diumenge, 16 de desembre del 2018

Nou llibre, Les meues dones

LES MEUES DONES

Vaig iniciar ací escrits antics que afegia quan s'encetàva açò dels blogs i amb el temps he decidit tancar el llibre escollint-ne uns quants textos en format llibre. Farà més de dos anys, vaig veure a Maria Llidó pels carrers del poble. 

Li vaig oferir els meus textos per si de cas ella volia pintar unes imatges. Ja li vaig comentar que no tenia cap pressa i que si no  li resultava l'experiència engrescadora, que no passava res. 

Al capdavall la closca de la fruita es trencà i eclosionaren dibuixos: Maria s'havia mullat d'aquesta breu pluja.

Oblideu-vos del sentit privatiu i possessiu de l'adjectiu.

Sí, novament teniu al vostre abast amigues i amics el darrer llibre nostre, de Maria Llidó Vicent pel que fa a les il·lustracions, i d'aquest homenet pels textos, de franc, sense haver de canviar monedes per paper, mots, claredats o foscors.

He anat arreplegant petites històries des de fa 10 anys per apuntar com totes aquestes dones, reals, imaginàries, presents i absents m'han confirmat ésser humà amb llums i ombres. És per això que hi ha disparitat de registres en llurs presentacions: persones irrepetibles, sagrades per al poeta.

He volgut retre-les un humil homenatge, com un ventijol, sense escarafalls.

He fet una petitíssima edició en paper amb ISBN gratuït, la qual cosa implicarà que no podrà ser comprat comercialment.

El llibre té una llicència Creative Commons, tant a nivell d'il·lustracions com de text, per la qual cosa pot ser copiat, fotocopiat, redistribuït amb unes condicions mínimes que han de ser respectades: no intentar fer negoci amb ell, ni canviar cap text, ni refer cap il·lustració, a banda de fer referència directa sempre als creadors de l'obra.

Gràcies a Maria Llidó Vicent, la il·lustradora que el féu lentament seu durant quasi 24 llunes. A la poeta Susanna LLiberós pel pròleg transparent i bondadós. I a l'amic i poeta Josep Porcar pel disseny digital i material.

El deixe tot seguit perquè us el baixeu, si és del vostre grat.

Les meues i vostres dones, ara i sempre "Belles princeses, intel·ligents, difuses, diligents, diletants, difícils, diverses, distintes, divines, distants, deesses d’un alenar que m’executa, que fermenta la meua joia, criatures immortals".
https://www.dropbox.com/s/kz3kbn0lhq4ec5j/lesmeuesdonesFINALR.pdf?dl=0

Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

dimecres, 5 de desembre del 2018

CH3 COCH3

ACETONA

Em mira, sí. De tant en tant, ara és ella que em mira. Però no em veu.

No puc olorar-la, però avui té les ungles d'aigua.

Conviure amb aqueixa personificada discreció. La transparència dels dits i les mans rosa. 

No vull parlar de la correcció que batega al treball, d'aqueixa asèpsia, la formalitat per la qual  aquesta vida esdevé insulsa. 

No puc olorar aqueixa poètica acetona; però albire els malabars digitals fets rere penombres fluorescents. Ahir eren roges, però avui té les ungles d'aigua.


Sé, que no mai m'arraparia el cor.


Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

dimarts, 4 de desembre del 2018

UNGLES

Amb dissimulació alce la vista i mire el seu roig.

Abaixe els ulls, però pels rierols de la ment continua la mirada. A poc a poc endevine el fons i forma de llur existència; una part que em duu al tot.
No podem comprendre l'Altre; això o bé és un regal, o bé un etern intent d'aproximar-nos.

Mire el seu roig,  i em percudeix la sang al pols, i la sent. És un color d'assossec, de curiositat, de vida inacabada que bat en el temps.

Tant de bo fóra dibuixant d'emocions! Nodriria de bella arquitectura la visió d'aquest paisatge.




Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir