dimecres, 28 de juny del 2023

Paraules condicionades



De la mateixa forma que existeix l'aire condicionat, hi ha paraules que bullen; per ús, abús i fricció agafen graus i depèn del múscul que les sostinga provoquen incendis, focs amb les destruccions consecutives. 

Això li ha passat a la Presidenta del PP a Extremadura on els seus correligionaris dretans li han mostrat la cartilla: desdir-se per formar part d'un ramat. 

On dies arrere les mucoses bucals tenien unes estructures hidratades i relaxades, ara manifesten irritacions, ferides i fermentacions internes que no auguren sons, ni moviments naturals per articular paraules com "respecte", "principis morals" "llibertat" i un llarg etcètera.

Ja sabem i és conegut per tots que en fregar i acostar-se al Poder real i de facto, les paraules poden ser condicionades segons pelegrins o espuris interessos.
I en això camina la dreta enfurismada i bandolera en aquest país, en fer un asalt a certes conquestes i guanys que democratitzen la vida dels ciutadans. 

Condicionar les paraules i passar del blanc al gris o negre per sostenir una maquiavèl·lica consigna: podem emprar qualsevol eina, paraula i/o argumentació per aconseguir el Poder de fer o desfer allò que ens feia més humans, autèntics, respectables i generosos amb els qui amb nosaltres conviuen.

I si no estan d'acord amb aquest entremés de grafies humils, tan sols han de girar la mirada a passats no molt remots per adonar-se de quantes injustícies i barbaritats hem arribat a cometre els humans en nom de les legalitats vigents.

Per les seues obres els coneixerem. Alerta doncs!

dijous, 22 de juny del 2023

Fet a casa

6:45 a.m.i la dona dels núvols ja revola pels baixos de la casa. Sent els petits colps de forquetes i culleres als plats que cauen a l'aigüera, la pressió de l'aigua en passar per les canonades i la campaneta de la torradora. 

Ha posat al forn, bròquil i floricol, carlotes, pebreres roges que es couen lentament. Ha agafat l'olla de ferro colat pintada de groc i que ultrapassa els 12 anys i ha vessat els 400 grams de fesols amb unes fulles de llorer. El xup-xup és una cançó d'amor, senzilla, natural, com aquesta vida diària i, també, literària. 

Es beu el got de quefir d'aigua preparat anit i s'endú el iogurt amb mores i gerds naturals i un tros de coca dolça. 

Jana encara dormita al compàs del cor que respira. 

Ha posat el pollastre al forn amb pebrera tallada, cebes i salsa harissa. De l'altra banda de la taula, observe amb silenci, prenc nota dels moviments delicats i cante el regal del viure. Un bes quasi furtat amb olor a sanguina resta a les galtes, mentre escolte instruccions per tenir cura dels aliments que es cuinen. 

Marxa al treball i es perd entre els núvols, ella, paraula en què temps enrere vaig creure, visc, escric i m'identifique. 

Lentament es desemperexeix la casa i les mans de papallona l'endrecen. Abril arribarà prompte i el sol signarà aquest passeig matiner entre cançons i els seus somriures de 6 llunes. A les 15:05 taula parada per a la dona dels núvols; ha vingut de l'altre treball i com un molinet de vent no s'atura. 

El pa cuit amb massa mare ha eixit esponjós i una bandera per a les dents; celebrem tots el rituals d'aquest dia. 

La nostra Jana de quasi 15 anys ha fet el darrer passeig d'avui. El capvespre plovisqueja.

En tornar a casa, la dona dels núvols ja ha sopat i mig prepara el dinar de demà. M'ha mirat i escriu allò que he de comprar. Faré  una coca dolça amb dàtils, gingebre, ametlla, xocolata, moniato torrat i avena. 

- Vols gelat d'ametlla? 

- Ja has sopat? - li dic. 

I m'ho confirma amb els ulls. Mentre bat la llet de coco, barreja l'ametlla mòlta i una mica de nata. No ha esperat la meua resposta.  Mire el banquet de la cuina; un paisatge després d'un tornado que m'espera. A taula tens el sopar, diu: una carxofa al vapor amb oli i sal, un sandvitx de tofu, ceba caramelitzada, cogombre, tomata, rúcula i formatge feta. 

Recorde la seua àvia Maria quan anys arrere ens les preparava. Primer sopa Jana, una mica més tard qui us escriu. I mentrimentres encara fa un sofregit i el forn cou més verdures.


Acabe el darrer mos i agafe una galeta feta amb avena, coco triturat, ratlladura de corfa de sanguina i gingebre. Tot açò és amagat sobre negra xocolata i una petita llavor d'anacard. Li he enviat fotografia a Susanna, que balla cada vespre amb les paraules,  però no les ha tastades. Ho farà.

A les temples un eco em diu: què menjareu, si viviu 20 anys més? Serà un càtering artificial i desllavasat? 

Mentre escure i endrece la cuina, ella fa temps que vagareja pels núvols. Us escric tot açò a les 23:00 hores, perquè mai no s'oblide. Per ella he comprés molts tipus d'amor: també el que escric i dic i, dia rere dia, sent per la meua llengua. 

 

https://open.spotify.com/track/1Xqp1JDTZkXQuEVABEzGip?si=f14568f7af4644c0

(Moon Sujin, Fade Away).

Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

dimarts, 13 de juny del 2023

dijous, 8 de juny del 2023

Finestra


Esborrar l'aigua, no vull esborrar-la de la mirada que em nodreix i  proporcionà frescor i vida acompanyada.

Plou a la cara, els ulls naden per creure que no puc ofegar-me; hi trac l'oxigen, el separe i l'inspire. Vaig i veig més enllà de la panòplia hipòcrita i falsa dels polítics que soterren llibertats, que esborren els drets de la llum. Perduraran, com més perseguides i desagnades les paraules siguen.
Tinc un llom que ara s'ensorra, ara s'eleva; car em plou a les mans mentre oculte llavors a terra. Olore el petricor de l'esperança, les flors futures.

No esborrar mai l'aigua perquè una Venus somriu i balla; ens hi va la vida.