Dietari 1988

Dietari del 28 de novembre de 1988, que després fou Cartes a la dona la lluna nova.

Ací. 

Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

Horitzons

No sé si hi hagué alguna vegada que lluitares per entrar al meu món. Miraves des de fora pel vidres del finestrals, però no respiraves l'interior del qual havia tingut cura per a tu. Pintava el teu rostre amb grafit esmolat mentre queien bombes a Gaza i el polítics white collars del govern del país miraven a l'altra banda ocupats amb hemorràgies intestines. Han perdut el cul per denunciar el genocidi segrestat? És el cas d'accelerar gestions perquè es posicionen els altres companys europeus? Tenia un trencaclosques assegurat, dessagnant-me per cabòries front a morts fosques, minerals.

Bon capvespre amor meu --t'escrivia--, tinc embolicats els budells  i no sé què més he de dir o fer; voldria qualsevol petitesa per pintar horitzons esventats, clars, no aquesta barreja de mots que lluiten dintre meu per treure allò bo, de llum que s'amaga al món.

Cada vegada que ens acomiadàvem, des d'aquell turó  feia mitjà volta amb el cor perquè desitjava els ulls teus dins la cambra.

Vent als arbres i quietud: bella, era teu!

But Beautiful, per Lara Louise

Immersió lleugera (Snorkel)

Un amic em contava que no té molts dies per a fer un dinar on em convida per haver-se jubilat.

Li retorne, burleta, l'afirmació meua d'anys arrere, on li ho confirmava això;  - tinc compromisos familiars, m'acoste d'un lloc a un altre del país, he d'escriure encara molt i bé... em diu.

En resum, caldrà regalar-li un calendari amb potes perquè puga recórrer tots els camins comptabilitzats per ell i espere no crega que són els més importants. 

Somric!

Un altre company de l'associació d'escriptors diu que allò important és que ens publiquen llibres.  No sé per què no mai m'he vist en cap fira del llibre i la vergonya que em faria això de signar llibres --amb tanta obra bona solta pel món-- pot amb mi.

Però veig altres homo sàpiens que els fa goig, confraternitzen, fan córrer tinta d'un "bic naranja - bic cristal".

Desconec si fan signatures inintel·ligibles o han pensat una estàndar per a tothom. A més de fer careta de bons amics (de falla primaveral) i somriure com si el sol no mai s'amagara per l'horitzó.

Altres, engrillonats amb gust per editorials i, alhora, amb el cap cot paguen el deute palplantats i varicosos; també entrevistes a ràdio, TV i revistes de crítica literària: la fama obliga. I el calendari se'ls menja d'unes ciutats cap a d'altres del país amb una bogeria programada.

Jo amb 15 llibres publicats i autodidacta fins al moll de l'os (no són molts per a 30 anys que faig tentines amb el llapis), obra dispersa en blogs,  Facebook, Twitter i ara Bluesky encara no he fet cap antologia parcial, ni m'han traduït a 15 idiomes com solen comentar en els cercles de lletraferits en fer presentacions. Això sí, els podeu trobar gratuïtament a la web.

Sí, somric i encara dorm sense píndoles. Pense en la meua neta amb tendresa i sospite que els seus fills i nets (en cas de tenir-ne) ja no sabran res de mi.

He sigut i encara passege amb joia i felicitat. Faig snorkel (immersió lleugera) sobre aquests temes. De moment encara puc respirar.

https://open.spotify.com/track/2erPolY8xMP4pIERhmP99K?si=aWnbMTW8QfOc3lzi22T0hQ

 

It Never Entered My Mind, interpretat per Jeff Goldblum & The Mildred Snitzer Orchestra, Till Bröner

 

 

Preguntes

- Digues-me, quins són els teus fantasmes de l'estiu passat? 

-Fantasmes dius? Et parlaria dels d'aquesta primavera... Però he escoltat Les tres vistes d'un jardí japonés i he caigut en boira oblidadissa que ja no hi ha res a dir. Per què enlairarlar-los, fer-los volar fins que et facen ombra. No, no cal; no paga la pena rescabalar aquestes històries cel·lulars, no. Et diria que estic embruixat en pensar-te, que no han passat aquests anys des que et creuares aquell matí a l'andana de les meues cabòries: "una altra dona meua de paper" vaig escriure... I sí, he intentat tatuar aquest terrabastall, tan íntim com precís, perquè ningú puga perdre la fe en sa existència autèntica. Viure ha estat esllavisar-me, caure en la melodia amb què voldría perdre'm al darrer sentit apagat. No plores mai per mi, seré cendra viva en l'aire, correré entre la saba d'Espadà, en la rosa imperial que vaig plantar i et recordarà a cada sol, boira, pluja o solitari fred. 

Digues-me si hi hauran fantasmes al teu avenir, com de profund ha estat el teu amor?  

Bewitched per Laura Fygi,

https://open.spotify.com/track/1Z4AZBMtWOkeNsiC6hdTdI?si=IhmUFu-2RTqloEhcDJ_7gQ

Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

Celebració de la vida

Sempre és ella 

qui es preocupa i treballa 

--en renglons invisibles que m'envien notes d'amor-- 

mitjançant menjars.

Té cura del meu llibre de la vida encara no acabat. 

Humil, avui, he preparat amanides, torrat el pa i escalfat menjars amb taula parada de queviures i paraules.

Mastega-ho tot,

t'observaré com un ocell

tot esperant per enlairar-me.

Guardaré el silenci com l'aleteig del vent sobre les fulles, com els ulls tessel·lats de l'abella que del celobert et capten.

Que la teua llum anònima m'impregne!

Gaudisc d'aquest regal com respire!