1// És tancar els ulls i veure-les.
Amb lletres pinte la pau, un cel blau i núvols passatgers que entonen el record d'aquell íntim amor, la flama del qual balla i crema en mi. Esclaten els mots, capolls que s'obren sobre la terra humida.
M'arrele a modulacions sonores d'un vent que creix des del nucli cel·lular més petit que em fa ser el que soc, he sigut i seré, imant inamobible, baf rodó i intangible transmutat en discurs.
2// Ser aigua, estructura fluïda que elèctricament habita tots aquests records. No moriran quan no hi siga, s'engronsaran de llavis estranys a benaurades oïdes, esdevindran nova matèria d'amors. Crec en la veu; tot i no ser meua, cisellarà allò secret que vaig ser, eixa fe en qui pocs varen creure, a què vaig ser fidel: llamp, oneig, petricor, fanfàrria, cirerer.
3// Pol·linitzar la pell amb què em somrigueres quan l'hivern més atroç em glaçà els dies i no hi hagué cap retorn al recer que intentares ser. Era un cadàver oblidat pels mots, hàlit melangiós on cap relleu de llum era agafador en el domini d'Orió.
Movia el cap, negava que hagués viscut l'amor; tot havia estat construcció d'intel·ligència artificial, empelt de bits que desaparegué amb aquells dolç clic.
La teua pell, tan sols fou mental, quimera daurada al passeig cibernètic d'una cançó.
