Cada matí emprenien el camí cap als afores del poble, catifa de tarongerars. Jana, molt velleta i de 15 anys, coixejava per dolors a la cadera, però mantenia aqueixa mena de lluita contra el seu cos per tal de fer l'asseig matutí, mentre feia els passos a poc a poc.
Abril des del carro, la cercava girant el cap ara a la dreta, ara a l'esquerra. L'astre de la vida les acaronava amb el seu calor. El temps havia canviat i un ventet fresc li movia els cabells.
Aquell matí de 9° C de temperatura ens trobàrem amb una serpeta que s'amagà sota el brancam resec d'una heura trepadora. Més tard escoltàrem el zumzeig d'algunes abelles mentre bevien rosada a les flors. Al celobert, la Flor de Pasqua prenia els primers tinys vermells després d'haver mantingut la vida durant quasi l'any.
Abril no era conscient, però cada dia a la ciutat de Gaza morien nens i més nens i persones innocents sense cap tipus d'escapatòria; i tot això, per la decisió d'un govern criminal. No ho hem d'oblidar Abril, i per això ho escric per al teu futur on compendràs el món per les lletres del teus llavis pronunciades.
Tot açò passava alhora, agafat jo de la teua maneta tendra i pura; tot açò passava sota el mateix cel, sota el mateix sol.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada