dimarts, 1 de novembre del 2022

Mirades

Fresca com una muntanya on plou el silenci de la pluja, relaxes els sentits, els estats alterats dels colors sobre terroses mirades.

Alentit el temps, grapeja el cor perquè et cerca la joia, aqueixa llum que s'escola en la tardor i allarga la melangia com les ombres.

Com les ombres al capvespre espere. Espere el miracle, el formigueig de sentir-te dintre meu, aqueix te en la boca que em preparares i ara esclata paraula de foc que et retorne.

Al sotabosc que pense plou silenci, gota rere desig de fondre'm en la teua carn terrosa: no entenc aquesta senzillesa, els dies d'aquest amor, però ser feliç és adonar-se com els ocells canten les nostres mirades