Jana als quatre mesos |
Havíem decidit, Jana i jo mateix, no escriure més al Facebook. No ho sé si ho mantindrem, però és clar, que retornarem al nostre blog de sempre enllaçat al fb.
No és que les meues paraules siguen imprescindibles, això seria estúpid prendre-ho literalment. Més aviat és que no tinc remei i que existeix una força interior que m'impel·leix a divagar, somiejar i escriure com la metàfora incruenta que millor s'escau amb el meu tarannà.
I és clar, que amb tot allò que ocorre darrerament al nostre país (llibertats d'acció i pensament censurades, curtedat lingüística imposada per via judicial, sedimentació ideològica i partidista d'institucions, estupidització del poble amb els mitjans de comunicació, etc) la sang em bull, protagonitza una efervescència en mí que he de contrarestar.
La gota d'aigua que curulla el got han estat les decisions preses per Donald Trump envers la manera d'acarar el problema de la violència a les escoles (una versió reduïda de la projectada en la societat real americana).
No té bons consellers Trump, no els té. Amb tantes ments pacífiques i poderoses intel·lectualment com hi ha al seu país, de quina colla d'inconscients i malvats alhora rebenta-pobles s'ha envoltat?
Permetre dur armes als professors al col·legi, introduir armes amb guàrdies per evitar la mort d'innocents, en realitat podem creure'ns que solucionarà aquests esdeveniments de desassossec afectiu i assassinats de persones?
Quina bogeria és aquesta i com un país pot permetre's que les seues regnes siguen dirigides per unes ments tan vàcues i superficials, tan allunyades amb l'empatia d'un planeta que agonitza i d'una població allunyada de la pau i la companyonia?
Mirem cap a dins nostre, radiografiem el nostre país, la misèria pròpia que ens envolta.
Fins a quan una vertadera, noble, humil i radical per pacífica Revolució?
La Paraula i l'Acció salvadora la tenim a les nostres mans. Cal canviar íntimament d'actituds. Posem-nos, iniciem aquesta melodia de Gratuïtat, Bellesa, Veritat i Bondat.