dissabte, 23 de setembre de 2023
Alfonsito, poca categoria has tingut
divendres, 22 de setembre de 2023
Matines, Laudes, Àngelus Borja, Vespres i Completes
dijous, 21 de setembre de 2023
VERGONYA
diumenge, 17 de setembre de 2023
Lliçó setena
divendres, 15 de setembre de 2023
Lliçó sisena
dimecres, 13 de setembre de 2023
Lliçó quinta
dimarts, 12 de setembre de 2023
Lliçó quarta, el ventilador.
dilluns, 11 de setembre de 2023
Lliçó tercera
diumenge, 10 de setembre de 2023
Lliçó segona
dissabte, 9 de setembre de 2023
Inici de curs escolar 2023/24
divendres, 8 de setembre de 2023
Un Conseller neutral i "blanco nuclear".
dijous, 31 d’agost de 2023
Compra setmanal
dimecres, 23 d’agost de 2023
Saba
dimarts, 15 d’agost de 2023
Terminal
Eren les 06:09 i encengué el terminal per tal de fer una pregunta a la Intel·ligència artificial: pot morir una persona per excés de soroll?
dimarts, 18 de juliol de 2023
La grafia del seu nom
dissabte, 15 de juliol de 2023
L'altre dia
dimecres, 12 de juliol de 2023
Les nostres manies
dimarts, 11 de juliol de 2023
Complexes relacions humanes
Llegint La vida de la vida de Katherine Mansfield, una selecció dels diaris i cartes al seu marit Murry, Virginia Wolf i altres persones, ens podem adonar de com de complexes i difícils poden arribar a ser les relacions humanes. Això sí, sincera i directa ho és almenys en adreçar-se a Murry, l'estimat a distància i, tant a sovint, separat de Katherine.
Ella vol viure per l'escriptura, obsedida per ser considerada i reconeguda com una brillant escriptora, la gelosia i comparació amb altres autors/ores del seu temps amb més èxit i notables als mitjans literaris i socials i una personalitat forta i feble alhora segons amb qui estigués al seu davant (esdevindrà cert allò que sempre desitgem i volem allò que no tenim, mentre som cecs al que tenim al davant?).
Una realitat no aliena als temps actuals i concrets que podem analitzar i observar amb un xic de perspicàcia.
A la fi cal mirar-se a l'interior i no aqueixes estructures i organitzacions on quasi sempre els mateixos individus acaparen crítica, mitjans de comunicació, viatges, presentacions, conferències i altres garlandes.
Ser fidel al teu projecte, estimar la llengua que t'ha fet ser qui ets, respirar al bosc dels companys escriptors, cercar-ne el millor d'ells, no menysprear o amagar altres ben distints a la nostra veu, creure en allò que dius, vius i escrius: no pot ser més senzill tastar la felicitat.
Anar fent camí, estimada Jana...
dimarts, 4 de juliol de 2023
Derogant l'esdevenidor
dimecres, 28 de juny de 2023
Paraules condicionades
dijous, 22 de juny de 2023
Fet a casa
6:45 a.m.i la dona dels núvols ja revola pels baixos de la casa. Sent els petits colps de forquetes i culleres als plats que cauen a l'aigüera, la pressió de l'aigua en passar per les canonades i la campaneta de la torradora.
Ha posat al forn, bròquil i floricol, carlotes, pebreres roges que es couen lentament. Ha agafat l'olla de ferro colat pintada de groc i que ultrapassa els 12 anys i ha vessat els 400 grams de fesols amb unes fulles de llorer. El xup-xup és una cançó d'amor, senzilla, natural, com aquesta vida diària i, també, literària.
Es beu el got de quefir d'aigua preparat anit i s'endú el iogurt amb mores i gerds naturals i un tros de coca dolça.
Jana encara dormita al compàs del cor que respira.
Ha posat el pollastre al forn amb pebrera tallada, cebes i salsa harissa. De l'altra banda de la taula, observe amb silenci, prenc nota dels moviments delicats i cante el regal del viure. Un bes quasi furtat amb olor a sanguina resta a les galtes, mentre escolte instruccions per tenir cura dels aliments que es cuinen.
Marxa al treball i es perd entre els núvols, ella, paraula en què temps enrere vaig creure, visc, escric i m'identifique.
Lentament es desemperexeix la casa i les mans de papallona l'endrecen. Abril arribarà prompte i el sol signarà aquest passeig matiner entre cançons i els seus somriures de 6 llunes. A les 15:05 taula parada per a la dona dels núvols; ha vingut de l'altre treball i com un molinet de vent no s'atura.
El pa cuit amb massa mare ha eixit esponjós i una bandera per a les dents; celebrem tots el rituals d'aquest dia.
La nostra Jana de quasi 15 anys ha fet el darrer passeig d'avui. El capvespre plovisqueja.
En tornar a casa, la dona dels núvols ja ha sopat i mig prepara el dinar de demà. M'ha mirat i escriu allò que he de comprar. Faré una coca dolça amb dàtils, gingebre, ametlla, xocolata, moniato torrat i avena.
- Vols gelat d'ametlla?
- Ja has sopat? - li dic.
I m'ho confirma amb els ulls. Mentre bat la llet de coco, barreja l'ametlla mòlta i una mica de nata. No ha esperat la meua resposta. Mire el banquet de la cuina; un paisatge després d'un tornado que m'espera. A taula tens el sopar, diu: una carxofa al vapor amb oli i sal, un sandvitx de tofu, ceba caramelitzada, cogombre, tomata, rúcula i formatge feta.
Recorde la seua àvia Maria quan anys arrere ens les preparava. Primer sopa Jana, una mica més tard qui us escriu. I mentrimentres encara fa un sofregit i el forn cou més verdures.
Acabe el darrer mos i agafe una galeta feta amb avena, coco triturat, ratlladura de corfa de sanguina i gingebre. Tot açò és amagat sobre negra xocolata i una petita llavor d'anacard. Li he enviat fotografia a Susanna, que balla cada vespre amb les paraules, però no les ha tastades. Ho farà.
A les temples un eco em diu: què menjareu, si viviu 20 anys més? Serà un càtering artificial i desllavasat?
Mentre escure i endrece la cuina, ella fa temps que vagareja pels núvols. Us escric tot açò a les 23:00 hores, perquè mai no s'oblide. Per ella he comprés molts tipus d'amor: també el que escric i dic i, dia rere dia, sent per la meua llengua.
https://open.spotify.com/track/1Xqp1JDTZkXQuEVABEzGip?si=f14568f7af4644c0
(Moon Sujin, Fade Away).
Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir
dimarts, 13 de juny de 2023
Ma mare llegint la Cinquena Flor d'Aniversari, obra de l'any 2021
dijous, 8 de juny de 2023
Finestra
dimecres, 24 de maig de 2023
Els Carlos dels altres
dilluns, 22 de maig de 2023
ÚLTIMA SETMANA DE CAMPANYA ELECTORAL MUNICIPAL I AUTONÒMICA 2023
dissabte, 20 de maig de 2023
Dansen papallones
dimecres, 3 de maig de 2023
CAPITALISME
divendres, 28 d’abril de 2023
Pollet
dimarts, 11 d’abril de 2023
Eterna tranquil·litat
dilluns, 10 d’abril de 2023
Ocult Bach
Comprendre Bach és admirar respectuosament tota Vida.
diumenge, 9 d’abril de 2023
Sota un cel ras
divendres, 7 d’abril de 2023
Divendres Sant: bombos, timbals, tambors; trencament de l'hora i mascletades
dilluns, 27 de març de 2023
Amor bidireccional
https://open.spotify.com/track/5aukPqtcTB8OFIZzxPcukH?si=YiMOr-G-R7W9i3zNs4RV-g
Observe com observes un film francès que ens observa i reté rere una persiana amb leds per recrear aquest amor bidireccional.
Uns llavis se separen sota la penombra en blanc i negre del sistema de circuits, mentre a la cambra sura un silenci que ens uneix les mans.
No li treus l'ull a aqueixa papallona que ens envolta amb foc. Cremem tot i el ritme lent del capvespre que s'apaga. No el bes, no el contacte imantat dels ulls. I la pantalla que, pacientment, acompanya aquesta psicodèlia.
Suspesos en l'aire, com pols, m'enraones dubtes de cristall que la gravetat tard o d'hora atraparà:
- Creus tu que les paraules nodreixen? I continues: les paraules conformen allò que som? Paga aquesta solitud d'escriure quan s'han evaporat els lectors?
Avança el film francès mentre anote la calidesa del llavis en parlar. Repense aquella decisió que, temps arrere, prenguí. No em penedisc. T'escric en aquest reialme que segresta i encisa. Sota l'aigua esllavissada en les imatges del film francès respire els batecs des de l'inici dels temps.