Casa natal de Gabriel Ferrater

No ho oblideu (-) tal com us vaig dir ahir: el MEU llibre, guanyador sense presentar-lo a un premi dels importants de literatura catalana titulat "Vaja, que això ja va..." Si us plau, feu per recordar-ho (+). 

I això us ho narrava perquè un conegut i anomenat primera espasa entre la creme literària (aquestes coses no solen comentar-se, però són reals) se n'anà un estiu del bar on seiem per tal de finalitzar el treball entre mans, "perquè el guardò enguany és pã mi" literalment ho narre; i religiosament així fou (no dubteu ni de bon tros de la meua fe de brillant): edició acurada i diners a la caixa. 

També uns anys posteriors un altre, aquest amic, em digué el mateix; ja ho havia comentat amb l'editora i així fou. Premis sucosos, d'eixos que tots volen guardar a l'aparador de casa i xarrar als vents de Migjorn i també de Mestral, si convé. Llevant és un vent casolà molt nostre, diguem-ne neutre! Són petits miracles que ocorren. I no comentaré el gènere literari dels premiats per pudor. 

No penseu, per fer alètheia d'aquestes coses, que ho faig per rancúnia o despit. Ho conte pel respecte que tinc a altres membres de jurats honestos, entesos i equànims i que ho lligen tot, de cap a peus, prenen notes i deliberen a cor obert; jo també he estat jurat d'alguns. Però ja sabeu, podem trobar de tot a casa nostra. 

També recorde l'any 90 o 91 del passat segle, quan era un xiquet que volia treure el cap al món literari que moguèrem cap a València una amistat meua poeta i jo mateix per veure si havíem resultat guanyadors d'un altre premi: fins que no digueren el nom guanyador, el cor em tremolva com si s'hagués produït un petit tetratrèmol 3,7 escala Richter: almenys jo creïa que podria ser el guanyador fins el darrer moment: innocència i competència!  

Casa de Xavier Amorós 

I què dius de la casa d'en Gabriel Ferrater, per on has iniciat el text? Era una petita excusa per retenir-vos amb ulls imantats... No l'he pogut veure, tot i haver estat a 100 metres lineals de la porta. Les dones dels núvols que ens acompanyaven ens han estirat cap a una altra direcció, exactament cap al modernisme arquitectònic reusenc. Sí, he vist i passat per la porta del sagrat Centre de Lectura del poble... He vist els passos de Xavier Amorós, Joaquim Mallafré, Montserrat Corretger, Ramón Oteo, Ramón García Mateos i altres companys del meu antic Institut Gaudí. 

Això, el MEU llibre. Podreu encomanar-lo o adquirir-lo en llibreries "Vaja, que això ja va", amb l'edició de la reapareguda i gironina Llibres del Tendur. 

Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir