 |
| Cal·les, plaça la Vila Aín |
Jo camine sol pel bosc, abans sí, el tres, també el set i vuit d'abril i a tu sencer m'agafe, tot, plenament; m'arrossegue pel terra, sobre matolls, branques mortes, pedres i argelagues, sotabosc meu, particular. I, de ben lluny, Jana espera i m'ataülla. I un foc picona lletres per veure't créixer.
Camine sol pel bosc fa massa temps i no m'importa perdre'm; ningú no podria entrebancar-me les petjades quan has esdevingut l'única i absoluta cultura. Ho repetiré: - Devot, t'adore!
Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada