divendres, 15 de maig del 2020

Petites necessitats, 40


En blanc, no hi ha res escrit, tan sols la rutina casolana dels quefers, un univers de mans voleiant entre atifells, andròmines i llocs. El cap que ordena aquest matí: endreçar casa, passeig de gossa, menjars i no aturar-se. 

Arreplegue les molles de taula, mentre em moc pel laberint d'allò que s'ha de fer: canviar dels llocs la pols, calibrar la pujada de la massa pel rent i dibuixar-te un somriure en la pizza. 

Demà serà tot nou; altre cop més  ballarem amb verdures, cristalls nets per sorprendre la pluja, presències absents:  ens nodrirem de vida. 

Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

dijous, 14 de maig del 2020

Petites necessitats, 39

Aín
Obliqües a l'horitzó, les lloses d'aquell espadat no s'immuten als transcurs dels dies. Accepten pluges, vents, sequeres, herbes i matolls. 

Una sargantana les xafa, uns porcs senglars grunyen, una musaranya fa el pi, les formigues neguitoses que no s'aturen. Despreocupades pels oratges mostren les galtes sense cap tipus d'autocompassió. 

De franc i nua, la mestra natura. 

Així hem de viure i fer. No és en magnes projectes com la vida impressiona; pelar creïlles, tastar els plats, parar taula, col·leccionar lletres i, tot seguit, estendre't el cor per veure'l quan retornes. 

Així com l'inici esdevindrà fi, t'escriuré petits detalls, com una música.  

Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

dimecres, 13 de maig del 2020

Petites necessitats, 38

Cartes a Irina

Pacientment observe. 

Observe el vent que s'escola entre el trenat de la diana i rebolca les 99 Cartes a Irina. Mireu-les embolicades, les unes amb les altres, amb el desordre plàcid i confinament que en llurs entranyes s'hi amaga. 

Cada dia esbandisc la ceguesa lletra a mot, mot a text, text a vers per intentar novells mons; com aquest que et dibuixe i, així, pidolar atenció, aqueixa muntanya russa que m'empeny al foc, al crepitar d'uns ulls closos. 

Ser l'arquer teu, perennement, adolescent.  

Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

dimarts, 12 de maig del 2020

Petites necessitats, 37

Cireres d'Aín

Hem ajornat l'encontre per tercera o quarta volta; he hagut de confeccionar una nova llista de queviures: carabassetes, pebreres, bajoques, tomates, creïlles, arròs, cireres i pomes. Això és el que em resta.

Ho sé, tres dies només que obriran pas a novells. Tan aviat veig que som dilluns i, a l'instant, el diumenge ens mossega. 

Cuine els ingredients: amb l'oli dels teus ulls, les mans de sal que foragiten insipideses i el cos fet d'aigua, remenes  tresors, tiberi que esperona. 

El silenci, aqueix toc particular, l'espècia on marinem aquest cuinar que encén focs i encara ens atrapa. 

Tastem-lo. Parem taula. 

Salut i profit, vida meua!  

Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

dilluns, 11 de maig del 2020

Petites necessitats, 36

Cal·la d'Arturo
Òbric la finestra per tal d'escoltar el cant d'ocells nocturns. Apague el llum i respire l'aire, la fresca que amable m'acotxa i envolta. Estic centrat en l'obscuritat, en l'oscil·lació relaxant, en aquest lleu bransoleig dels ametlers del davant . 

Són moments de pau, no pense en la llum de la matinada que vindrà. Tanque els ulls i m'abrace al teu record. El temps no bressola la inconsciència i és així com a l'alba escolte altres cants que em desperten. 

Et diré que al calze d'una cal·la blanca, avui, m'he begut els somnis. Gravar-te'ls, el meu.

Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

diumenge, 10 de maig del 2020

Petites necessitats, 35

Les flors de Carmina, 3
No s'acaben mai els nombres, infinits ells. 

Més enllà d'aquesta carn i els equilibris que fa la llum en contemplar-te, més enllà de la mort ens habita un poderós lligam. S'amaga quiet, tranquil, sota una caputxa de paraules que diran altres, invisibles per a nosaltres. 

 Ens buscaran però no hi serem: ni rastre dels colors, de la calidesa de diccions antigues. 

Aleshores assedegats de veus, una mà innocent obrirà el vocabulari i els petits sols aplegats pels llavis et pronunciaran al firmament. 

Enlluernats pel viure, oh infinita llengua, tu seràs la mare i testimoni de l'amor que nosaltres fórem! 

Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

dissabte, 9 de maig del 2020

Petites necessitats, 34

Les flors de Carmina,2
Arrossegada pel vendaval, la mirada interroga aquells records, els mots dels quals --ni rics, ni pobres-- t'agafaven la cintura. 

Ballàvem enmig d'una sintaxi descalça sense forçar modes, temps, ni cap altra més retòrica, allunyats tan sols d'imperatius de fred i sal. 

Tot era natural i el xiuxiueig de veus ens acaronava encerclats per tanta misèria. A tothora ballàvem, en lluentors de lluna i sol, les teues mans agafades als glops d'enyor que per la boca et pintaven. 

Dansar amb records per allunyar cobdícies miops i submissions: ens pertanyíem.  

Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

divendres, 8 de maig del 2020

Petites necessitats, 33


Inspire, expire i la ment quieta. 

Hi ha una convergència entre el paisatge i qui et parla. 

Ens posen boços invisibles, però et parle; ens posen boços intangibles, però em beses. Les cadenes de la por seran trencades pels abraços. 

Inspire i al balanceig del pit em trobes; expires i en el joc t'agafe de paraules regalades. 

La ment encara és quieta; la llum i el vent tremolen. Ets presència en el passeig, la vida sura.  

Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

dijous, 7 de maig del 2020

Petites necessitats, 32

15 kilobits és tot l'anhel per acostar-me i burxar en tu. No necessitem massa coses, ni grans experiències, ni eternes gratituds. 

Això no seria la vida, esdevindria un castell de cartes i el nostre amor és fet de vendavals. 

15 kilobits i una connexió pacient i solar, que no s'inquieta, que esclata de llum.

I amb això publiquem escenes, dibuixem melodies que ens roben el cor com el príncep de fusta, aquell ballet de Bartók. 

Fenyem boles de mots que seran fornades en pronunciar-les pels llavis i cuites: en aquesta petita pàtria no mai tastaràs misèries, ni sabràs de fam alguna. 

15 kilobits de ritual: Devorem-nos a aquesta velocitat! 

 Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

dimecres, 6 de maig del 2020

Petites necessitats,31

La leyenda del pianista en el océano
No digues que només són paraules, no ho digues si et plau!

No anorrees allò que conformà el món, la vida aquella tant petita com un cap d'agulla i iniciada quan no teníem consciència.

No menysprees cap paraula, l'esperança inquieta, adormida, quan als ulls et cap tota aquesta primavera.

No hi ha paraules sobreres. M'esclaten de les mans. En estimar-les, llegiràs la joia que em commou: diràs un cor amb els llavis.

Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

dimarts, 5 de maig del 2020

Petites necessitats, 30


Òbric els ulls i el verd tot ho inunda. Els alce, i el blanc i blau fan un cel.

Potser aquell que la papallona o l'abella --com tu-- contempleu. Unes formigues eixides de casa van a la seua. Un avió taca aquest llenç amb cordells que ningú no toca.

No resistiré, no.
Aquest lema no és fet per a mi; acceptaré i assumiré la vida que m'és ofrenada.

Amb l'esguard vigilant tot aquest préstec que veig, forma part teua: t'hi reconec.

 Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

dilluns, 4 de maig del 2020

Petites necessitats, 29


M'udola un vent a l'esquena mentre assegut al terra llig el llibre d'un artesà de la paraula. En aquest bosc immens les veus d'ocells verds s'escolten de franc. 

Jana talla les pinyes amb les curtes dents ja desgastades. De tant en tant s'atura, em mira i olora el nostre voltant. 

Entre mot i mot sé que ens acompanyes. És bell, enmig de la incertesa quotidiana, creure's certs somnis. Veritablement sempre han estat el fons d'aquest paisatge. L'aroma del lligabosc m'apunta el teu aniversari. Amb l'alt piular dels avions t'escric aquesta nouvinguda primavera. 


Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

diumenge, 3 de maig del 2020

Petites necessitats, 28

                                                                             A la dona dels núvols.

Cada dia, el camí rosa i la ginesta m'acompanyen. Però no vaig enlloc. 

Arrelada al cor, et convide a un univers sense panys ni claus i on repiquen les campanes. Prenc pètals esfullats i dintre meu ols a timonet florit mentre els ocells canten.

Cada matí amb el camí rosa i la ginesta et mostre que ningú hauria de monetitzar aquesta mar il·limitada de falgueres. Que esdevindria lleig malbaratar aquests somnis. I a cada pas fet, rebenten les sureres amb les flors brunes que contrasten amb el verd; un senglar amb l'escorça es grata el llom. El pica-soques el cel trepa. 

Visc la fusta ben a prop, també soc ella; i lligue aquest amor pel món i la vida amb les paraules. 

Escriure't cada dia, un camí que, en llegir-lo, no mai s'acaba. 

Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

dissabte, 2 de maig del 2020

Petites necessitats, 27

Estepa blanca, Aín
Sobre el verd del camp que pense, jaus. 

No hi ha cap realitat més, fora d'aquesta. Com tampoc no existeix una nova normalitat. 

Et contemple, note el vent acaronar-te i els focs que cap bomber podria soterrar. No hi ha territori amb banderes sinuoses que admire o delere. Massa temps he ocupat en llançar el llast, aqueix viure de faràndula, una càrrega, dany sentimental. 

Als afores de la ment regnen convencions i obstacles, felicitacions ermes, vida de façana, anomia, soroll. 

En canvi, a la intempèrie imaginària que tots dos sembràrem, un rostre --sempre teu-- oneja en mi.

Ser eriçó i, confiat, acompanyar-te.  

Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

divendres, 1 de maig del 2020

Petites necessitats, 26

Vida que naix
#quantaestupidesa, això que abunda en aquests dies i no entenc. 

Fer fires de llibres sense llibres, amb imaginats autors, hologrames, virtuals. Connectats per Instagram live, altres més amb les Zoom conferències. Pocs romanen quiets per comprovar la mentida d'aquesta voràgine on ens hem cregut lluents?

Tindre la torxa ben alta, que ens vegen i escolten les meravelles lliurades per boca, infal·libles rapsodes. 

Ofeguí el meu Ego deforme, però monstruós i confús; i un cop mort aparegueres del no-res, em rescabalares de l'ull de la tempesta, m'insuflares paraules d'aire per retornar-me a la Vida. Amb rodes de molí piconares ma vanitat i fou aleshores com floriren els Altres en bells camps, també enamorats de la paraula.

Et dec l'esperança, la gràcia, la bondat: ésser fràgil en nous horitzons.

 Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir