No passa així als premis literaris d'arreu dels països de parla catalana, on sembla que existeix un afany per esdevenir col·leccionista de premis reconeguts.
Això, per sé, no és criticable, com sí ho és presentar-se no un sol cop, sinó diverses vegades al mateix, siga per aconseguir els guanys econòmics o per la llaminera publicació en certes editorials i posada de llarg al món del paper, llibreries, places del llibre (ho deia Joan " La primera obligació d'un escriptor és fer-se llegir) i fires.
Alguns companys fan pelegrinatge pels distints circuits premiables: aquest el tinc, aquell encara no... I si no canta la gallina, busquen negociar o presentar els seus originals a diferents marques editorials per tal de materialitzar els nous fills literaris.
Pense jo que, a la fi, s'autoconsideraran escriptors.
Continue amb el meu passeig vespertí, cavil·lant lliurement sobre escrits, escriptors, premis i publicacions. També pense i recorde alguns companys jugadors de lligues alternatives, més lúdiques i, per tant, no propietàries de les seus creacions: són per voluntat i decisió pròpia estranys, forasters i oblidats; en aqueixes parafernàlies, això que anomenen els anglòfils uns "outsiders".
Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir