Flors d'aniversari 11

Vacuna'm! 

 

Sé que tu no has estat tot i que ho fas amb altres, però no soc cap príncep institucional. 

 

Inocula'm el desig! 

 

I així a la matinada se'm trencaran els somnis; en acaronar-me el muscle, el flexo s'engegarà i una música espentarà una veu. 

 

Sota la màniga començaran a eixir lletres; ballaran sobre els llençols mentre ordenen paraules mantingudes en l'aire: "Més que enamorat de tu..."

I així serà la vacuna dita de lletres. 

 

I de nou, el príncep de les milotxes s'enlairarà 

https://open.spotify.com/track/4vY9fpuzol9Zvet4Rx2LxN?si=lvItf6VTS42PmvBYrKWwAA

Josep Lluís Abad i BuenoImprimir

Flors d'aniversari, 10

No hi ha una llum distant entre nosaltres. No n'hi ha.

Apame els silencis de la casa on camines delicadament. Però, com buscar-los amb la mirada? Em diràs que això és una altra extravagància de qui somia el viure amb paraules, però t'ho negaré perquè és la certesa del confiat. 

Et sent i l'iris et cerca; i la llum se'm plega rere el desig que per la boca raja. 

Anomenar-te em salva de l'obscuritat. Gràcia la teua, mentre visc un secret resplendent. 

 

 Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

Flors d'aniversari, 9

Al meu fill Guillem 

Qualsevol dia deixaré d'escriure't, però no mai moriràs en mi perquè habites la pols d'estrelles que també em formaren. 

Hom és aqueix que camina sol sobre la fullareda de les sureres un 4 de juliol i recorda el naixement del fill que ara s'entesta en salvar vides. 

Innocent i jovial, el recorde de petit juganer i amb l'humor de l'aigua del rierol d'Aín. Féiem molinets amb joncs per col·locar-los a la sèquia i observar el moviment de les pales verdes subjectats per les seues galtes: somreia per qualsevol cosa. 

Qualsevol dia deixaré d'escriure't, sí. Però qui sap si altres arreplegaran en la pronúncia les paraules llavor, aqueixa essència invisible que engronsà la Vida i, així, noves flors ens remetran al jardí que una vegada ens fou dat, un amor la tendresa del qual nosaltres no malversàrem. 

Qualsevol dia, sí i ara també, perenne aniversari.  

Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

Pots baixar-te els meus poemaris, picant sobre les imatges de la dreta, però abans hauràs de canviar a la fi de la pàgina del teu mòbil a "Visualització la versió per a web".

Flors d'aniversari, 8

No m'engavanya la teua absència aquest cor pastat i fengut per la calorosa vesprada. 

Caminar costera amunt sobre el terra rosa artificial, també rugós fa que alambine el bosc mediterrani que altre temps reconegué la pluja. És per això que flors petites flairen per somriure'm com les teues galtes, parcel·les d'un desig que pinte amb paraules justes. 

Així d'exacte i inacabable conjuminaré el vocabulari: sentir-me estrany, un aprenent de tot davant d'aquest record que creix en mi tal com respire.  

 

Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

Flors d'aniversari, 7

Sobre el camí polsós de rodeno revolen un parell de papallones, qui sap si en festiu festeig. A prop, hi ha un toll d'aigua que regalima d'una fuita o potser de l'anomenada Ruta de l'aigua on s'assenta Aín. S'aturen per beure sense afonar-se, tot mostrant les ales multicolors.  A l'inici d'estiu hi ha una mar de floretes on, sense carències, es nodriran. 

Quina sort no saber-ne els noms de totes!

La mateixa que m'impossibilita apamar-te, mesurar la dona que ets. 

Com un paisatge cíclic però novell, no tot és escrit, ni viscut. Aquest saber-se obert, el viure no quadriculat que ens convida al miracle: l'esclat d'uns ulls esdevinguts encara paraula, esperança.

  Josep Lluís Abad i BuenoImprimir

Flors d'aniversari, 6

Com un amor d'estiu, aquests pètals que murmures. 

Fa temps que perdérem oïda, però la neu i el foc ens esmolaren els ulls àvids de tendresa; i axí passàrem d'un sentit a l'altre per construir-nos la casa que tan sols ho fou quan s'obria a tothom i és compartia. 

No mai hem tingut secrets, tan sols aquest amor comú i el cel que esbandeix els buits, intempèries i l'orgull que crema i deshumanitza. 

A la boca em creix un jardí per escoltar aquests pètals. Dintre meu et mastegue! 

 Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

Flors d'aniversari, 5

Fou al voltant dels teus ulls com vaig retornar a la primavera. Em movia en freds oratges de desídia, d'indiferència pel món que enrunava totes les ànimes. 

Eres dona de minses i concises paraules, però encenies l'esperança més soterrada i oculta amb calidoscòpiques mirades. 

Vaig adonar-me de la bogeria tan bella i honesta, en veure't conversar amb els núvols. M'oblidí de jutjar, d'ensabonar-me les mans amb el quitrà que matava les flors que et somreien. 

Amb tu vaig endevinar el jardí dels altres. Em sorprengué com la bellesa pot desvetllar --dia i nit--  i en l'hivern més cruel la primavera! 

 

Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir