dijous, 1 de setembre de 2022

Llunys dels núvols

Avui, aquest capvespre que fa olor d'estiu que s'acaba, soc lluny dels núvols mentre netege les manises de la cuina. 

Mulle el drap de cotó i sembla ploure a la paret en fregar-les; gotes espargides per l'esmalt que dibuixen l'anhel per aqueix somriure escàs present amb mi. Remoc els atifells que pengen, els separe un a un: abre-llaunes, tisores, coladors, ganivets; tots els pots de les espècies ballen un vals bé a la dreta, bé a l'esquerra; apague el led per si el corrent elèctric t'anomena. 

No vull cridar-te, perquè ets ací en el quadre que despenge de canella i llavoretes i tot seguit vola al lloc. Enretire la cortina que fa que et veja --núvol blanc-- al celobert, i el rellotge de la cuina ja fa dies que s'ha aturat. 

De quan, aquest cor narra un muntó d'excuses i petits oficis, una altra forma de metamorfosejar la invisibilitat a la teua mirada? 

Tot i això, agafe amb tendresa els pots de llenties i cigrons: en trec la pols; escure llurs prestatgeries, ordene les caixetes de te verd i negre, les fonts de l'amanida, guarde els rosegons de pa dur per a aqueixes tardorenques sopes d'all i ou que vindran; netege el vímet polsós de la cistella per als rovellons, si plou. 

Fixa't-hi, sempre l'aigua present, la vida en qualsevol presència que dels teus núvols, sobre mi, regalima!  

 Soundtrack Mullholand Falls

 https://open.spotify.com/track/4y9n9IWKSFbqEd9O7qcA33?si=-VhO8PZzSMuhxh5Kk7kHcQ

Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir