CAPITALISME

Que tot açò s'acaba sense un control racional, xiquets!

El CAPITALISME tan sols ens proporciona mercaderies, és a dir productes que qualifica ja de bestreta com a " béns de consum". 

Béns per a qui i per a què? 

I que ningú siga tan bajoca de dir-me: home sí que t'agrada l'electricitat, un refrigerador ple de queviures, llaunes d'aliment, sabons, programes d'entreteniment, llibres, internet, etc.

Vinga va, no sigueu tan ximplets i populistes que n'estem ben farts d'aquests titelles de pa i calbot!

I tots sabem que el capitalisme, sí senyores i senyors --no cal tindre-li ni temor, ni por, ni ois a la paraula que és d'ús corrent i actual-- el capitalisme és un sistema irracional de malversar i redistribuir equivocadament els productes naturals del treball i manufacturats per l'ésser humà.

Al capdavall, hom se'n farta i s'avorreix d'escoltar les bestieses que, dia sí i dia també, profereixen algunes de les veus polítiques més ineptes, ximples i hipòcrites alhora que allunyadíssimes dels problemes reals d'una majoria de ciutadans d'arreu del planeta.

Si escolten qualsevol dels telenotícies ensinistrats del país de la pell de BOU, no parem d'escoltar que la quantitat de turistes d'aquest darrer pont de l'1 de maig ha assolit quotes extraordinàries...

Em pregunte on hauran anat a parar tots els excrements, pixarrades, productes d'higiene íntima, excedents d'alimentació mal aprofitats durant aquest pont o la darrera setmana santa.

O si parlem i fem un incís sobre el sector ceràmic --encabotat en demanar ajuts als governs de torn-- només escoltem allò que s'ha deixat de produir per l'encariment de l'energia en aquest món que a tantes boques alimenta.  

Expansió, hiperproducció d'elements a consumir fins que la vaca rebente tot i que no siga necessari: el tòtem és expandir-se, produir, invertir, guanyar...

Vaja, menjar per al moment i fam per al demà. 

Massa a sovint les neurones em "fan perla"  i  projecten futurs no gens afalagadors per a futures generacions humanes. Tan sols, sembla que se'n sortiran, els qui tinguen una bona visa i el compte corrent ple de xavalla i paper de canvi, si no de moneda virtual empaquetada.

Qüestió de temps i de tenir a mà mocadors de paper! Atents: la penúria i la pobresa ens vindrà imposada per la força, pel col·lapse del sistema que impossibilitarà la vida.