 |
| Núvols a Aín |
Silenci.
Tanque els ulls i puc oir un silenci de galeria oculta al cel. Allà, ben lluny de l'espai on soc, algun ocell desempereseix l'aire amb una curta melodia.
No hi ha res més. Jo sol i els batecs del vol a les temples dels pensaments.
Aleshores entres, dius que em portes una cançó dels estels; seré, com la pedra que accepta l'aigua de torrentera, me n'adone que tan sols puc escoltar-la amb la mirada.
Aleshores el teu record esdevé volior, l'autèntic so per al silenci.
Aletejar sincopat; dintre meu vius.
Josep Lluís Abad i Bueno
Imprimir
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada