ESTIME

Es clou la festa, sí, tot arriba, es clou: els crits, els ritmes, fums, les olors a refregits, les estretes conduccions entre taules, cadires, els perfums camuflats de suor, els ritmes, vibracions, els somriures plastificats, mots perduts, insignificants, les fileres d'adolescents mobilitzades per resplendors digitals, aqueixes endevinalles emocionals exigides per etíliques mirades, incipients passions, l'amor que esclata, aquest, de vegades, insuportable xivarri que escora tota aquesta carn ja muda, esgotada, als braços de Morfeu...

Ara, tot això ha esdevingut pluja que amara, neteja, purifica l'esquelet mental que ens falca. 

Atresorem instants lligats per sensacions, percebem la llum, els altres, les foscors també, conscients -- ni que siga per moments-- de la nostra absoluta insignificança.

Plou. Plou el gris de pluja sobre el pols de la memòria que, prenyat d'absències i presències, lentament i alhora s'esborra, s'esvaeix, s'apaga.

A les manetes del temps, records engronsats que pels mots perduren: una forma de dir 'estime'.

MERCAT

Llig Sal oceànica/

i no para de pensar/

en els llibres de companys/

que no mai llegirà./

És un drama aqueix/

de tastar les celísties lletres/

amb ulls que no veuran./

La pèrdua de tota calor,/

la fricció del ritme,/

els desigs i dubtes,/

la imatgeria dislocada en la llengua seua,/

que no mai gesticularà./

Per això escriu poemes/

llançats als carrers/

com poals d'aigua/

perduts pendent avall./

Li sap greu voler/

l'aigua dels altres,/

sabedor, alhora, que no la tastarà./

Llunys dels núvols

Avui, aquest capvespre que fa olor d'estiu que s'acaba, soc lluny dels núvols mentre netege les manises de la cuina. 

Mulle el drap de cotó i sembla ploure a la paret en fregar-les; gotes espargides per l'esmalt que dibuixen l'anhel per aqueix somriure escàs present amb mi. Remoc els atifells que pengen, els separe un a un: abre-llaunes, tisores, coladors, ganivets; tots els pots de les espècies ballen un vals bé a la dreta, bé a l'esquerra; apague el led per si el corrent elèctric t'anomena. 

No vull cridar-te, perquè ets ací en el quadre que despenge de canella i llavoretes i tot seguit vola al lloc. Enretire la cortina que fa que et veja --núvol blanc-- al celobert, i el rellotge de la cuina ja fa dies que s'ha aturat. 

De quan, aquest cor narra un muntó d'excuses i petits oficis, una altra forma de metamorfosejar la invisibilitat a la teua mirada? 

Tot i això, agafe amb tendresa els pots de llenties i cigrons: en trec la pols; escure llurs prestatgeries, ordene les caixetes de te verd i negre, les fonts de l'amanida, guarde els rosegons de pa dur per a aqueixes tardorenques sopes d'all i ou que vindran; netege el vímet polsós de la cistella per als rovellons, si plou. 

Fixa't-hi, sempre l'aigua present, la vida en qualsevol presència que dels teus núvols, sobre mi, regalima!  

 Soundtrack Mullholand Falls

 https://open.spotify.com/track/4y9n9IWKSFbqEd9O7qcA33?si=-VhO8PZzSMuhxh5Kk7kHcQ

Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir