Sí, els Carlos dels altres però no els meus, no sé si m'entendran en llegir aquestes quatre ratlles perquè semblen tenir una ment que no s'estima "lo seu" malgrat tota la propaganda que perboquen i són estrangers a la seua pròpia terra.
No crec que tinguen llengua i si tenen aqueix múscul que articula paraules i xiula i bufa, la tenen com abduïda no sé per qui o què, ja que no la cultiven o la consideren estranya i aliena.
Em pregunte cada dia si hom pot estimar una realitat, objecte o persona si reiteradament l'evita, l'empetiteix o, arribat el cas, la diferencia, la ignora o menysprea davant d'altres per fer-se de notar. Una actitud per ser analitzada psicològicament parlant.
Això fan els Carlos dels altres que volen presidir aquest país o territori amb una història, costums i llengua que els ultrapassa davant dels curts projectes i una miopia i ignorància de despatx que avança al galop.
Fora de nosaltres --diuen-- tot és mesquí i equivocat; el mal prové, niua, creix i es desenvolupa amb els qui ara detecten el poder, diuen ortodoxament i religiosa.
Què en faran, de fet, què fan, allà on organitzen la vida de certs ciutadans? Poden vostès jutjar! Miren a Madrizzz i una mica més amunt.
Impostos. Quins impostos, per a què carregar d'impostos als ciutadans? Anem a rebaixar-los. Però millorarem Sanitat, Educació ben asèptica (com si aquests ocells no tingueren ideologia i foren màquines neutres i estadística pura i aplicada). Sí, millorarem Serveis, Polítiques d'aigua i territori, Turisme consumidor, i un llarg etc...
Sembla que als capvespres passejaran per les platges de blavons i agafaran els diners que apareguen sota les pedres.
Els Think Tank neoconservadors d'on llepen aigua i es nodreixen no tenen ideologia. Més aviat són entitats d'individus asexuats i angelicals que prediquen la bondat i l'amor a l'Univers.
No ho crec, lectors.
Sí, els Carlos dels altres poden existir en aquesta societat; de fet ho fan i tenen dret a fer-ho; però si analitzem minuciosament els seus discursos ens adonarem què és realment el que s'estimen, com consideren als altres i diferents; també ens adonarem d'allò que volen prohibir i de la societat que volen construir i amb qui ho volen fer.
Siguem lliures sí, però reflexionem també sobre quin món estem fent i construint i quin voldríem esborrar: un de més tancat i individualista o un altre de més obert, integrador i solidari. Enriquir-nos amb el respecte mutu i la diferència o viure malcarats, creient-nos especials i superiors?
Vosaltres teniu la veu i paraula amics i desconeguts lectors.
Mentre visca escriuré en la meua llengua que comunica, estima i em fa sentir arrelat als meus.
No sé si vosaltres, Carlos, m'entendreu!
