Flors d'aniversari 11

Vacuna'm! 

 

Sé que tu no has estat tot i que ho fas amb altres, però no soc cap príncep institucional. 

 

Inocula'm el desig! 

 

I així a la matinada se'm trencaran els somnis; en acaronar-me el muscle, el flexo s'engegarà i una música espentarà una veu. 

 

Sota la màniga començaran a eixir lletres; ballaran sobre els llençols mentre ordenen paraules mantingudes en l'aire: "Més que enamorat de tu..."

I així serà la vacuna dita de lletres. 

 

I de nou, el príncep de les milotxes s'enlairarà 

https://open.spotify.com/track/4vY9fpuzol9Zvet4Rx2LxN?si=lvItf6VTS42PmvBYrKWwAA

Josep Lluís Abad i BuenoImprimir

Flors d'aniversari, 10

No hi ha una llum distant entre nosaltres. No n'hi ha.

Apame els silencis de la casa on camines delicadament. Però, com buscar-los amb la mirada? Em diràs que això és una altra extravagància de qui somia el viure amb paraules, però t'ho negaré perquè és la certesa del confiat. 

Et sent i l'iris et cerca; i la llum se'm plega rere el desig que per la boca raja. 

Anomenar-te em salva de l'obscuritat. Gràcia la teua, mentre visc un secret resplendent. 

 

 Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

Flors d'aniversari, 9

Al meu fill Guillem 

Qualsevol dia deixaré d'escriure't, però no mai moriràs en mi perquè habites la pols d'estrelles que també em formaren. 

Hom és aqueix que camina sol sobre la fullareda de les sureres un 4 de juliol i recorda el naixement del fill que ara s'entesta en salvar vides. 

Innocent i jovial, el recorde de petit juganer i amb l'humor de l'aigua del rierol d'Aín. Féiem molinets amb joncs per col·locar-los a la sèquia i observar el moviment de les pales verdes subjectats per les seues galtes: somreia per qualsevol cosa. 

Qualsevol dia deixaré d'escriure't, sí. Però qui sap si altres arreplegaran en la pronúncia les paraules llavor, aqueixa essència invisible que engronsà la Vida i, així, noves flors ens remetran al jardí que una vegada ens fou dat, un amor la tendresa del qual nosaltres no malversàrem. 

Qualsevol dia, sí i ara també, perenne aniversari.  

Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

Pots baixar-te els meus poemaris, picant sobre les imatges de la dreta, però abans hauràs de canviar a la fi de la pàgina del teu mòbil a "Visualització la versió per a web".

Flors d'aniversari, 8

No m'engavanya la teua absència aquest cor pastat i fengut per la calorosa vesprada. 

Caminar costera amunt sobre el terra rosa artificial, també rugós fa que alambine el bosc mediterrani que altre temps reconegué la pluja. És per això que flors petites flairen per somriure'm com les teues galtes, parcel·les d'un desig que pinte amb paraules justes. 

Així d'exacte i inacabable conjuminaré el vocabulari: sentir-me estrany, un aprenent de tot davant d'aquest record que creix en mi tal com respire.  

 

Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

Flors d'aniversari, 7

Sobre el camí polsós de rodeno revolen un parell de papallones, qui sap si en festiu festeig. A prop, hi ha un toll d'aigua que regalima d'una fuita o potser de l'anomenada Ruta de l'aigua on s'assenta Aín. S'aturen per beure sense afonar-se, tot mostrant les ales multicolors.  A l'inici d'estiu hi ha una mar de floretes on, sense carències, es nodriran. 

Quina sort no saber-ne els noms de totes!

La mateixa que m'impossibilita apamar-te, mesurar la dona que ets. 

Com un paisatge cíclic però novell, no tot és escrit, ni viscut. Aquest saber-se obert, el viure no quadriculat que ens convida al miracle: l'esclat d'uns ulls esdevinguts encara paraula, esperança.

  Josep Lluís Abad i BuenoImprimir

Flors d'aniversari, 6

Com un amor d'estiu, aquests pètals que murmures. 

Fa temps que perdérem oïda, però la neu i el foc ens esmolaren els ulls àvids de tendresa; i axí passàrem d'un sentit a l'altre per construir-nos la casa que tan sols ho fou quan s'obria a tothom i és compartia. 

No mai hem tingut secrets, tan sols aquest amor comú i el cel que esbandeix els buits, intempèries i l'orgull que crema i deshumanitza. 

A la boca em creix un jardí per escoltar aquests pètals. Dintre meu et mastegue! 

 Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

Flors d'aniversari, 5

Fou al voltant dels teus ulls com vaig retornar a la primavera. Em movia en freds oratges de desídia, d'indiferència pel món que enrunava totes les ànimes. 

Eres dona de minses i concises paraules, però encenies l'esperança més soterrada i oculta amb calidoscòpiques mirades. 

Vaig adonar-me de la bogeria tan bella i honesta, en veure't conversar amb els núvols. M'oblidí de jutjar, d'ensabonar-me les mans amb el quitrà que matava les flors que et somreien. 

Amb tu vaig endevinar el jardí dels altres. Em sorprengué com la bellesa pot desvetllar --dia i nit--  i en l'hivern més cruel la primavera! 

 

Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

Flors d'aniversari, 4

Reformular-nos l'amor?
Intentar una definició? 

Això són paranys quan sabem allò que som. Cal oblidar-ho. 

Sé que he reomplit la sal que descalcifica la casa, també l'oli del setrill buit i el sabó del rentaplats. Poca cosa més, afegiré. 

Després en la partença t'he demanat la crema de cacauet i has volat per dur-me-la. 

Cal ser un ignorant jardiner per definir l'amor amb paraules, empeltats pels colors de tantes vivències.  

 Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

Flors d'aniversari, 3

Ploren les xicrandes per no veure't l'ombra. Ploren liles aqueixes flors que un dia atragueren abelles i la vida. 

És un cicle que roda; roda i no s'atura com el sol que ara em toca i soscava més enllà de la carn en meditació sagrada. 

Veig un món que en pensar-te s'allunya; veig un món que aleshores fuig del desficaci vergonyós d'aquests que manen i s'ho creuen amb constants humiliacions cap als semblants. 

Ballar aquest amor en la pantalla obscura i negra del telèfon, un cop, i si cal, un altre més. I esperar la veu, un innocent amb cor de seda que als vents el pronuncie.  

Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

Pots baixar-te els meus poemaris, picant sobre les imatges de la dreta, però abans hauràs de canviar a la fi de la pàgina del teu mòbil a "Visualització la versió per a web".

Flors d'aniversari, 2

Una lletra, una línia, una frase, de vegades, semblen un espai infinit el qual no mai arribes a copsar. 

Plou-me, si et plau; plou-me perquè el cel i la terra que sempre romanen l'un a la vora de l'altre, no siguen una distància inabastable. Com aconseguir-ho, ser pluja invisible a prop del teus somriures? 

Esbossa'm una lletra; fes-ho amb un dibuix que arrepleguen el teu aroma floral i suspés per salvar-me. 

 Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

Flors d'aniversari

                        I sí, amb la paraula construïsc la meua Vida. 

 

No demane cap reconeixement ara que bategue, ni el necessite. No pense, ni visc com fan altres, en l'avidesa d'ones, flaixos i notes, car respire i guarde la memòria dels afectes. 

Jo tan sols voldria que potser algun dia un llavis pronunciaren aquesta veu profunda d'una estima que augmenta i s'espandeix. No m'interessen valoracions, ni les modes coetànies, ni els bafs exhalats per plomes catalogades d'exquisides. 

Tremola el silenci de les fulles d'ametllers fixades en la paret de la cotxera que no mai ha acollit cap vehicle. Tu has estat la guia dels camins, el petit sol que creix i allibera la calidesa de ma vida.  

 

Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

SECRETS

Cert dia un amic que ha destil•lat milions de paraules sobre obres d'autors em trucà per tal de demanar-me opinió sobre una lectura feta on havia escrit a peu de pàgina unes notes publicades posteriorment.

Em sorprengué, car no era cosa que sovintejara; de fet no mai li havia notat aquesta necessitat. - Acostume a dir, si fa no fa, un full tan sols, em digué com una mena de justificació. 

Li comentí que el que escrivia m'havia semblat com allò que acostuma sempre a fer, no se n'havia eixit del seu guió.

Estava preocupat per l'extensió de la seua nota sobre el llibre i em digué: - Què creus pensarà l'autor? No faces calendari, tot va bé, li vaig dir.

Acabe de llegir-lo; un llibre acordió. De ben lluny i amortida pel rebost algú ha etzibat: cria fama i gita't a dormir. Tot resta ben clar amb aquesta franquesa tant desinhibida com desinteressada. La llum dels secrets.

  Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

D'amors i d'altres constel·lacions

D'amors i d'altres constel·lacions

 

Tal i com he assenyalat en dies anteriors, avui afegisc un llibre de l'any 2001 titulat D'amors i d'altres constel·lacions  perquè els lectors tinguen accés al mateix si és del seu interés i així puguen fer-li una ullada. 

El llibre, en rellegir-lo de nou, ha anat envellint, però manté aquella primera llum.

Recorde el poema Home blanc entre parets; literalment apunta l'escriptura en la mateixa paret quan pintava de blanc l'apartament de la platja de Nules, aquell estiu de 2000. Són aquestes petites anècdotes i/o secrets els qui sostenen les paraules. 

Aquests detalls que mantenen encara llur foc avui. 

23:22 Si heu arribat ací, heu de saber que he canviat l'enllaç del llibre; tenia unes errades que he corregit.   Torneu-lo a descarregar a l'enllaç de dalt o al lateral del blog.

Gràcies.

 

 Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

Llibre d'Aín i la resta d'obres escrites.

Estimats amics i coneguts, avui us pose a la dreta d'aquest blog l'obra completa Llibre d'Aín, (piqueu sobre el nom per obtenir-la també) finalista al PREMI DE POESIA Ibn Jafadja l'any 2009 i guanyador del Premi vila de Nules 2010,  però editat el 2011. El viatge d'aquest llibret té un carro d'anècdotes a l'esquena.

 

Aquest llibre restà perdut en una caixa d'algun magatzem municipal de la Vila i vaig adquirir a un preu mòdic de 5€ la unitat uns pocs exemplars per als amics, coneguts i persones estimades que me'l demanaven.  Ja no se sap res més de l'assumpte.

Ara tothom el tindrà a l'abast en aquest enllaç, amb pròleg de la professora i amiga Anna Isabel Peirats --filòloga i doctora de la Universitat Catòlica de València-- on imparteix classes. 

La meua idea és obrir al públic lector tot allò que he pogut escriure aquests anys tant en aquest blog, com a la pàgina del Pont de les Lletres, per si qualsevol persona curiosa peca de felina.

Unes lletres del poeta Josep Mª Balbastre sobre aquest poemari.

;-)

 

Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

Petites necessitats, a l'abast de tothom

Amics, lectors i persones encuriosides, des d'avui ja podeu baixar-vos el nou llibre (picant sobre el títol) Petites Necessitats  i que trobareu també al marge dret d'aquest blog . 

Ha estat tot un repte agradable l'escriptura del mateix; sabeu que en caminar per paisatges diversos cada dia, les paraules s'entortolligen a les neurones del cervell i construeixen lliures apunts que no sempre controle; així han nascut aquestes petites necessitats que, ara, ja teniu a les vostres mans i guiaran els ulls. 

Ben cert és això dit: 

"Escriure't és guardar l'amor del món en paraules". 

 

Que la pau que s'hi amaga us acompanye! 

 Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir