Desballestat, cremat i perdut amb tot allò que visqué entre envans, observe l'edifici mentre faig voltes per cremar les calories del darrer àpat.
Aquests abús que malversa recursos vitals i humans no hauria d'estar permés. És adonar-se d'una roda del temps que no pot retornar i acabarà en una implosió que ens encalçarà a tots. Els diners poden fer coses, però allà al remat finiran.
Al capdavall ens penedirem d'allò que, tot i realitzable, negligírem per omissió.
Viuran amb grans mancances, aclaparats per pseudohigiene, allunyats de punts i comes vitals, quasi esperant ser absorbits per runes i ferralles el dia del soterrament.
Aleshores cap llàgrima no encendrà els propis ulls.
Josep Lluís Abad i Bueno
Imprimir
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada