Un bes, preàmbul de no-res, i la mirada. Inesgotable, precís, com el cel i la llum que regala. Carn que engendra meravelles, mossegant les dents qualsevol apunt de tristesa.
No deixes que aquesta, tot ho negue.
Insinua, ofrena amb remor de veus aquesta eternitat, mantín-la.
Caçadora de blanques llunes seran els cossos calidoscopi de bellesa. I així, buidats, habitar-nos com fantasmes sense llar. Un bes, l'aixopluc que ens dignifica.
https://open.spotify.com/track/18oa7BOnHF8Y3YItQ8rV3e?si=r125VWYURfagVwoLzECwQQ
Josep Lluís Abad i Bueno
Imprimir
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada