El Paradigma perdut

Recorde quan el professor Joan Baptista Llinares, ben jove, ens explicava les tesis de Morin i el procés d'hominització  en el llibre esmentat a la capçalera a la Universitat de València. 

Sis anys després, jo feia el mateix a un institut de la imperial Tarraco als meus alumnes.

Ara em surten aquestes notícies del professor Edgard Morin on diu que l'ésser humà està lligat i ben relligat a la vivència de l'amor i la poesia... 

I repense les paraules que he anat escrivint al llarg d'@quests anys al ventre d'una literatura digital absolutament arraconada als mitjans de comunicació (no per uns pocs amics), però impossible de soterrar. 

https://www.elespanol.com/ciencia/20260131/morin-anos-filosofo-felicidad-amor-poesia-medios-alcanzar-fin-maxima-calidad-vida/1003744108792_0.html

 Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

L'invisible nàufrag

Com anticipar-me als somnis si vigiles tots els mots que suren d'aquest bategar? No els tanques sota barrots, no, me n'adone! 

Veig sobre la taula aquarel·les... Les empres per amagar la melangia que em recorre els porus de l'ànima. Solitària és la pluja que t'acompanya, mentre neteges amb llum aquests desficis. 

Recorres avingudes i els fanals et somriuen mentre cride el teu nom des d'oratges profunds. 

Com era aquell tacte que em sorprenia, l'arpegi discret que provocava l'amor per paraules enlairades? 

Sense complexos t'escric ara, aïllat de tot i tots en aquest túnel de desigs. Exhalar cal·ligrafies per, altrament, reveure't les mans. Acull l'invisible nàufrag. 

Reverie Anticipation of Tim K
https://open.spotify.com/intl-es/track/0zcxjQgLZcxqR2O47qMDEu?si=b3c222a42657421a  

 Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

L'amor

Sempre m'ha resultat misteriós el tema de l'amor; el sorgiment, la seua plural manifestació a través d'èpoques i cultures, els dubtes sobre vivències o experiències personals, les manifestacions públiques i límits propis del mateix, també les privades.

Veure'm a l'engolidor de passions i sentiments que prova, la voluntat d'oblidar-lo i l'efectivitat empírica d'aquesta empresa, la bogeria que possibilita i superació d'obstacles; la tendresa que genera en persones, la capacitat profunda i íntima d'autoengany, la forma en què es caragolen les paraules en parlar o divulgar els silencis; la vida de l'amor i l'hora de la seua desaparició, sense petges, ni empremtes, esfumat com aqueixa neu caiguda fa moments que tot ho esborra, els flaixos recurrents.

Escriure'l o ser escrit per ell i amb ell... Això ha estat el meu particular projecte.

Hafio Syngur de Taisei Iwasaki, Àlbum, Primer amor.

https://open.spotify.com/track/0YlVDvuitCxLRUlVVSOF5u?si=c4e4a3646c4c4300

https://youtu.be/XVEho8hDVDk?si=QN5nD-6-Uc1YFOWk 

Canta'm Mixi, llegeix-me un poema

Ara ho veig clar: Tot a la meua vida és provisional fins quan mora. 

Han tret el llit gran de la cambra i m'han dut un d'articulat individual. Obrin les persianes perquè entre la llum del sol al migdia; abans tot era tancat i barrat per un pànic irresolut a la pols. Sent els batecs del pols, car els matins solitaris m'habiten amb mortuoris silencis. Si aguaite a la porta de casa el personal somriu i a dins de la llar tot són deferències. Una safata amb els menjars i em demanen què voldria al proper... Ampolles d'aigua amb palletes multicolors ( quina felicitat!) Necessites res més?, us estalvie els epítets. Tv, ràdio, premsa virtual, auriculars. 

Voldria foragitar aquest estat, llegir sense límits, que no se'm caigueren neurones al doblat dels llençols, passejar als camps, fer l'amor als núvols i que el sol em fera l'ullet, creure en el cicle vital quan la circumferència es tanca a les meues parpelles i l'ànima escriu descosida. 

Pã què! Pâ què! 

Ho va dir el poeta aquell:" La vida és massa curta, però la mort és per a sempre. Per això t'escric mentre camine i el moviment d'un vent de pluja i gris em xiula paraules immortals i d'esperança... La mort és sempre curta, però tu em pronuncies a tothora la vida". 

 M'agradaria saber si és així. Podeu preguntar-li-ho? 

Michi canta Night Moves 

https://www.youtube.com/watch?v=Jq9GmisEu_A

 https://open.spotify.com/track/1D6Slhg7MMnraZpIEE8pbb?si=nWWHWPQyT1-0fdfsOyOlwQ 

 Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

Les nostres manies

 

 

Tots en tenim; no s'escapoleixen ni els acomodadors dels antics cinemes i teatres.

Aquest matí, i a poc a poc, repasse feines de manteniment de la casa d'estiu. Si la visites amb assiduïtat cal cartografiar allò que has realitzat i el que encara resta per fer. 

 

Avui era el torn de tota la fusteria de la llar, de dalt a baix. Aigua tova i un suau sabó per treure pols acumulada. És cert que no és tasca que m'emocione intensament, però aprofite les rutines per cavalcar amb ramats de paraules i així accedir a nous móns, a realitats vistes i viscudes d'una altra manera. Són pre-escalfaments literaris, en diria.

Llegint el diari i correspondència de Katherine Mansfield, ella odiava aquests menesters; entenia que era temps furtat a l'escriptura. Ha d'haver-hi de tot al món; i així és. 

Tinc una amiga poeta que no li agraden aquestes tasques; d'altres lletraferits, fins i tot treballen al tros i practiquen agricultura casolana, o bé contracten persones per disposar d'aquests moments per a les muses i lectures.

Haurem de cercar una mica l'equilibri per tal de no arribar a aquell ex-abrupte dit per una persona coneguda "Que la merda no se't menge".

Existeix una màgia oculta en qualsevol tasca; hi ha una disposició amorosa que se m'acosta, em mulla i em fa partícip d'aquesta gràcia. En soc privilegiat.

Serà açò, aquest sentiment tan íntim, viure enamorat sense caure en sentimentalismes barats? 

 

Així és la meua particular experiència! I que dure!

L'amor

"Poeta, cull paraules de l'arbre de la provocació".

Ja fa 11 anys que L'amor dormita com un amfibi sota el terra tot esperant la pluja.

Pots llegir-lo ací, 

https://www.dropbox.com/s/63ia2ul38dju7pm/l%27amorFinalv1.pdf?dl=0

Antropomorfisme de Jana: estrella a L'amor XI

                                                               JANA


                                                        No coneix l'odi.
                                                        Foragita els dimonis
                                                        amb la mirada.







Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir