dijous, 30 d’abril del 2020

Petites necessitats, 25

Les flors de Carmina
Reclòs, rere una màscara, enyore la paraula als teus llavis com aquell mos al meló d'Alger de passats remots. 

No hi ha dolçor als records, eixuta la deu que, en mirar-me, nodria. 

Vagarege perdut en la desmemòria car, qui pot dibuixar una mirada sense la boca que pessigolleja vocals? Qui pot raure consonants per desvetlar afectes? 

No vull un consum malaltís de mots, enfilats per bescanviar-los en xavalla, no. 

Voldria una cova, un foc i la teua cara neta. Així, acotxats i oberts, somriuríem a recer d'un amor tossut per comprendre que tot, de nou, és per fer.  

Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

dimecres, 29 d’abril del 2020

Petites necessitats, 24

Núvols a Aín
Silenci. 
Tanque els ulls i puc oir un silenci de galeria oculta al cel. Allà, ben lluny de l'espai on soc, algun ocell desempereseix l'aire amb una curta melodia. 

No hi ha res més. Jo sol i els batecs del vol a les temples dels pensaments. 

Aleshores entres, dius que em portes una cançó dels estels; seré, com la pedra que accepta l'aigua de torrentera, me n'adone que tan sols puc escoltar-la amb la mirada. Aleshores el teu record esdevé volior, l'autèntic so per al silenci. 

Aletejar sincopat; dintre meu vius. 

Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

dimarts, 28 d’abril del 2020

Petites necessitats, 23

Falgueres
Emporta'm.

Emporta'm amb tu, sobre pedres enceses i un sol cremant, sota la pluja si cal; bategarem nus, al caliu d'una pell tatuada per llunes i veus.

Emporta'm, i no em deixes.

El bosc serà casa nostra, en molsa verda i falgueres jaurem. Menjarem figues, ametlles i espàrrecs; soparem bledes, nespros, lledons. Beurem de la deu als matins i, abans del bany calorós, tastarem unes poques cireres.

A poc a poc ens cobrirà l'aigua i, mentre s'amaguen colobres, serem observats per xaraus i pixavins. Els baladres ens faran penombres dolces.

Als capvespres d'estiu construirem la cabana: branques seques, matolls i fullareda; per sostre la platínica escorça dels bedolls. Vindrà la tardor i seré vent que xiula i et crida amb les pluges. I dies després,  pintarem a la porta paraules d'hivern: arraulits, llar, neu.

Emporta'm amb tu; rere les golfes també ens nodriran enceses paraules, el cel.  
Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

dilluns, 27 d’abril del 2020

PA PER AVUI I FAM PER A DEMÀ.

Aín
Ningú ha dit, ni diu que serà fàcil eixir d'aquest punt mort del viure. 

Hem vist com en un no-res algunes empreses han canviat estructures i processos de producció per reinventar-se. 

Ho dic, no és, ni serà gens fàcil, però tornar a col·locar el sector de l'automoció com a model per a constatar la recuperació econòmica i aquest tornar a la normalitat esdevindrà un absolut fracàs. 

L'era del petroli hauria de ser considerada com una càrrega de la qual hauríem de desempallegar-nos. Això és un passat caduc: pol·lució, enverinament, destrucció del medi ambient, malalties, menyspreu de la vida. 

Aquesta segona revolució industrial ha mort o ens matarà. 

Si existeix consciència, ètica i responsabilitat cal dirigir-nos cap a una tercera Revolució industrial, on les energies netes siguen protagonistes d'una nova forma d'encarar la vida. Això comporta desviar l'atenció del consumisme a la producció, és a dir, comprendre el parany en què la propaganda i el màrqueting neoliberal d'aquesta societat de consum ens han instaurat; consumir no és sinònim de viure millor, ni molt menys viure èticament. Cal considerar que no importen les possibilitats de consumir, sinó que hem de fixar-nos en els processos de producció i la finalitat darrera dels mateixos: produir per tal de viure bé, però amb solidaritat amb la Vida, és a dir amb tots els éssers vius, plantes, animals i persones humanes, és clar, però amb humilitat i sense creure'ns el vèrtex de cap piràmide vital. 
Jana observant la vida

Les actituds d'ignorar aquest fet ens faran caure en els mateixos errors del present. I el temps passa i certs reptes poden perdre's per a sempre. Hem d'implementar una nova forma de relacionar-nos els éssers vius; cal considerar-nos no el centre de l'univers, sinó una part més i, exactament, molt petita.

Engegar la maquinària de producció però sense haver canviat els paràmetres economicistes actuals i de consum, si actuem així el fracàs estarà garantit. 

No podem escapolir-nos de la dita: Pam per avui i fam per al futur proper. No haurem superat la qualificació feta per les generacions futures, pels nostres hereus. La vergonya ens soterrarà.  

Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

Petites necessitats, 22

Pla de l'Horta, Aín
T'escric a cada espai i temps que em trobe, sempre. 

I hi ha una música, una melodia sense lletres per no distreure'm en l'afer. 

La glòria no s'amaga rere 3 mots (preparats, llestos, foc), en qualsevol mitjà de comunicació. Hi ha una recompensa més profunda encara, íntima, que potser pocs coneixen: en l'escriptura ets esclau i senyor alhora del foc que autèntics innocents t'encomanaren. 

No has de sentir-te endeutat envers ningú, ans al contrari, ésser gratuït envers el món. Escriure, ho sabem, no dona res ara; però és llavor de gegants per fructificar en tu, lector: brostam en l'avenir. 

Vet aquí la lletra, la música ha de brollar de l'interior.  

Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

diumenge, 26 d’abril del 2020

Petites necessitats, 21

Plaça la Vila, Aín flors
En tancar-los, balle als teus ulls.

No els arribe mai a tocar, sure damunt, m'esllavisse com una melodia que s'allunya i alhora s'acosta per cercar llur tendresa.

L'he tinguda, l'he viscuda i no res més importa tot i aquesta estranya primavera. Vigilant de somnis, prenc nota sense saber-ne com.

Els escric sobre la rosada que em llig els llavis. Torne de nou al cau on sempre he estat l'aurora que beneïes. Banyats de llum, brostem en cicles de felicitat.

En tancar-los, balles als meus ulls.

Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

dissabte, 25 d’abril del 2020

Petites necessitats, 20

Flors silvestres
Ara tot s'ajorna. Sembla com si el cel i estels no es mogueren, palplantats nosaltres davant l'espectacle del desig. 

Que no ens impedisca viure l'aturada com cal, recordar allò que sí i no ens diguérem, la bondat i confiances que se'ns caigueren de les mans al pou de les ombres silencioses. 

Sí som humans, no déus. El fang se'ns cargola i cerquem allò etern que de bell antuvi ens donàrem: uns segons de bellesa fou prou per aturar les presses i rellotges de la vida. 

Marmessor dels teus ulls, sempre tindrem aqueix vol a la felicitat.


Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

divendres, 24 d’abril del 2020

Petites necessitats, 19

Equinàcia angustifòlia de Mari Carme Salvador
Tu al meu abril, desig i alè per construir la casa, com si fora la primera vegada, dos éssers renascuts. A cada sol l'afecte es renovava, minyons amb tot l'aprenentatge per fer. 

Oblide el passat, massa ha estat escrit, la seguretat copiada dels somriures que ens regalàvem. Els dibuixava als arbres quan l'albereda nevava. En l'aire premia els flocs i a l'altra banda, paral·lela al carrer, imitaves amors adolescents . 

Tu al meu abril, on somriguérem allò que fórem i som, cascada inabastable, nosaltres àngels de foc.  

Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

dijous, 23 d’abril del 2020

Petites necessitats, 18



Margarides gerberes de Maria Teresa, Aín
No llançà cap moneda a l'aire, no; no fou qüestió d'atzar que la dibuixara.

- "Digues alguna cosa -- i ell parlà--: 
- A Mart la gravetat és 0'38, és a dir, tres vegades menys que a la Terra. El sòl es vermell car està cobert per òxid de ferro. 
-Ets increïble, li contestà ella". 

Així fou llur coneixença: les lletres foren ales de colibrí i quan el temps s'aturà, continuaren el vol; vibraren en altres llavis, es repetí la vida en altres ulls. Foren gegants en bastir aqueixa petita història. 

Enllà del temps i molt més, l'amor perdurà. Per la paraula.  

Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

dimecres, 22 d’abril del 2020

Petites necessitats, 17

Absorbit, desfet sota la terra, inicie forces atrapant arrels cap a l'aire que et pentina el rostre. Encara no puc veure't, no... 

Però et sent, t'olore el pols, els llavis que absents deleren. Lentament abrace ombres i m'adrece al teu foc on m'abraone. Els vents conformen, empenyen el just volum d'aigua per abraçar-nos. 

De la terra vàrem nàixer i retornarem; d'antics estels remots sense consciència: no cap enclusa humana trencarà aquest desig del cor, primari, compacte, mineral.

 Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

dimarts, 21 d’abril del 2020

Petites necessitats, 16

Pla de l'Horta, Aín
Com les teues mans maragda, a Aín han rebentat els àlbers de primavera.

No hi ha cap reialme com el teu: menjaria només pa i beuria tan sols aigua. Pensar-te i saber-te, l'única riquesa. El zumzeig de flors i el sol es vinclen quan s'adonen que em passeges.

Així aquests mots, jardins futurs d'aquella ment i cos que, compartits, foren la Vida.

Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

dilluns, 20 d’abril del 2020

Petites necessitats, 15

Jana somia el Molí de Dalt
MOLÍ DE DALT

Per més que canvien les estacions m'asseuré a la séquia del molí; t'esperaré indiferent als meteors diversos, sent u amb ells. 

Hem mogut els ulls alhora, però tu miraves l'aigua. Per sota temia llur sentiment. No hi ha bastides, ni penells líquids. Accediré perquè bussege inclemències, engolidors, tot tipus de separacions. Ningú ens furtarà l'abril, ni aquell acabat cantant de veu rogallosa podrà fer-ho. 

Malgrat els adjectius, l'aigua passa sola, quieta t'acarona la mirada: penyora dels records, secret vaivé al molí dels somnis. 

 Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

diumenge, 19 d’abril del 2020

Petites necessitats, 14

Cal·les, plaça la Vila Aín
Han apagat la cultura, diuen, l'onze i deu d'abril o volien fer-ho, però no.

Jo camine sol pel bosc, abans sí, el tres, també el set i vuit d'abril i a tu sencer m'agafe, tot, plenament; m'arrossegue pel terra, sobre matolls, branques mortes, pedres i argelagues, sotabosc meu, particular. I, de ben lluny, Jana espera i m'ataülla. I un foc picona lletres per veure't créixer.

Camine sol pel bosc fa massa temps i no m'importa perdre'm; ningú no podria entrebancar-me les  petjades quan has esdevingut l'única i absoluta cultura. Ho repetiré: - Devot, t'adore!

Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

dissabte, 18 d’abril del 2020

Petites necessitats, 13

 Jardí de Josep Miravet
Inspire una lletra i vens tu.

La respire amb lentitud, com l'atracció d'una ploma a terra o un bes. Ets el meu lloc natural, aristotèlica en la vigília o els somnis. Un pensament que s'enlaira, com pètals de versos.

Expire una lletra i altrament vens.

Pronunciar-te exigeix l'aire i així prens cos, fantasia: abilles de sons dies i nits. En la nuesa dels mots resplendeixes. Vas i vens com veu del silenci al perfum de la rosa.

Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

divendres, 17 d’abril del 2020

Petites necessitats, 12

T'escric lletres, mots, centenars, milers, espais i silencis.

Alfarrasse versos, poemes al vent, a mans plenes, en papers i cabassos. Els multiplique al vol i la bogeria, en lloc de romandre intacta, s'acreix.

Un cop mort, seré el record d'un punt d'amor, d'energia en l'univers.

Aqueix viure de lletres gravades a pell i foc fou prou; pagà oblits i  l'eterna foscor, pagà la vida.

Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

dijous, 16 d’abril del 2020

Petites necessitats, 11

Plàtans somiant Aín
No t'arriba aquest amor basàltic, ni el ball corbat de pestanyes en observar-te.

Rere la taula tan sols batega un silenci petri quan tothom aposta.  Cariàtide ennuvolada, missatgera a qui no puc oferir-li res, fas la jugada.

Soc el crupier dels desitjos i et presente aquest lligam amb l'ànima com ma única riquesa. I què, si n'ets inconscient?

Deixaré per escrit, sempre, sí, aquest sentiment passat i present,  que, en el ball de mirades, les papallones t'imiten.

Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

dimecres, 15 d’abril del 2020

Petites necessitats, 10

Margarides d'Aín
Encara no sé com pots enganyar l'hivern amb aqueixa càlida mirada. Neva el cel mentre, astorat, no arribe a comprendre-la.

Tinc els ulls imantats al pes quan camines sobre els flocs del terra. A càmera lenta engronse el desig i et vincles al perfum que m'identifica. Estimar-te fins als límits del silenci.

El cel i la pell que t'abillen, sempre transparents; amor, tu fas els meus somriures.

Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

dimarts, 14 d’abril del 2020

Petites necessitats, 9


-  Ulleres blanques per llegir.
-  Píndoles de felicitat.
-  Aigua per compartir-la.
-  Pipeta per espantar l'avorriment.
-  Raspall per netejar l'esperança.
-  Pols per atansar-te el cel.
-  Núvols de cotó per acotxar-nos.
-  Un cassó de tendresa.
-  Auriculars per als batecs del cor.
-  Carregador d'afectes.
-  Farines, llegums, verdures i fruites per cuinar.
-  Per celebrar l'amor, música i silenci.
-  De postres, el teu somriure.

Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

dilluns, 13 d’abril del 2020

Petites necessitats, 8

Façana al capvespre, Aín
M'ho vares dir fa temps, que no t'agraden els balcons, tampoc els llençols blancs, ni aquestes modes que, aviat, seran oblit.
Em digueres que fas tan sols allò que cal fer, com fa tothom, i ho intentes amb la dignitat dels estels.
T'hi veig i qualsevol hauria de sentir-se protegit per tanta lluminositat compartida.

Si els teus ulls caminen, capte d'amagat com de discreta tens la mirada. A les teues mans sempre cruix el pa amb elegant senzillesa: així de càlida és ma casa.

Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

diumenge, 12 d’abril del 2020

Petites necessitats, 7

La nostra bassa del bany

Entrellucava l'amor, ofegat d'absències.

Era el meu, amor amfibi, de pell humida i verda terra. M''amagava al sòl; sota pedres respirava cometes dels nostres somriures.

Però el cos m'exigia l'aigua; i tan sols en anomenar-me bevia. Soterrat en fangs eixuts, sempre esperava la pluja.

Era el teu, amor líquid, regal de Vida.

Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

dissabte, 11 d’abril del 2020

Petites necessitats, 6

Lliri Escales del carrer Secà
Passege pel carrer sense ombra, estrany a vocabularis que altrament  en mi bategaven. M'ature sota la balconada i rere els cristalls no existeix cap llum, ni l'escalfor de la llar fumeja.

Digues-me on vagareges, ànima bessona?

Habitàrem aquest món, petit l'agafàrem a mans reblides, nostre, record vague.

Com aquesta flor, l'abans i el després no mai podran invisibilitzar-te

Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

divendres, 10 d’abril del 2020

Petites necessitats, 5

La Tv engegada, i uns ulls perduts que no veuen. 

No hi ha sons, ni colors que vibren. En l'almanac dels oblits el mercuri no pesa. És febre el que en mi fluctua; però, ai si pogués beure'm la veu amb què m'il·luminaves! 

Aleshores allò viscut cosiria aquests pedaços de melangia. Discreta, fores modista de mots: conserve aquell primer patró, l'eco de llum als traus, pels quals encara a tu retorne. 

Nu, no existeix cap fred que m'agullone.  

Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

dijous, 9 d’abril del 2020

Petites necessitats, 4

Llar, rere la finestra
Tímidament, amb els dits,  separe la cortina, per si de cas apareixes.

Però no, tan sols hi ha un fanal esllanguit i la matinada que l'agombola.
A l'escaire de la mirada que persevera, rere els vidres, pinte un cos de vent mentre boires encenen la ment:  a l'esbarzer de neurones ets foc sense fum, i  no mai s'acaba.

Josep Lluís Abad i Bueno.

dimecres, 8 d’abril del 2020

Petites necessitats, 3

Cal·la d'Ismael, Aín
No puc construir-te. No ets un mecano i sí "l'escapista" en les revoltes de cada mot. 

Sobre la crinera dels vents et pronuncie com una flor. Hi ha tota una sèrie de conjuncions: el sol quiet, un arc acolorit de pluja i l'aroma d'aquell món perdut on per primer cop d'ull  existires.
Ca trist, udole per cingles i valls, a la recerca de records: encara t'enyore la cal·ligrafia. 

No puc construir-te per ensumar els mots que t'emportares!



Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

dimarts, 7 d’abril del 2020

Petites necessitats, 2

Estepa lila d'Aín
Et despulle els ossos del silenci que t'habita.

Revela't carn, veu arquitectònica dels afectes. No res em consolarà quan ja no hi siga, llevat que uns llavis mormolen aquestes lletres, el vendaval que mogué la set d'un pou on t'oferires fresca, no mai exigent, ni venuda, ni extingida.
Deu meua, plou en aquests ulls la teua set!

Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

dilluns, 6 d’abril del 2020

PETITES NECESSITATS

Aquesta solitud esculpeix tot l'amor que necessite i arrecera alhora. No hi ha cap fred en absència teua, car romans al paisatge.  Sobre foscos renglons encenc petits mots de quars per si em lliges.

És acostar-te  i amb l'iris nodreixes la llum, calmes els desassossecs. Pervius entortolligant-te a somnis passatgers.

Transparent, però encara més càlida,  ets l'aigua d'aquest balandre. En cap dels viatges no avance en oblits: oh delicat i atzarós viure!

Nostàlgia, port als instants sense àncora.