en aquesta falsa migdiada,/
per si s'acosten els versos/
que vaig fer fugir./
Els recuperaré?/
Dispose la llengua mullada,/
dúctil i juganera./
Com sargantana emet sons arcaics,/
quasi inaudibles/
per fer bategar el silenci del cor./
Oh, encara no és desfet, mort!/
Ben cert i astut és callar/
i així emprendre un nou to,/
dir tota aquesta misèria que ens envolta,/
la que s'empastifa amb la saliva/
i no demana res./
I així tancar els ulls per veure't Noah./
Pensar que, potser, hi haurà un dia/
que llegiràs aquestes ombres dipositades amb tinta/
i interpretaràs tota la tristesa calorosa del 2026,/
que em salvares per agafar-me els polzes/
mentre et cantussejava melodies populars./
I això farà que ara veja i parle/
molt més lluny d'aquest melic.../
Les orenetes xiularan/
alhora que s'empassen tanta pena grossa,/
el capvespre durà un fresc ventijol./
Hauré tancat ja els ulls,/
no hi haurà cap ombra meua,/
ni cendres, ni cants./
Tan sols un braçalet/
que per aqueixa boca de llum/
ens lligarà a tots dos./
Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir
Missing Reward de Mt. Royal i Katrina Ford
https://open.spotify.com/track/6acPkZy4mAzfMftQSbqSFY?si=8bf8a9cb628a4cb3
