Totus revolutum

Tot embolicat

Llig renglons esparsos i poden arribar a esgotar-me per allò que diuen, de qui ho diuen i la manera com s'enfronten al viure.

Llig dietaristes que un bon amic em proporciona per tot seguit dipositar a biblioteques públiques del poblet que m'acull. Si els autors pogueren pesar en balança l'esforç d''escriure'ls front al desapegament en lliurar-me'ls!

Editors i editorials li ofrenen les peces per si escriu unes línies promocionals per al públic comprador. No sempre ocorre.

Al dietari que llig hi ha reflexions sobre la vida pública situacions íntimes de solitud, enyor de temps passats, personatges de la vida cultural i política. Les misèries, també, de qualsevol d'aquests personatges pintats, per tal d'arribar a l'afirmació de "No hi ha ningú que siga la mare de Déu".

Alguns d'aquests personatges es creuen importants per a la història actual. Però si les parets parlaren...

Ara se m'acut el nacionalisme espanyol exacerbat mostrat per tot arreu, ràdio, TV, empreses de retransmissió en línia (Spotify, i altres per mi desconegudes) amb la ridícula història del mundial de futbol. Tot allò ocorregut al planeta, instigat i provocat per polítics de pa i calbot ha restat en l'oblit: genocidi de Gaza, destrucció del sud del Líban, els milers de morts d'innocents, enriquiment de companyies petrolieres i brokers.

Vaja, quin merder i fàstic amb tot açò! I calor per a reblar el clau, tot i que no dec mostrar queixes: amén.

Estats Units dolents

L'escanyolit mental Trump, no suporta que ningú siga més brillant que ell, no accepta que ningú li ature els peus. 

El magrelis Trump acabarà un dia no molt llunyà com a president del país (potser canvie lleis, jutges i allò que calga per continuar autoadorant-se): el seu ego és més profund i quilomètric que les Marianes, però una sima ho és sempre. 

El que diuen Bendodo i Abascal rebrega la indolència més estúpida amb frases gastades a bolquers cagats. I així anem, suportant estúpids amb micro alhora que ens alleten amb pa i circ (volia dir futbol). 

Aquest sol que bada penyes hauria de rompre, cremar i desfer més de quatre boques per fer inservibles certs sons guturals. Per tal de reblar el clau encara faltava assabentar-me de camps de futbol (europeu o americà) reblits d'aire condicionat: la solució a tot aquest desgavell complica trobar solucions realistes. 

Amén.  

Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

Recordatori de la matança al metro de València, 2006

Matança al metro de València.
4 de juliol de 2006

A Francisco Camps,
president de la Generalitat Valenciana


De vegades, per accident,/
l’escorxador s’esguita de sang,/
la pedra no esmola com cal/
i acaba rebel·lant-se algun porc/
que sangloteja i desconcerta/
la cort, però el carnisser és/
el millor director d’orquestra
d’un silenci sec que a mort els marca
quan trinxa la seua llengua.
No hi ha compassió per a les veus blanques.
No hi ha privilegis per als escandalosos.
Ni hi ha clemència per als heretges.
La carnisseria funciona a ple rendiment
amb uns guanys del tot insuperables.
Un a un, passen tots per la màquina
que multiplicarà la política del greix.
A univers massa real put
el país dels porcs esquarterats
amb l’esplendor d’aquest sol cendrós
que a l’aparador lluu al·lucinant
en els ulls astorats dels cadàvers.
Després de la matança,
després de la mort, l’únic misteri
que ens queda és el dels ganivets
que no s’amaguen després del crim.

Josep Porcar, Els estius, 2007

Pots baixar-te el llibre gratuïtament al següent enllaç

 

Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

Versos per a Noah

Tanque els ulls/

en aquesta falsa migdiada,/
per si s'acosten els versos/
que vaig fer fugir./
Els recuperaré?/
Dispose la llengua mullada,/
dúctil i juganera./
Com sargantana emet sons arcaics,/ 
quasi inaudibles/
per fer bategar el silenci del cor./

Oh, encara no és desfet, mort!/

Ben cert i astut és callar/
i així emprendre un nou to,/
dir tota aquesta misèria que ens envolta,/
la que s'empastifa amb la saliva/
i no demana res./

I així tancar els ulls per veure't Noah./

Pensar que, potser, hi haurà un dia/
que llegiràs aquestes ombres dipositades amb tinta/
i interpretaràs tota la tristesa calorosa del 2026,/
que em salvares per agafar-me els polzes/
mentre et cantussejava melodies populars./

I això farà que ara veja i parle/
molt més lluny d'aquest melic.../

Les orenetes xiularan/
alhora que s'empassen tanta pena grossa,/
el capvespre durà un fresc ventijol./
 
Hauré tancat ja els ulls,/
no hi haurà cap ombra meua,/ 
ni cendres, ni cants./
Tan sols un braçalet/
que per aqueixa boca de llum/
ens lligarà a tots dos./

Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir 

 

Missing Reward  de Mt. Royal i Katrina Ford

https://open.spotify.com/track/6acPkZy4mAzfMftQSbqSFY?si=8bf8a9cb628a4cb3