6:45 a.m.i la dona dels núvols ja revola pels baixos de la casa. Sent els petits colps de forquetes i culleres als plats que cauen a l'aigüera, la pressió de l'aigua en passar per les canonades i la campaneta de la torradora.
Ha posat al forn, bròquil i floricol, carlotes, pebreres roges que es couen lentament. Ha agafat l'olla de ferro colat pintada de groc i que ultrapassa els 12 anys i ha vessat els 400 grams de fesols amb unes fulles de llorer. El xup-xup és una cançó d'amor, senzilla, natural, com aquesta vida diària i, també, literària.
Es beu el got de quefir d'aigua preparat anit i s'endú el iogurt amb mores i gerds naturals i un tros de coca dolça.
Jana encara dormita al compàs del cor que respira.
Ha posat el pollastre al forn amb pebrera tallada, cebes i salsa harissa. De l'altra banda de la taula, observe amb silenci, prenc nota dels moviments delicats i cante el regal del viure. Un bes quasi furtat amb olor a sanguina resta a les galtes, mentre escolte instruccions per tenir cura dels aliments que es cuinen.
Marxa al treball i es perd entre els núvols, ella, paraula en què temps enrere vaig creure, visc, escric i m'identifique.
Lentament es desemperexeix la casa i les mans de papallona l'endrecen. Abril arribarà prompte i el sol signarà aquest passeig matiner entre cançons i els seus somriures de 6 llunes. A les 15:05 taula parada per a la dona dels núvols; ha vingut de l'altre treball i com un molinet de vent no s'atura.
El pa cuit amb massa mare ha eixit esponjós i una bandera per a les dents; celebrem tots el rituals d'aquest dia.
La nostra Jana de quasi 15 anys ha fet el darrer passeig d'avui. El capvespre plovisqueja.
En tornar a casa, la dona dels núvols ja ha sopat i mig prepara el dinar de demà. M'ha mirat i escriu allò que he de comprar. Faré una coca dolça amb dàtils, gingebre, ametlla, xocolata, moniato torrat i avena.
- Vols gelat d'ametlla?
- Ja has sopat? - li dic.
I m'ho confirma amb els ulls. Mentre bat la llet de coco, barreja l'ametlla mòlta i una mica de nata. No ha esperat la meua resposta. Mire el banquet de la cuina; un paisatge després d'un tornado que m'espera. A taula tens el sopar, diu: una carxofa al vapor amb oli i sal, un sandvitx de tofu, ceba caramelitzada, cogombre, tomata, rúcula i formatge feta.
Recorde la seua àvia Maria quan anys arrere ens les preparava. Primer sopa Jana, una mica més tard qui us escriu. I mentrimentres encara fa un sofregit i el forn cou més verdures.
Acabe el darrer mos i agafe una galeta feta amb avena, coco triturat, ratlladura de corfa de sanguina i gingebre. Tot açò és amagat sobre negra xocolata i una petita llavor d'anacard. Li he enviat fotografia a Susanna, que balla cada vespre amb les paraules, però no les ha tastades. Ho farà.
A les temples un eco em diu: què menjareu, si viviu 20 anys més? Serà un càtering artificial i desllavasat?
Mentre escure i endrece la cuina, ella fa temps que vagareja pels núvols. Us escric tot açò a les 23:00 hores, perquè mai no s'oblide. Per ella he comprés molts tipus d'amor: també el que escric i dic i, dia rere dia, sent per la meua llengua.
https://open.spotify.com/track/1Xqp1JDTZkXQuEVABEzGip?si=f14568f7af4644c0
(Moon Sujin, Fade Away).
Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada