dimarts, 19 d’octubre de 2021

Flors d'aniversari, 40

A Susanna Lliberós. 

Al crepuscle, els ocells canten aquesta solitud gris de la tardor. Algunes ximeneies exhalen íntimes convivències i els infants juguen aliens al pas del temps. Ara mateix ho veig. 

Jo camine els mots sota l'horitzó mentre els ocres i grocs senyoregen el paisatge. Els dies no conten el pas de l'almanac. Estic glaçat i perdut per moments; observe aquest caure de fulles, la nuesa dels arbres per la melangia soferta i acceptada. 

Alça't al vent amiga, mormola els teus versos; la vida vol florir al sotabosc dels teus llavis. Declama l'esperança que l'heura s'apaga! Sigues la saba que et vessa pels ulls! 

Et pense al brancal de casa, el llindar del qual --llunes arrere-- travessares. Fores feliç a l'estiu, i ara vull retornar-te la joia, aquell vol segur i la gràcia que m'encomanares. 

Al crepuscle, els ocells em canten la teua mirada.



Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

diumenge, 17 d’octubre de 2021

Flors d'aniversari, 39


Avui el silenci és verd i ens segueix el descans dels ametllers que han regalat el seu fruit. Jana, gitada sobre el matalàs d'herba accepta el sol i m'acompanya. Tremolen al vent milers de flors blanques. 

Mentrestant, pense com s'enceten de nou Places i Fires del Llibre. 

Els escriptors es posicionen per signar els llibres: quants quaderns de caligrafia hauran executat de petits? Demanen no fer "spòiler", la paraulota de moda caduca. 
Voldran que els lectors no perden interés pel producte? 

Veig editorials, petites i grans, millor dit, les imagine: aquestes darreres canviarien el cicle de les estacions per plantar davant dels ulls les mercaderies. Pinten amb visc per enganxar els ocells cantors. Cada temporada venen els llibres a pes. 

Alguns autors parlen dels seus treballs consecutius, molesta redundància: no pot ser d'una altra forma, un grapat de fulls, d'això que s'anomena llibre, sempre apareix un rere l'altre. I les xarxes socials afigen els centenars de "m'agrada". 

Jana col·loca el musell arran de l'herba; ol com les formigues escriuen la seva vida. Un sol discret fa carasses mentre observe aquesta intimitat. Gitat al terra tanque els ulls i m'abrace al vent. 

Les orelles de Jana són la meua guarda i talaia, absoluta protecció. En aquesta mar d'ones d'herba, un cop més, taste el silenci verd. 

  Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

dissabte, 16 d’octubre de 2021

Homenatge a Josep Igual i Febrer

Vaig conéixer Josep Igual i Febrer als Premis de Poesia Ciutat de Benicarló on ell va resultar guanyador i jo finalista l'any 1997. 
 
Vaig tindre la sort de sopar a la seua vora i intercanviar alguna cosa més que paraules, un sentit profund de l'escriptor vinculat a la nostra llengua sense demanar res a canvi i una actitud sorneguera i burleta de la societat i la vida, però lliure de tota malvestat i rancúnia. 
 
Josep ha estat al llarg de tota la seua vida un llop solitari que s'ha mogut per diverses geografies i ecosistemes literaris. Ha conegut serps, fures, talps, coloms i papallones. Una fauna ben diversa. 
 
Des del primer moment el vaig calar. No plorava de la seua situació personal, ans al contrari, cada dia era un escenari per treure l'esperança i fe en la paraula i fer-la pública davant d'un món que navegava per indrets i interessos ben diversos. Un treballador de la paraula, que ens ha deixat un quadern de bitàcola per als presents i futurs navegants i per la qual cosa cal rescabalar de l'oblit i d'una sepultura ignominiosa. Una persona honesta que va guanyar-se les garrofes vers a vers, compàs a compàs i no mai millor dit amb melodies molt diverses i de vegades difícils, però en una solitud acompanyada pels amics, lectors i algun editor que el mirava i tractava molt més enllà d'un producte per a la venda: descobrí la seua vibració. 
 

Josep no mai va jugar a dues baralles, ni es tragué un as de la màniga per fer caure ningú. Això no anava amb ell. Però per conéixer Josep, a més de llegir-lo i com no, publicar-lo, caldria parlar amb aquells que el respectaren i el recolzaren mentre visqué. 
 
No sempre podem escriure la vida com una experiència lineal en la seua totalitat. Per això sempre cal preguntar i escoltar els altres que des d'un primer moment cregueren en Josep i el seu treball i compartiren el seu foc i l'aigua de la vida. 
 
Com ell mateix digué a L'eternitat enamorada, una obra no mai està acabada. Necessita de la llum i la bondat dels lectors per tal de ser reafirmada. Ell s'esforçà a cada mot. No s'acovardí en un camí que no mai s'acaba. 
 
Amb respecte i elegància fem per seguir-lo. Gràcies Josep, gràcies amic, gràcies mestre. 
 
Aín, 30 d'agost de 2021 

 
Josep Lluís Abad i BuenoImprimir

dijous, 14 d’octubre de 2021

Flors d'aniversari, 38


En aquesta nit estirada solament puc oferir-te un somni fet de carn i ossos. Sostenen aquella il·lusió de bell antuvi, coronar-te de mots al palau dels blaus desitjos. Així aprendré els camins de la teua mà i no hi haurà cap terror que ens immobilitze. 

Plou ara al carrer, però tinc la ment eixuta, dedicada a pintar-te de groc les fulles de moreres que quasi ningú no observa. Són l'única llum d'aquesta solitud, mentre els núvols trencats ragen el teu nom d'aigua. 

T'escric mots que són pols i no taques gravades en paper. Veges tu, qui pot conéixer un escriptor que no publica llibres? 

Estic sol des de l'inici de la veu i soc estrany per als humans; però em parlen el canyar, el romaní, el lligabosc marcit, els rovellons, la sajolida i els arboços encara pronuncien el teu nom sota la pluja. Per això tens el cor vermell i jo la tinta blava, com la sang que incrèdula t'espera.

Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

dimarts, 12 d’octubre de 2021

Flors d'aniversari, 37

Agrair fotografia a Andrei Caliman

A les cataractes nocturnes que pense he trobat vestigis teus i la boira on te refugies. M'he endinsat al seu si i quan la llum és descomponia ballaves en l'arc de sant Martí.

Ara tinc fe renovada per creure en tu. Així és com neva a la porta d'aquest cor i, en veure'm, has comprés el que s'amaga rere els mots que escric. 

Hi ha un subtext, un cau on sempre t'engronses, camps magnètics on esdevens melodia confosa amb la bellesa. 

Tu, meravella invisible i l'himne ocult per cantar que em redimeix; cel on el sol somriu i la vida se'm manifesta.


Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

diumenge, 10 d’octubre de 2021

Flors d'aniversari, 36

He tornat al meu petit país de cels grisencs i olor a herba incorrupta. No és cert que hi haja algú que vulga sotmetre'm a juí. No podria de cap manera i, més encara, si són polítics de pa i calbot.

Assegut a casa, mire pel finestró com s'apaga el capvespre. Lentament s'esmorteix mentre em prepare per rebre el jardí d'hivern i el calidoscopi de la llum em duu records, la tendresa dels llavis quan parles piano. T'ho escric perquè no esdevinga mai més un oblit boirós quan no hi siga. 

Els lladrucs de Súria o Jana, el silenci sinuós de Mosi i Mifli tot caminant amb els coixinets cerulis, els veïns que saps a la vora --per si de cas-- i la pau que tot ho agombola. Aquest és el meu paisatge. 

Sempre han estat aquestes paraules, llambordes compactes i etèries alhora; han construït el camí que mena sense extraviar-me a la salvació. Mentrimentres observe, des de la finestra estant, ballar el vent amb els teus cabells. 

Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

dijous, 7 d’octubre de 2021

Flors d'aniversari, 35


És de nit, ben fosc i mire rere el cristall del celobert el somni de les roses. Callades, fan que
et pense de blanc -cal·la del jardí- en el treball nocturn que realitzes, mentre quasi em pentines les parpelles.
 
Anem-nos-en al bosc on crepites de llum i calor. Puc sostreure-te'n de l'horari i és així com beus del calze de les flors i l'arbreda et canta remorosa. 

Ja ha passat la mitjanit i els teus passos no fan por, m'enganxen l'harmonia ferèstega a les galtes. Amb la claredat de l'aigua condueixes aquests ulls als mots per beneir la gràcia de la vida.
Escriure, com inventariar tresors per al futur, present fugaç  i alegria.

Mentre una arpa m'adorm, em dicta aquest jardí secret i en superar la bardissa dels records, esclata el  somni de les roses.

dilluns, 4 d’octubre de 2021

Flors d'aniversari, 34

Una mica més a baix del carrer on visc, les fades als capvespres em pregunten si encara cerque la felicitat. Sornegueres però sense malvestat, sempre em somriuen i voleien. No em calen boscos, ni molses perquè apareguen; rere els fanals tremolosos, a les avingudes boiroses treuen el cap i em segueixen amb el vellutat d'ales per sorprendre'm. 

Saben de l'aigua pura que bec. No pasture recels, ni visc amb cap indici de sabotatge líric, ni enveges envers ningú. Ho saben, em coneixen i aletegen confiades a la meua vora; ballen al ritme dels batecs on tu puges i baixes, a la fira perenne on perduren --caçats-- fugitius desigs i ets joia, ma petita esperança. 

Vet aquí l'arquitectura que soc i seré: argila cuita per mots i amb els anys, pols respirada per fades.

Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

diumenge, 3 d’octubre de 2021

Flors d'aniversari, 33

Agrair fotografia a William Topa

Quan la ciutat s'atura per la neu, he de veure't. I sempre ho faig perquè bressoles en la tinta del cel un cor que em permet l'escriptura i els somnis.

Blanc és el fred, la felicitat i blanc el silenci amb què les remors milloren   el viure del món. Tornar a tu, deu on calmar i esborrar dubtes, misèries, malsons i revenges inútils.

Quan la ciutat s'atura per la neu, m'òmplic de gravetat i falcat pels mots no puc deixar de beure't.

https://open.spotify.com/track/0NNiTnWqVQZv9pL2lWfICk?si=V3GDwwA4SqqcfQOokRDsHQ

dissabte, 2 d’octubre de 2021

Escorça

Mire les plantes del racó del celobert. Allà estan palplantades i solitàries tot i que en tinc cura i les pense a sovint. 

Una alfàbrega, una monstera deliciosa i una dracena, aquesta darrera múltiples vegades ressuscitada. 

Mesos arrere una pedregada l'arrasà. Fulles esquarterades que engroguien amb el pas del temps, desfetes a l'albir dels oratges, però esporgades per mi. Solitud calorosa, i xafogors íntimes rere les tempestes suportades. 

Jo l'observava rere els cristalls, impecable amb la seua voluntat d'existir, filets de saba amunt i avall, i la gràcia del ventet que, tot arremolinant-la, l'engronsava. Jo l'observava, m'observava conscient de com tan poca importància li he donat a l'aparença particular.

Avui escric de com l'ombra d'un home invisible li parlava a una dracena estimada.
Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

dilluns, 27 de setembre de 2021

LLUMS DE GÀLIB ENTRE POETES CLASSIFICATS

Equilibris poètics a Màlaga

Existeixen llums de gàlib entre poetes. 

Quan era petit mirava eixes petites blanques llums del vehicles grans i vermelles pel darrere. Ara les veig entre els poetes. 

Sempre són els mateixos els qui fan recitals i són convidats (a banda d'amistats, apadrinaments i saber-se col·locar per eixir guapíssims a la fotografia); passa el mateix amb els cantautors valencians, independentment de la vàlua dels mateixos. 

Existirà la generositat entre els mateixos per proposar la coneixença d'altres veus i estructures corpòries i mentals? Qui podrà passar aquest triatge (no som a cap hospital, ha, ha, ha)? 

És força poètic pensar en poetes amb llums de gàlib per fer o no recitals... 

I aquest és el meu minimalisme: parlar sense rancúnia, ni ràbia envers ningun company, però sí amb una absoluta llibertat que molts pensen, però als qui la boca se'ls fa petita, boqueta de pinyó, boque, bo, b...   

Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

divendres, 24 de setembre de 2021

Flors d'aniversari, 32

Viure significa realitzar tasques, massa tasques quotidianes. No pot ser d'una altra forma, és una repetició cíclica de pensaments i accions, com les ones que venen d'ultramar per esclatar a la vora de la ment que les pensa. 

Com podem fer que siga un viatge divertit, que no t'avorrisca veure caure els fulls del calendari, un rere l'altre, amb ferida silenciosa? Cada ona fa una bromera diferent, distinta amb les percussions de la llum... Així hauria d'ésser, posseir la capacitat de somriure al balanceig de les manetes del rellotge. 

Jo ho tinc ben fàcil; en això soc força afortunat: una imatge teua és prou, s'obre dins d'un paisatge silenciós i neutre. Inspire i faig, expire i desfaig i davant meu balles desprovista de judicis, amb l'eloqüència del silenci. 

Aquesta és l'autèntica, l'única flor i llibertat que posseïsc: la de l'escriptura. La resta, boires, condicionants, misèria alhora que riquesa humanes, petites servituds.

Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

dimecres, 22 de setembre de 2021

Flors d'aniversari, 31

Batega setembre com ho fan els llicsons als camps d' immadures taronges. Tremolen amb senzillesa, sense presa ni propòsit, tot acceptant la  mirada del capvespre que descric.
Encara alguna flor de taronger tardana  bada i s'obre als núvols  foscos i les sirenes de l'autovia de l'est. Ja han passat set estacions des que  no tinc horaris per esbossar núvols i la bellesa.

Com no caure en el descrèdit enfront de tanta tristor? Sabré cantar l'esperança per a quan no hi siga?

Amb ulls trencats i les monyiques humides agafe el llapis i cave la terra amb voluntat que fructifique.

Pronuncia la llavor i es farà el miracle. Oh lector desconegut, horitzó i petit sol que en aquesta solitud m'escalfes!

Batega setembre i com l'airet em sé cada cop més lleu, també de pas!

dimarts, 21 de setembre de 2021

Flors d'aniversari, 30


A l'ombrívol bosc faig petjades per cercar l'alè que respiràrem quan els nens eren petits. No s'ouen crits, ni els plors o riures d'aquelles passejades. 

Fets uns homes, m'agafe a l'eco que les pedres i matolls canten d'allò que fórem, llavor encesa que no veurem. Però em crema el foc per dins i purifica l'esperança.

Viure la verdor que lenta es marceix com la inexperiència quotidiana. Acarone allò que tinc: espígol, herba d'olives i la molsa humida; i alhora pense allò que ens resta per al dia sense veu, sense sol. 

La terra ens abraçarà --pols a crits-- reivindicant el ritme de la vida. Ballaràs tu en les paraules?  

 Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

dilluns, 20 de setembre de 2021

Flors d'aniversari, 29

Enganxe una paraula rere l'altra mentre gaudisc del trajecte, dels fonemes que els llavis cremen. No cerque cap pretensió o desenllaç, ni tampoc ensenyament per a tu, oh núvol entre terra i cel. 
 
T'apunte com el llenguatge és l'estructura preliminar per construir el món que proves de viure i entendre. És dovella en l'arc que ens equilibra, és música per la qual harmonitzem, la poesia que ens despertà aquest setembre a la joia un cop més.
 
Escriure com respirar el món, simfonia d'un matís que ens connecta i fa existir. Regale els mots com flors vives no arrancades d'un llogaret. 
 
Amor, si et beus l'escrit sentiràs la set! Tastaràs el llarg camí de l'agraïment.  
 
Josep Lluís Abad i BuenoImprimir

diumenge, 19 de setembre de 2021

Flors d'aniversari, 28

Enigmàtica i a poqueta nit m'ho digué:  - Has de beure't l'aigua de la umbel·la del bolet. Aleshores et parlaran les flors. 

I desaparegué.

Vaig notar aqueix amor implícit, com la silueta del sol quan llostreja al terra, la matinada fresca allunyada d'ombres, el ventet d'un cor immiscit en delicat idil·li: margarides, campànules, conillets, àrniques, gavarreres, roselles m'enviaren llum a la profunditat de l'ànima.

Em parlaren d'ella, la meua música i núvol, la freqüència on ressone, motiu on arrela  la veu, secreta vida.

dissabte, 18 de setembre de 2021

Flors d'aniversari, 27

No puc, de cap de les maneres, ocultar aquesta emoció mentre camine sota els núvols.

Escriure't és sempre un passeig per furtar-te un somriure malgrat la duresa observada del viure quotidià.

Hi ha un llenç fosc i acoltellat. M'és necessari agafar cola ací, pigments d'allà, rescabalar objectes prescindibles i cosir-los tot i que l'animà siga desballestada.

Però captivat, sota els meus passos i un buf panteixant esdevens miceli. Comuniques,  esperones, nodreixes els pedaços, la composició.

He tingut massa sort. No els hi veig, però hi ha àngels que m'acompanyen. Tot no resta perdut.

divendres, 17 de setembre de 2021

Flors d''aniversari, 26

Aín
Així com de ràpid puc veure't, talment he escrit una cançó per a les flors perdudes.
M'agafe al cel amb qui balle per tots aquells records passats, giravolte en la melodia mentre et pense.

Com de bell és viure quan el pensament no s'esvaeix!

Aleshores triomfes, jo esdevinc mot fet carn i transmutem aquesta bogeria dita amor, alimara de flors sota l'aigua.
No existeix res que siga impossible si pronuncies un bes.

Beneïda paraula que els pares ens atorgaren!

dijous, 16 de setembre de 2021

Flors d'aniversari, 25

On vols que vaja? Per on hauria de cercar-te en aquesta ciutat imaginària? 
 
Són preguntes o tan sols un recurs per fer-te veure que tinc la clau per desencriptar el silenci amb què em crides? 
 
Ja pot ser la terra fosca i pedregosa, camins inhòspits i oblidats, de ferradura ferma... Ja poden ser camins poligonals, dissenyats amb un minimalisme arquitectònic de despatx... No em sent malaguanyat, la psicodèlia de la sang em guia. 
 
El nord del somni que et dibuixe m'allunya de les pèrdues. Eixe blanc ceràmic, oh bell cel, amb què t'abilles i em nodreixes.  
 
Josep Lluís Abad i BuenoImprimir

dimecres, 15 de setembre de 2021

Flors d'aniversari, 24


Quan ella observa el món des de la finestra, l'àlgebra de l'obscuritat no hi té res a fer. Els ocell piulen i per la passió les mores maduren amb o sense accent. 

Jo li narre com engreixen les olives i com encara, al ball dels núvols, --aquests-- escruten ametlles obstinades en no ser presa de la gravetat. 

Aquest és un amor arran de terra, que s'allunya de misteris i accepta boires, ventijols i la tendresa de les galtes roges de l'arenita, alhora pedra eixuta i cor.

Estrafolàries paraules de sang, mentre apunten els xiprers els llavis del silenci d'on seré foc roent i part. També aleshores, assegut a la cambra dels estels, t'escriuré. 

Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

dimarts, 14 de setembre de 2021

Flors d'aniversari, 23

Em jutges pel que dic i com ho dic.

I pontifiques al teu petit univers de coreligionaris que si escriu moll, que si adjectiva amb escreix de colors, que si tot ho veu incert, fortuït, excessivament lluminós, que si somia alienat, que s'allunya perdut, vaja que viu d'esquena al món... 

I et poses picatatxes, a la defensiva; i et justifiques tot dient que estimar-se el món no és prou per tal de fer-lo millor. 

 Tens tota la raó.

Allibere la veu, perquè si dic el món així, és perquè així el sent. Dir el món és la forma de transformar i respirar-lo: un cavall galopa els vents i a la crinera seua visc la llibertat. Ningú me l'arrabassarà.

Amic, sabràs pesar en la balança la llum dipositada als mots? 

Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

dilluns, 13 de setembre de 2021

Flors d'aniversari, 22


A l'ombra de la gran surera, Aín

Amb la llengua caragole lletres i més lletres per nodrir-te els somnis d'ànima desapercebuda. Però saps que tu i el temps em sou indispensables, llum d'aquest petit camí. 

Avui m'has sorprés, has trencat el mutisme de compacta obsidiana per dir-me que has llegit la flor. A la cara nord i silenciosa dels arbres per on passege, he vist esperança i alegria. Les formigues m'acompanyen pel terra en fileres, alguna pinya rodola sobre la tardorenca fullareda i bandades d'avions ja fan via cap al sud. 

Observe sense afany de no-res els batecs de la vida; perquè en la boca, en la llengua del poble que estime nie el teu cor.  

Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

diumenge, 12 de setembre de 2021

Flors d'aniversari, 21

Pla de l'Horta, Aín

Lentament, molt lentament, amb un ganivet talle les ombres perquè t'arribe al cor aquest sol de setembre. 

Cent trenta-dues estacions a la teua vora per veure't florir en tots els colors. 

Aliè al silenci de cristall d'aquesta ciutat abandonada que no ha pogut menystenir l'edén compartit: vivim... 

No mai arribarà entre la terra d'aquestes lletres la fi del temps. Dringuen campanes blaves si observes el cel. A la llar de les papallones sempre és diumenge i tu la música del jardí.  

Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

dijous, 2 de setembre de 2021

Flors d'aniversari, 20

Aín
Setembre

Respirar la humitat del bosc. 
Observar la verdor que transmuta.
Besar-te imaginaris canells.
Dissenyar cels de tempesta amb aixopluc.
Beure'm la molsa i respirar més profund encara.
Narrar-te com somien les pedres.
Escriure't el darrer alè dels matolls per reverenciar-te.
Ser conscient de l'èxit d'escriptors i l'oblit incansable d'altres.
Esborrar la solitud davant teu.
Rebre la pluja a les galtes i resseguir Jana per tornar a la llar.
Engronsar pensaments mentre gire l'aigua de la sèquia.
Beneir Aín i el silenci.
Saber-te viva als tolls dels xàfecs.
Fer conscient la teua olor sobre les fulles de la morera.
Retrobar-me.
Això tan íntim, setembre.
 

Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

dimecres, 1 de setembre de 2021

Flors d'aniversari, 19

Vinyes d'Aín

Amb les primeres fulles dels arbres caigudes, quasi tothom ha iniciat l'èxode a ciutat. 

Però no els records tan nostres, i tampoc tu i jo. Som nosaltres com aqueixes esfilagarsades ombres de boira indiferent als brogits del món. 

Fixa't, una bandada de coloms picoteja les flors madures de la figuera i alcen el vol en veure'm passar. Jana panteixa. Ja saps com la natura ens avisa i recorda fer melmelada de mores. Ara l'accent el pose en tu i no en les fruites. Massa vegades les normes esdevenen convencionals. 

Tothom em diu solitari, un tipus estrany per catalogar, car faig via pels camins; però la vertadera passejada és aquesta interior, intacta, la que paraula a paraula et transforma en bella Ariadna. 

Titil·la ma petita seguretat, però batega al teu cor: ser raïm que madura i somriu.  

Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

dimarts, 31 d’agost de 2021

Flors d'aniversari, 18


M'avances la tardor tan sols amb la mirada i així les boires baixen aviat, per comunicar-me els batecs, aquells secrets tan impossibles. 
 
Fins ara m'havia preguntat què era la felicitat? Creia que era servir múltiples causes. Però no, això era una absurda i egòtica ambició, humana.
 
La felicitat sí, l'enigma callat. Viure amb tu me l'ha retratada. 
 
En tu he reconegut la llibertat entre els xiulits del vent, amb la llum de molsa esvaïda que sempre acompanya, en somriure'm amb molinets de vent a les galtes, en l'absència que m'obsequia paraules. 
 
Segrestes les estacions i els violins del sol canten a voluntat dels teus llavis. Dia rere dia modules un foc que no crema, preserves aquests pensaments i així, absort, plou per al món la tendresa. 
 
Marmessor del teu cor, ets el miracle.  
 
Josep Lluís Abad i BuenoImprimir

diumenge, 29 d’agost de 2021

Flors d'aniversari, 17

La vida és massa curta, però la mort és per a sempre. 
 
Per això t'escric mentre camine i el moviment d'un vent de pluja i gris em xiula paraules immortals i d'esperança. 
 
L'estupidesa d'humans que no s'estimen la parla m'exaspera. La incultura cendrosa del menyspreu a tort i a dret, el desgast de dents podrides que humilien, l'aridesa del silenci quan desitgen. 
 
Què en farem d'aquests fenòmens que trepitgen i emmordassen qui com ells no pensen? 
 
Per això camine per escriure't valls i cels, i t'agafe pedres que esdevenen rodolant terres. T'hi agafe llurs colors i m'escape de la mort si amb els llavis pintes cada jorn el paisatge. 
 
La mort és sempre curta, però tu em pronuncies a tothora la vida. 
 
 Josep Lluís Abad i BuenoImprimir

dissabte, 28 d’agost de 2021

Flors d'aniversari, 16


Boscúria.

Tot és verd i com el teu somriure em meravella. 

Tot és verd i autèntic. És indiferent que respire, que dorma o somie. Soterrat en oblits amb pany i clau si una lletra et cau dels llavis, tot se'm fa verd. 

Els rocs dels cims inhòspits s'ornamenten del color si camines o els trepitges. L'herba agostejada rere les postes d'un ponent solar esdevenen càntics d'humitat i reverdeixen. 

Si l'aire ens ve a sotracs i les pèrdues m'ultrapassen la memòria, m'aculls d'aigua i molsa per rescabalar-me aquest amor amfibi. 

Em cauen les fulles del diccionari i fan catifa de desitjos. I és així --llum del llamp-- que dissolc l'antiquíssim pols continu del teu verd que em meravella.  

Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

dilluns, 23 d’agost de 2021

Flors d'aniversari, 15

Jo t'adore. 

He perdut el compte dels estels que enumerava per a tu, de l'aroma de la molsa humida i inspirada quan passaves ben a prop. 

Jo t'adore. 

He escrit i he estat escrit per batecs, en les guerres actuals, ofegat pels desassossecs d'innocents i ple de gana pels deliris si eres sana i estàlvia. 

Jo t'adore. 

Més enllà dels mots grate el cel i implore la bellesa segrestada; destruir l'acer, tots aquells filferros i barandats de por que ens engrillonen. 

Jo t'adore. 

I aquest dictat en pentagrames de llum no és un joc adolescent; presentar allò que tens, el do discret en la distància, el llamp a les mans. 

Com t'he dit en altres temps, més enllà del fred i dels silencis una arpa sona. Et reverencie; i delicadament compartisc el món en què fas música. 

Aquest ha estat el més gran descobriment, la causa per què t'adore. 

https://open.spotify.com/track/6zB4p5FhbVrPlmtXeB2K0E?si=MY0lrsS9T9qICX_t5zzsPA

Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

diumenge, 22 d’agost de 2021

Flors d'aniversari, 14


És al capvespre quan em visiten certes paraules ocell i els núvols ballen. 

S'emboliquen amb els cabells del vent que beses i aleshores s'obre la porta dels miracles. Aleshores i en present tot és possible... Tu que has estat sempre a la vora del riu, que m'has donat la vida transformes els colors en cançons que encomanen perenne alegria. 

Tant de bo en aquest dia miserable per humà, també, qualsevol puga amb els ulls taral·lejar aquest amor estel d'un blau puríssim! 

 Tant de bo que l'olor a encens sacralitze aquesta carn bardissa i en ella siga el lligabosc allò subtil que ens arrape i acoste l'esperança! 

Dia a vers i vers a nit, aquest viure ver i tan divers, amb tu, és com pouar l'aire que respire.  

Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

dissabte, 21 d’agost de 2021

Flors d'aniversari,13


Després de la pluja nocturna les xitxarres mascle estridulen com si el món s'anés a acabar. Fa un sol no gens lleganyós i les fulles de les figueres fan ombra de reis i regalen les flors carregades de sucre i festa. 

Jana s'acosta sigil·losa i amb el seu musell experimentat tria i en menja: una, dues, tres, quatre... totes les que són al seu abast i alçada. Jo prenc unes poques per a la dona dels núvols. És l'única forma que aterre davant d'aquest passejat regal. Abans Elena ha estat agafant-ne i per més que ha omplert el portaviandes, la ubèrrima figuera l'ha superada. 

Així com els porcs senglars s'han abastit llunes arrere de les dotzenes plantades d'enciam, ara l'arbre ens ofereix tot el sol d'aquestes infrutescències incandescents tocades de la mel del capvespre. 

Al poble repiquen les campanes. Hem de fer un pensament, també sopar, escriure els somnis.  

 

Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

divendres, 20 d’agost de 2021

Flors d'aniversari, 12


Aquest capvespre gris de presagi autumnal em porta pau i amabilitat en pensar-te. 

Tu fa dies que has tornat al treball on pintes daurats de professionalitat i mirades de magrana dolça. Jo no mai he hagut de visitar-te perquè aquest cor enamorat és aliatge d"iridi, osmi i platí que aguaita per les temples si et recorda. 

No puc estalviar-me d'escriure't i fer jocs malabars per al teu somriure literari; ben estrany i trobable com l'iridi, però alhora allunyat d'un oblit que em corroga les entranyes. 

Aquest capvespre gris d'agost on espigole mores, avellanes i raïm; i on al gust ets record i perdures.  

Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

dijous, 8 de juliol de 2021

Flors d'aniversari 11


Vacuna'm! 
 
Sé que tu no has estat tot i que ho fas amb altres, però no soc cap príncep institucional. 
 
Inocula'm el desig! 
 
I així a la matinada se'm trencaran els somnis; en acaronar-me el muscle, el flexo s'engegarà i una música espentarà una veu. 
 
Sota la màniga començaran a eixir lletres; ballaran sobre els llençols mentre ordenen paraules mantingudes en l'aire: "Més que enamorat de tu..."

I així serà la vacuna dita de lletres. 
 
I de nou, el príncep de les milotxes s'enlairarà 

https://open.spotify.com/track/4vY9fpuzol9Zvet4Rx2LxN?si=lvItf6VTS42PmvBYrKWwAA

Josep Lluís Abad i BuenoImprimir

dimarts, 6 de juliol de 2021

Flors d'aniversari, 10

No hi ha una llum distant entre nosaltres. No n'hi ha.

Apame els silencis de la casa on camines delicadament. Però, com buscar-los amb la mirada? Em diràs que això és una altra extravagància de qui somia el viure amb paraules, però t'ho negaré perquè és la certesa del confiat. 

Et sent i l'iris et cerca; i la llum se'm plega rere el desig que per la boca raja. 

Anomenar-te em salva de l'obscuritat. Gràcia la teua, mentre visc un secret resplendent. 

 

 Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

dilluns, 5 de juliol de 2021

Flors d'aniversari, 9

Al meu fill Guillem 

Qualsevol dia deixaré d'escriure't, però no mai moriràs en mi perquè habites la pols d'estrelles que també em formaren. 

Hom és aqueix que camina sol sobre la fullareda de les sureres un 4 de juliol i recorda el naixement del fill que ara s'entesta en salvar vides. 

Innocent i jovial, el recorde de petit juganer i amb l'humor de l'aigua del rierol d'Aín. Féiem molinets amb joncs per col·locar-los a la sèquia i observar el moviment de les pales verdes subjectats per les seues galtes: somreia per qualsevol cosa. 

Qualsevol dia deixaré d'escriure't, sí. Però qui sap si altres arreplegaran en la pronúncia les paraules llavor, aqueixa essència invisible que engronsà la Vida i, així, noves flors ens remetran al jardí que una vegada ens fou dat, un amor la tendresa del qual nosaltres no malversàrem. 

Qualsevol dia, sí i ara també, perenne aniversari.  

Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

Pots baixar-te els meus poemaris, picant sobre les imatges de la dreta, però abans hauràs de canviar a la fi de la pàgina del teu mòbil a "Visualització la versió per a web".

diumenge, 4 de juliol de 2021

Flors d'aniversari, 8


No m'engavanya la teua absència aquest cor pastat i fengut per la calorosa vesprada. 

Caminar costera amunt sobre el terra rosa artificial, també rugós fa que alambine el bosc mediterrani que altre temps reconegué la pluja. És per això que flors petites flairen per somriure'm com les teues galtes, parcel·les d'un desig que pinte amb paraules justes. 

Així d'exacte i inacabable conjuminaré el vocabulari: sentir-me estrany, un aprenent de tot davant d'aquest record que creix en mi tal com respire.  

 

Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

dissabte, 3 de juliol de 2021

Flors d'aniversari, 7


Sobre el camí polsós de rodeno revolen un parell de papallones, qui sap si en festiu festeig. A prop, hi ha un toll d'aigua que regalima d'una fuita o potser de l'anomenada Ruta de l'aigua on s'assenta Aín. S'aturen per beure sense afonar-se, tot mostrant les ales multicolors.  A l'inici d'estiu hi ha una mar de floretes on, sense carències, es nodriran. 

Quina sort no saber-ne els noms de totes!

La mateixa que m'impossibilita apamar-te, mesurar la dona que ets. 

Com un paisatge cíclic però novell, no tot és escrit, ni viscut. Aquest saber-se obert, el viure no quadriculat que ens convida al miracle: l'esclat d'uns ulls esdevinguts encara paraula, esperança.

  Josep Lluís Abad i BuenoImprimir

divendres, 2 de juliol de 2021

Flors d'aniversari, 6

Com un amor d'estiu, aquests pètals que murmures. 

Fa temps que perdérem oïda, però la neu i el foc ens esmolaren els ulls àvids de tendresa; i axí passàrem d'un sentit a l'altre per construir-nos la casa que tan sols ho fou quan s'obria a tothom i és compartia. 

No mai hem tingut secrets, tan sols aquest amor comú i el cel que esbandeix els buits, intempèries i l'orgull que crema i deshumanitza. 

A la boca em creix un jardí per escoltar aquests pètals. Dintre meu et mastegue! 

 Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

dijous, 1 de juliol de 2021

Flors d'aniversari, 5

Fou al voltant dels teus ulls com vaig retornar a la primavera. Em movia en freds oratges de desídia, d'indiferència pel món que enrunava totes les ànimes. 

Eres dona de minses i concises paraules, però encenies l'esperança més soterrada i oculta amb calidoscòpiques mirades. 

Vaig adonar-me de la bogeria tan bella i honesta, en veure't conversar amb els núvols. M'oblidí de jutjar, d'ensabonar-me les mans amb el quitrà que matava les flors que et somreien. 

Amb tu vaig endevinar el jardí dels altres. Em sorprengué com la bellesa pot desvetllar --dia i nit--  i en l'hivern més cruel la primavera! 

 

Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

dimecres, 30 de juny de 2021

Flors d'aniversari, 4

Reformular-nos l'amor?
Intentar una definició? 

Això són paranys quan sabem allò que som. Cal oblidar-ho. 

Sé que he reomplit la sal que descalcifica la casa, també l'oli del setrill buit i el sabó del rentaplats. Poca cosa més, afegiré. 

Després en la partença t'he demanat la crema de cacauet i has volat per dur-me-la. 

Cal ser un ignorant jardiner per definir l'amor amb paraules, empeltats pels colors de tantes vivències.  

 Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

dimarts, 29 de juny de 2021

Flors d'aniversari, 3

Ploren les xicrandes per no veure't l'ombra. Ploren liles aqueixes flors que un dia atragueren abelles i la vida. 

És un cicle que roda; roda i no s'atura com el sol que ara em toca i soscava més enllà de la carn en meditació sagrada. 

Veig un món que en pensar-te s'allunya; veig un món que aleshores fuig del desficaci vergonyós d'aquests que manen i s'ho creuen amb constants humiliacions cap als semblants. 

Ballar aquest amor en la pantalla obscura i negra del telèfon, un cop, i si cal, un altre més. I esperar la veu, un innocent amb cor de seda que als vents el pronuncie.  

Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

Pots baixar-te els meus poemaris, picant sobre les imatges de la dreta, però abans hauràs de canviar a la fi de la pàgina del teu mòbil a "Visualització la versió per a web".

dilluns, 28 de juny de 2021

Flors d'aniversari, 2

Una lletra, una línia, una frase, de vegades, semblen un espai infinit el qual no mai arribes a copsar. 

Plou-me, si et plau; plou-me perquè el cel i la terra que sempre romanen l'un a la vora de l'altre, no siguen una distància inabastable. Com aconseguir-ho, ser pluja invisible a prop del teus somriures? 

Esbossa'm una lletra; fes-ho amb un dibuix que arrepleguen el teu aroma floral i suspés per salvar-me. 

 Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

diumenge, 27 de juny de 2021

Flors d'aniversari

                        I sí, amb la paraula construïsc la meua Vida. 

 

No demane cap reconeixement ara que bategue, ni el necessite. No pense, ni visc com fan altres, en l'avidesa d'ones, flaixos i notes, car respire i guarde la memòria dels afectes. 

Jo tan sols voldria que potser algun dia un llavis pronunciaren aquesta veu profunda d'una estima que augmenta i s'espandeix. No m'interessen valoracions, ni les modes coetànies, ni els bafs exhalats per plomes catalogades d'exquisides. 

Tremola el silenci de les fulles d'ametllers fixades en la paret de la cotxera que no mai ha acollit cap vehicle. Tu has estat la guia dels camins, el petit sol que creix i allibera la calidesa de ma vida.  

 

Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

dijous, 6 de maig de 2021

SECRETS



Cert dia un amic que ha destil•lat milions de paraules sobre obres d'autors em trucà per tal de demanar-me opinió sobre una lectura feta on havia escrit a peu de pàgina unes notes publicades posteriorment.

Em sorprengué, car no era cosa que sovintejara; de fet no mai li havia notat aquesta necessitat. - Acostume a dir, si fa no fa, un full tan sols, em digué com una mena de justificació. 

Li comentí que el que escrivia m'havia semblat com allò que acostuma sempre a fer, no se n'havia eixit del seu guió.

Estava preocupat per l'extensió de la seua nota sobre el llibre i em digué: - Què creus pensarà l'autor? No faces calendari, tot va bé, li vaig dir.

Acabe de llegir-lo; un llibre acordió. De ben lluny i amortida pel rebost algú ha etzibat: cria fama i gita't a dormir. Tot resta ben clar amb aquesta franquesa tant desinhibida com desinteressada. La llum dels secrets.

  Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

dijous, 15 d’abril de 2021

D'amors i d'altres constel·lacions

D'amors i d'altres constel·lacions

 

Tal i com he assenyalat en dies anteriors, avui afegisc un llibre de l'any 2001 titulat D'amors i d'altres constel·lacions  perquè els lectors tinguen accés al mateix si és del seu interés i així puguen fer-li una ullada. 

El llibre, en rellegir-lo de nou, ha anat envellint, però manté aquella primera llum.

Recorde el poema Home blanc entre parets; literalment apunta l'escriptura en la mateixa paret quan pintava de blanc l'apartament de la platja de Nules, aquell estiu de 2000. Són aquestes petites anècdotes i/o secrets els qui sostenen les paraules. 

Aquests detalls que mantenen encara llur foc avui. 

23:22 Si heu arribat ací, heu de saber que he canviat l'enllaç del llibre; tenia unes errades que he corregit.   Torneu-lo a descarregar a l'enllaç de dalt o al lateral del blog.

Gràcies.

 

 Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

diumenge, 28 de febrer de 2021

Llibre d'Aín i la resta d'obres escrites.


Estimats amics i coneguts, avui us pose a la dreta d'aquest blog l'obra completa Llibre d'Aín, (piqueu sobre el nom per obtenir-la també) finalista al PREMI DE POESIA Ibn Jafadja l'any 2009 i guanyador del Premi vila de Nules 2010,  però editat el 2011. El viatge d'aquest llibret té un carro d'anècdotes a l'esquena.
 

Aquest llibre restà perdut en una caixa d'algun magatzem municipal de la Vila i vaig adquirir a un preu mòdic de 5€ la unitat uns pocs exemplars per als amics, coneguts i persones estimades que me'l demanaven.  Ja no se sap res més de l'assumpte.

Ara tothom el tindrà a l'abast en aquest enllaç, amb pròleg de la professora i amiga Anna Isabel Peirats --filòloga i doctora de la Universitat Catòlica de València-- on imparteix classes. 

La meua idea és obrir al públic lector tot allò que he pogut escriure aquests anys tant en aquest blog, com a la pàgina del Pont de les Lletres, per si qualsevol persona curiosa peca de felina.

Unes lletres del poeta Josep Mª Balbastre sobre aquest poemari.

;-)

 

Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

dilluns, 25 de gener de 2021

Petites necessitats, a l'abast de tothom

Amics, lectors i persones encuriosides, des d'avui ja podeu baixar-vos el nou llibre (picant sobre el títol) Petites Necessitats  i que trobareu també al marge dret d'aquest blog . 

Ha estat tot un repte agradable l'escriptura del mateix; sabeu que en caminar per paisatges diversos cada dia, les paraules s'entortolligen a les neurones del cervell i construeixen lliures apunts que no sempre controle; així han nascut aquestes petites necessitats que, ara, ja teniu a les vostres mans i guiaran els ulls. 

Ben cert és això dit: 

"Escriure't és guardar l'amor del món en paraules". 

 

Que la pau que s'hi amaga us acompanye! 

 Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir