Absorbit, desfet sota la terra, inicie forces atrapant arrels cap a l'aire que et pentina el rostre. Encara no puc veure't, no...
Però et sent, t'olore el pols, els llavis que absents deleren.
Lentament abrace ombres i m'adrece al teu foc on m'abraone. Els vents conformen, empenyen el just volum d'aigua per abraçar-nos.
De la terra vàrem nàixer i retornarem; d'antics estels remots sense consciència: no cap enclusa humana trencarà aquest desig del cor, primari, compacte, mineral.
Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada