dissabte, 23 de setembre de 2023

Alfonsito, poca categoria has tingut

Distingits Alfonso Gerra i el panxacontent fumador d'havans:

Sí Alfonso, ja sé que em falta la lletra U, però l'he invertida per tal de fer-me una cadira que s'acoble al meu cul, on descansar d'eixa llengua amb regust a naftalè que tant t'identifica i probablement produeix ois als comuns mortals de neurones ben relligades.

Sí Alfonso, la teua vida ha anat passant --no pot ser d'una altra manera--, però al teu cervell fossilitzat sembla que hi ha una lluita interna per la qual cosa no acceptes que els teus gloriosos anys de manar, obrir la boca per demanar pernil de Jabugo, és clar, no un altre, són poca cosa més que un gra d'història i, de ben petita, en aquest planeta de la Via Làctia.

Sí, per tercera vegada ho escric, Alfonso, no has sabut envellir, ni tu, ni el teu "quefe" com diuen els bells i vells valencians de la meua terra.
Ells s'estimen la meua llengua, perquè l'empren cada dia des de bon matí quan es lleven, al terme quan encara fan cèrcols als tarongerets que planten per mantenir la tristesa a ratlla, i també a la nit quan engronsen i canten als nets i nebots a l'engronsadora. 

Però tu, distingit Alfonso Gerra, ja no saps ni en quina guerra estàs. Les guerres sembles fer-les a les perruqueries on la mata de monyo no et para de créixer i créixer. 
I jo que soc un humil i calb observador, però sorneguer em pregunte: - Per a què? 

Sí perquè, mentre obres la boca i llargues improperis i galanies sobre la Vicepresidenta en funcions Yolanda Díaz, el teu company de guerra xama l'havà i et riu les gràcies anti-diluvianes.

Sí Alfonso, ja sabem que el vellut verd de la teua jaqueta ha restat foradat per les arnes, i que se't perd la matèria gris a bastament. Per això aqueixa boqueta cínica i masclista de pinyó, convindria que li posares cremallera i oblide aqueix registre teu tan rimbombant i mahlerià. 
 
Has presentat amb el panxacontent fumador Felipe La rosa y las espinas, però has dit desficacis a tort i a dret.
Esperem, com diu una amiga meua poeta, que no jutges les meues paraules amb "la compassió del cacic".

Massa espines per a tan poca flor que no llambreja als teus ulls. 

Has de saber, però sobretot assumir, que no mai accediràs a la rosa blava dels poetes. Has llançat la teua llengua per terra i desconec si tens remei.
De bocaterrosa te n'aniràs.


divendres, 22 de setembre de 2023

Matines, Laudes, Àngelus Borja, Vespres i Completes

Borja Sempere, Espanya a la venda, a la venda, repetisc a la venda? 
Borja, Borja, Borja. 

Deú meu, Senyor totpoderós i magnànim, tu que estàs al costat dels oprimits, no ens abandones davant els opressors!

Borja, de veres? Espanya a la venda, seriosament a la venda?

I digues-me, si la venen i, per tant, la compren, restarà en mans alienes i esdevindrà propietat privada?

I tu Borja, Borja, no m'ho puc creure, Borjita, digues on viuràs, on menjaràs, on treballaràs, a l'estranger Borja?
Borja, Borja, si us plau, Borja i si plou sí o refa sol, en quina escala musical ens cantaràs, en una espanyola o estrangera?

Borja, Borja, Borja espera no parles més i escolta i jo on viuré? I la meua llar de qui serà? On guardaré la meua bicicleta o potser, també la bicicleta i les rodes, les càmares, la bomba d'inflar, tot això serà encara meu o estarà venut?

I si Espanya està venuda en quin karaoke cantarà i actuarà el tenor Feijóóó oh, oh, oh?

Borja, Borja, aquesta nit no podré dormir. Igual em gite a Espanya i demà en aixecar-me del llit no sé quin país ens haurà colonitzat.

Borja, Borja, un jubilat com jo, després de cotitzar i nodrir el país d'Espanya durant tota la meua vida laboral i amb quasi nul·les baixes per malaltia, tu creus que em podreu retornar tota la riquesa per mi generada si ja no és el meu país?

Borja, Borjita, Borja i amb tanta revolució a què voleu arribar diumenge-Termidor-Thermomix l'amnistia serà amnistuya o amnismia?

Déu meu, a tu m'encomane, sigues misericordiós amb un pobre pecador com jo! 

Déu meu amb tanta imbecil·litat manifestada podrem fer endavant aquest país guiat per feriants de pa i calbot?

Déu meu, absol-me tots els pecats, amén!

dijous, 21 de setembre de 2023

VERGONYA


Que hàgem d'arribar i considerar tan lícit l'ús del gallec, eusquera i català com el castellà a la cambra baixa espanyola a hores d'ara del segle XXI i, en aquest context concret, és una vergonya per als dirigents polítics del país.

Del PP (amb poquíssimes excepcions si és el cas que n'hi ha) i de Vox no dic res, incults com són per amagar i negar la riquesa cultural i lingüística d'aquest país de la pell de bou i per la seua actitud d'emprar un reduccionisme lingüístic al castellà per ser considerats autèntics espanyols. Molta mala llet, revengisme i enyoradissos d'altres temps "con la Una, Grande y Llibre". Vaja, floridures intel·letuals.

Del PSOE i l'esquerra preferisc callar davant l'oportunisme conjuntural. 

Una llengua, la nostra, aquella en què pensem, sentim, estimem, vivim i escrivim que no depèn per sort d'aquestes espúries decisions polítiques dels qui van sempre, i en molts assumptes, per darrere del poble.

diumenge, 17 de setembre de 2023

Lliçó setena


Lorailos nostres, em pregunte com és possible aquesta eclosió desmesurada i exponencial d'amor a les banderes penjades de les balustrades d'una majoria de poblacions?

Com és possible que, per tot arreu i sincronitzada, el nacionalisme espanyol excloent s'impose amb aquests símbols?

Com és possible que l'odi a altres llengües territorials i diferents als castenallo augmente a borbotons?

Com és possible que el figurativisme buit del toreig i confós amb masculinitat barata cada vegada tinga més adeptes quan tan sols és un postureig cultural que provoca martiri i dolor als animals?

Com és possible que certs grups de políticastres (observeu The Revenant, el renascut Aznar, les mòmies de González i Guerra, o si recordem El silenci dels corders el doctor Hannibal Vox) enaltisquen aquestes misèries i pestes, afegisquen llenya cada dia en la convivència social i confabulen amb certs mitjans de comunicació per normalitzar un pensament únic?

Hi ha, en les elits dominants, una idea propositiva de certs ítems musicals, cinematogràfics, ideològics que repetidament es deixen caure --com l'aigua de pluja sobre la terra-- perquè calen en la societat i generar una cultura determinada. Normalitzar-los és la finalitat, dinamitar les consciències i el compromís, piconar actituds com que és impossible canviar cap realitat:
esdevenir uns mers consumidors de productes i situacions sense qüestionar absolutament res.

Parem atenció, els ensinistradors d'aquestes pseudo-elits no descansen.

Una bona sopa minestrone uns ous bullits seran prou per xafar de peus a terra. I assumir que nosaltres som els protagonistes de la nostra història.

O potser espereu que uns altres ens l'escriguen i dirigisquen?

Apreciats Lorailos, salut, voluntat i compromís!

Postdata: per si és del vostre gust us deixe una tesi doctoral de quasi 1200 pàgines del professor Codina Segovia en aquest enllaç,  i aquest que la podreu trobar reduïda en llibre posat en fotografia.

I com diu el Borja Sempere  de la líder de Sumar, jo tampoc puc separar el meu ofici anterior de professor  --no intente covéncer ningú de res; simplement aportar nous horitzons-- de ser aquell veí que passeja als matins i capvespres amb Jana.

I diuen que al seté dia algú descansà.

divendres, 15 de setembre de 2023

Lliçó sisena



Apreciats Lorailos, per què oblidem?

Aquest matí he pensat en el meu pare. Fregava jo els pijames (així li diuen a les bates dels doctors) del nen de la pedra foguera amb pastilla de sabó, i l'he recordat. Cada dia ho faig per tal que a l'endemà dispose d'un pijama net per a la feina.

Frash, frash, frash, clapoteig d'aigua al teixit per ensabonar-ho tot ben bé, i l'aigua oxigenada per diluir les taques de sang.

El safareig fins a vessar, remullar les peces, escórrer-les i amb les agulles d'estendre, vent i sol.

Sí, mentre rentava he pensat en el meu pare: no mai tingué cotxe i m'acompanyà amb dues caixes de cartró lligades amb fils de pitera i que contenien més de 6000 fitxes de filosofia a l'estació de tren per anar a Barcelona i realitzar les meues i úniques oposicions. Era molt de matí, lluïa un sol de quasi estiu i havíem de sortejar el vol de falcies i oronetes. Jo tenia 23 anys. Ara el nen de la pedra foguera 29.

Netege la roba d'hospital del meu fill i recorde les hores i converses dels passejos amb el pare.

Frash, frash, frash, frash, continue sabó, força i aigua. Mentre, pense les consultes de matí, l'estudi dels capvespres, la inserció de nous camps i files de les bases de dades a l'ordinador, subjectes que són persones als tractaments actualitzats, els controls, visualització de noves dates al calendari, el càlcul renovat i mesura de fàrmacs, i també grapats de somriures guaridors.


Frash, frash, frash, frash... bombolles d'aire amb sabó que l'aigua envola, esquits, l'aigua al jersei i el meu pantaló curt. Al relleu de la pica, les mans senten el cos del meu fill. L'autèntica, la vida senzilla, ...

I pense què recordarà el nen de la pedra foguera de mi? 

Lóa de Gabríel Ólafs

https://open.spotify.com/track/5AL2ARi4Qg8nzyS3547HpJ?si=AtC99L_8RoObXlepOTEtXQ

dimecres, 13 de setembre de 2023

Lliçó quinta


Lorailos, avui us parlaré de la imaginació. No és que siga un lamarckià per la llei de l'ús i desús, però és clar que aquesta s'entumeix si no li fem, voluntariosament i de tant en tant, una petita espenta.

- Gràcies per compartir, li feia cada dia en llegir els seus textos; i és clar que aquest agraïment li esperonava en fer-ne de nous.  
No sabia ella ni el per què, ni el com, ni en quines situacions escrivia.

La primera lliçó fou gestada mentre falcava els tarongers i restava bocabadat amb el vol sinuós d'abelles perseguint flors tardanes. 

La segona fou una mica curiosa; fou un encabotament d'un joc de paraules que, de petit, havia tingut amb el seu fill i que li havia resultat mooolt rialler.
Vinga, foc amb la granota boja!

La tercera lliçó vingué observant una flor, millor dit observant la innocència sublim d'una flor que no pot dir mai que no a qui l'observa. S'entendrí per aqueixa disponibilitat fràgil davant uns ulls estranys.

La quarta lliçó fou la més metafísica alhora que poètica; li passà quan et deixes anar pels records de petit, barrejats amb una ràbia licantropa en escoltar les bajanades de polítics. Passar-los per un xino o entre les reixetes d'un ventilador genera cabassos de mil·ligrams d'oxitocina.

- Gràcies per compartir, li deia cada dia. Ell somreia perquè havia estat motiu i causa d'aquests entreteniments sense que ho sabera.
També perquè m'havia recordat paraules dites de la mare: << fill no mai podran empresonar-te la imaginació>>.  

Per moments continuava sent lliure i feliç. 

Practiqueu, practiqueu lorailos!


dimarts, 12 de setembre de 2023

Lliçó quarta, el ventilador.

El ventilador

Després de la conjugació del verb voler, del poema entremaliat de la granota i de la finesa de l'adverbi No haurem d'introduir, això sí, moooolt lentament, uns petits graus de complexitat. Així doncs, estimats lorailos i lorailes de la Vila anem per feina.

Sempre m'he preguntat per què un aparell tan fantàstic  com aquest, el ventilador, és capaç de projectar un ventijol que graduat per unes tecles pots accelerar el cabal d'aire i la intensitat; la qual cosa et fa que la canícula siga mooolt més suportable.

Penseu en els dies passats de l'estiu que ja s'acaba.

Però és clar que l'únic que fan les pales d'aquesta andròmina és capturar el que hi ha al darrere seu.

Què ocorre quan un individu tan sols és pura façana, és a dir, no té res al darrere? Obtenim un ésser buit, un personatge invisible, devaluat perquè no aporta res.

I de la nostra societat en què vivim, fonamentada en aquella patriòtica frase de "polvo, sudor y hierro, el Sid cabalga"?

Sí, apreciats Lorailos, estem parlant del Sid, no pas del Sip que és una altra cosa. Parlem d'aquell heroi que en l'escola franquista tots volíem emular (érem innocents i bons xiquets); que conste que no s'adoctrinava aleshores, el que passava a les escoles era simplement "ENSEÑAR"). Parlem de l'anomenat Rodrigo Díaz de Vivar el Sid cabalga!!!!

Què podem fer d'una societat fonamentada en polvo sudor y hierro o dit en paraules més properes a nosaltres "Dios, patria y Rey"?

Vinga a la feina Lorailos:

Feu una redacció de 10 línies per tal de veure si és possible construir una analogia entre el Sid i el nostre ventilador. Si alguna paraula no enteneu el significat, busqueu-la sempre al diccionari.

Vinga a la redacció; eppp, i sense faltes d'ortografia.



dilluns, 11 de setembre de 2023

Lliçó tercera



Apreciats lorailos festius i festejadors...

La importància de l'adverbi NO.

No, companys, no. 
No pot ser que ens fem la mà de tot.

Respirem merda? No hauria de ser així!

Pategem arena amb bossades, pixums i alcohol? No m'ho puc creure!

Inhalem tota mena de flaires, fums, suors i perfums? Déu ens guarde que no!

Que la rauxa i el xivarri no caducaran? Això no és, ni serà possible!/

Que el desficaci i la joia pseudonatural romandran per secula seculorum? No, és impensable.

Que tot no pot ser dolent? Negarem el sí.

Que ens podem divertir sense embrutar, ni menysprear éssers vius? Negarem el no, que és com dir Sí.

Que la societat ha d'exigir nous valors com la intel·ligència emocional, l'empatia i el respecte mutu? No pot ser d'una altra forma. 

Que les relacions humanes no han de ser hipòcrites, ni oportunistes? És clar.

No deixarem d'expresar-ho ara i sempre.

diumenge, 10 de setembre de 2023

Lliçó segona


Apreciats lorailos festius i festejadors de la Vila.

Després de la contaminació acústica a què anem acostumant-nos dia rere dia, avui demanarem un petit oasi de silenci per tal de fer un dictat. 

Treieu-vos la cera de l'orella i, amb el pavelló auricular elàstic i ben alt, pareu atenció! 

Comencem, tres, dos, un i zero:

"De cap manera, la granota rota. Seria un ésser descortés, perquè més aviat i d'un salt ella bota, i tot fent-nos una ganyota, ultrapassa branques i pals per tocar quasi el cel. 

Simpàtic animal de cap gros i ulls de pilota! Sense fer quasi soroll, tota amable i ben discreta rauca i rauca al vent, caça mosques i mosquits. 
Estem plens d'animals envoltats de prejudicis, malpensats. 

Rauca i parla com tu saps. Allunyats de la niciesa i amb bon seny, en la llengua tens inscrit allò que ets: una patriota".



dissabte, 9 de setembre de 2023

Inici de curs escolar 2023/24


Lliçó primera

Estava al terrat, rentant quatre jerseis de cotó amb el sabó de tota la vida --tres blaus i un de roig-- (us deixe fotografia perquè no penseu que estic adoctrinant) i se m'ha ocorregut començar el curs escolar per a tots els lorailos i lorailes de la població amb uns petits exercicis per desentumir la memòria

Apa lorailos, anem per feina:

Verb voler, present d'indicatiu.

Jo vull un bou.
Tu vols dos bous.
Ell vol tres bous.
Nosaltres volem quatre bous.
Vosaltres voleu cinc bous.
Ells volen sis bous.

Si us plau, aigua de Viladrau, heu de repetir-ho tres vegades, per tal d'exercitar, com cal, la memòria.

Afegir els adjectius numerals i el complement directe del substantiu "bous", és per a matar dos pardals d'un tret.

Capisco?

divendres, 8 de setembre de 2023

Un Conseller neutral i "blanco nuclear".


Mentre llig Operació AVL  de Sergi Castillo Prats, tota la història pública i soterrada de l'autoritat lingüística del nostre petit país que tant sap d'autolesionar-se... mentre passe les pàgines cada dia,  és un calvari escoltar el Conseller d'Educació i les seues "pofressionals" (amb metàtesi incorporada) declaracions.

No sé si la boqueta de pinyó, li caldria tindre-la més tancada encara, perquè en obrir-la la progressió de disbarats augmenta exponencialment.

Amb aquestes comunicacions podem calibrar i mesurar el nivell d'oli de les seues properes posades de blanc quan exhorta el públic de l'ensenyament com a cap que ho és.

Torna el xic amb el tema de la neutralitat ideològica. Sent ell de carrera d'economia, probablement no sabrà distingir això tan real de la Infraestructura i Superestructura del denostat mestre Marx; això i, dins de la cosmovisió Pepera Popular, quasi serà com parlar de superxeria i broma de mal gust.

Mira que tenen barra aquests neocons del lleixiu que amb la canturel·la tot ho volen neutralitzar: fantasmes que són!

Després dels meus 36 anys com a professor d'Ètica i Filosofia amb xavals fins als 17/18 anys, no he conegut companys que intenten violar l'espai mental d'altres persones en formació, la qual cosa suposa que la dreta ideològica que mana no es refia dels seus professionals de l'ensenyament. Ho tinc ben clar.

Com si ells no en tingueren, d'ideologia. El xic guapot i de cara amable que han fitxat darrerament, el Borja Sempere, comentava que la vicepresidenta en funcions Yolanda Díaz no pot separar ser de Sumar de ser membre del govern. Em pregunte si ells poden separar la seua cosmovisió política de les actituds en el treball i amb les relacions amb altres persones. 
No es pot arribar a ser més fava, per dir-ho planament!

I un altre tema (sense tractar les estupideses dites sobre el valencià, que ni practiquen i no sé  fins a quin punt l'estimen -- ho podem dubtar?-- ) és la contradicció metafísica que vol reparar pel que fa a que, en llocs on geogràficament els alumnes es troben exempts del valencià, s'hi impartisquen altres matèries en valencià com història, química, etc, etc...

Vertaderament és aquest l'autèntic i primer problema a tractar per tota una conselleria que vol educar els seus estudiants desprès d'aquest inici de curs tan rocambolesc i ple d'acusacions que ha fet tremolar els equips directius d'enlloc?

A quina societat arribarem amb unes ments tan calbes d'idees i on veuen problemes per tot arreu, no accepten l'autoritat lingüística dels qui saben --acadèmics i doctors--, menyspreen la nostra llengua, el valencià,  i la tracten --asèptics ells, pseudo- cirurgians-- com si fora una pesta a exterminar i esborrar-la del mapa educatiu?

Quanta paciència haurem de manifestar i com farem perquè se n'adonen que hem de tenir cura d'allò que és nostre, adobem, protegim i conreem amb la pràctica diària, el valencià?

Anem ben apanyats!

dijous, 31 d’agost de 2023

Compra setmanal


Visite la mare per dur-li la compra setmanal. 

Els seus quasi noranta anys i la seua activitat culinària em fan entrega d'unes mandonguilles fetes amb meitat carn de porc, meitat carn de vedella, ceba picada, pa dur mullat amb beguda de soja amb un ou cru, una "rodaeta" de pebre negre, cúrcuma, una mica de julivert i uns pinyons. 

Adore la seua veu, la passió amb què m'ho conta, després de tants menjars i coques cuinades per a mi i el germans.

Camina com una nineta de Famosa i recorde que anys arrere les imitàvem i somréiem. 

Però no ha perdut aqueix alè d'humor, el fil de vida que la lliga a la mà que escriu aquest ball de lletres que, per ella, bullen dintre meu.

Mare dels meus dies, mare de la vida, sempre, al sol, la pluja i el vent.

dimecres, 23 d’agost de 2023

Saba

No mai s'apaga el foc del bosc on visc. Ni els vents, ni la neu el soterren; no poden amb ell com tampoc no ho fa la pluja, ni la terra, ans el nodreixen.

Un aleteig de papallones enllumena de vida dies i nits, tots els espais de distàncies inacabades quan no t'escric, però et pense. 

Penell de l'aire, m'inspires. 

T'inspire a cada mot farcit de temps i sang, a cada frec somiat, t'inspire en la provatura, al tempteig d'un vers, en les corbes de les lletres, en els llavis que t'intenten meravella i so. 

I la meua llengua pronuncia aqueix record de sal, aqueix pessic de gràcia pel qual m'identifique. I et reconeix perenne saba d'aquest arbre que, encès d'amor en la consciència, no mai serà foscor, ni cendra. 

https://open.spotify.com/track/7wRijQK8vRmGLK0RYW7Vr1?si=HC5rLLELR1-vX_7T4jQPBg 

Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

dimarts, 15 d’agost de 2023

Terminal

 

Eren les 06:09 i encengué el terminal per tal de fer una pregunta a la Intel·ligència artificial: pot morir una persona per excés de soroll?


Sabia, de bestreta, que els recursos energètics per tal d'obtenir la resposta en aquella pantalla negra on el cursor parpellejava, serien tan excessius com l'avorriment de tant de soroll espuri, que nit rere nit, havia de suportar.

El coixí entre les cames, el cap sota el coixí, tic, tac, tic, tac, panxa per avall, celles cap amunt, costelles i costat de la dreta al matalàs, volta de 180° de cap als peus i peus al cap; volaven el segons engronsant-se de pestanya a pestanya al frenètic ritme del bom, bom, bom, bom. No hi havia el tremolor dels blavons en una platja que rep el sol.

Imaginava convertir-se en un humil rosegador, una rata de camp o, potser un talp que, neguitós, hagués desfet el cablejat elèctric i així haver fos la boirosa lluminària matutina, el soroll que lentament enverinava les pròpies neurones amb aquell maquinisme quasi metal·lúrgic del bom, bom, bom, un i altre cop.

Imaginava les formes de convertir-se en un llamp i, en un mil·lisegon estridulós de cigala, causar la pau auditiva desitjada.

I per què no, proposar per a l'any vinent una macrodisco submergida a la piscina. De matinada, tots sota l'aigua; el so sota l'aigua viatja més ràpid que sobre l'aire. Encapsularem el cablejat i cap problema amb el factor elèctric. Ja visualitzava tota la gama de colors a l'aigua, una hiperexplosió sensorial.  Per descomptat amb neoprè i ulleres de bus. I una discomòbil amb auriculars 🎧? Això seria la canya! Potser escriuríem un record Guinness a la història de la població...

A qualsevol cosa li diuen música. I pensava si hagués estat The Art of Noise, Lamb, Orbital, 808 State, Aphex Twin, Brian Eno, Plastic Art Noise i un llarg etc. Noooooo! 

Una taula de mescles, un ordinador de la poma podrida amb obsolescència programada i Sir DJ. de l'any.

Les 07:15, la darrera ranera amb un cel tot obert. Amb les dues mans es tapà les orelles. Sense cap esperança, un nou dia per als somnis, ben despert, és clar.

dimarts, 18 de juliol de 2023

La grafia del seu nom


Com pots dir no-res?

Sempre cerque excuses, grafies blanques sobre aqueixa negra pantalla dels ulls si em mira.
Podré inventar un poema, practicar la dansa amb l'emoció passatgera i somorta quan és vençuda als meus palmells i el cor gripa?

Sempre dic, hauria tan sols de pensar la veu, colorar cada experiència...

Fora del blau i amb tantes paraules que em penetren puc escoltar el seu silenci, tranquil, cordial, com una brisa en modular un desmai.
Van i venen les branques acaronades, tocant el moment, aqueix bocí de temps la pau del qual t' explícita Realitat.

Ets present per calmar malvolences. El viatge que acompanya i desperta aqueixa rosa d'uns llavis que t'anomenen.

dissabte, 15 de juliol de 2023

L'altre dia

Katherine Mansfield en los jardines de la Villa Isola Bella, Menton, Francia. Baker, Ida :Fotografías de Katherine Mansfield. Ref: 1/4-059881-F. Biblioteca Alexander Turnbull, Wellington, Nueva Zelanda.

https://natlib.govt.nz/records/23194392


Diari de Katherine Mansfield, a Menton (France) amb la companya de classe Ida Baker.

« Dona i dona

El que sento: no està mai insconcient, ni una fracció de segon. Si sospiro, sé que aixeca el cap. Sé que aquells ulls grossos i seriosos es claven solemnement en mi: Per què ha sospirat? Si em tombo, m'ofereix un coixí o una altra manta. Si em torno a tombar, és l'esquena. ¿Vull que em faci unes fregues? No me'n puc escapar. Tota la nit: un lleu fregadís, una petita tos, i la seua veu suau pregunta: -" Que m'has dit res? Que puc fer alguna cosa per tu?" Si no faig absolutament res, em descobreix la fatiga sota els ulls. Hi ha alguna cosa profunda i terrible en aquest desig etern d'establir contacte ».


El que us deia l'altre dia: com de complexe i difícil és estimar o deixar-se estimar! Els animals humans ens ho hauríem de fer mirar. Cada psicologia personal és un petit i miserable, de vegades, univers. 

M'agrada la literatura biogràfica (tota ella ho és); dir el contrari és com viure una mascarada, ni que siguen breus pinzellades al llarg dels textos si fem una anàlisi profunda... Que pocs se n'escapen! Ni els tossuts o que ho neguen!

A través de la traducció de Marta Pera Cucurell he gaudit de la delicada selecció d'uns textos que fotografien la intricada personalitat de Katherine: un caràcter fort, dominadora de situacions i espais, també de les persones del voltant (per a sentir-se com?), però amb una acceptació de l'existència del seu present vital, massa, i també, perennement problemàtica.

Quina haurà estat la seua autoestima? No us ho revelaré; jo m'he fet una cartografia emocional de la seua persona i escriptura.

dimecres, 12 de juliol de 2023

Les nostres manies

 
Tots en tenim; no s'escapoleixen ni els acomodadors dels antics cinemes i teatres.

Aquest matí, i a poc a poc, repasse feines de manteniment de la casa d'estiu. Si la visites amb assiduïtat cal cartografiar allò que has realitzat i el que encara resta per fer. 
 
Avui era el torn de tota la fusteria de la llar, de dalt a baix. Aigua tova i un suau sabó per treure pols acumulada. És cert que no és tasca que m'emocione intensament, però aprofite les rutines per cavalcar amb ramats de paraules i així accedir a nous móns, a realitats vistes i viscudes d'una altra manera. Són pre-escalfaments literaris, en diria.

Llegint el diari i correspondència de Katherine Mansfield, ella odiava aquests menesters; entenia que era temps furtat a l'escriptura. Ha d'haver-hi de tot al món; i així és. 

Tinc una amiga poeta que no li agraden aquestes tasques; d'altres lletraferits, fins i tot treballen al tros i practiquen agricultura casolana, o bé contracten persones per disposar d'aquests moments per a les muses i lectures.

Haurem de cercar una mica l'equilibri per tal de no arribar a aquell ex-abrupte dit per una persona coneguda "Que la merda no se't menge".

Existeix una màgia oculta en qualsevol tasca; hi ha una disposició amorosa que se m'acosta, em mulla i em fa partícip d'aquesta gràcia. En soc privilegiat.
Serà açò, aquest sentiment tan íntim, viure enamorat sense caure en sentimentalismes barats? 
 
Així és la meua particular experiència! I que dure!

dimarts, 11 de juliol de 2023

Complexes relacions humanes

  

 

Llegint La vida de la vida de Katherine Mansfield, una selecció dels diaris i cartes al seu marit Murry, Virginia Wolf  i altres persones, ens podem adonar de com de complexes i difícils poden arribar a ser les relacions humanes. Això sí, sincera i directa ho és almenys en adreçar-se a Murry, l'estimat a distància i, tant a sovint, separat de Katherine.

Ella vol viure per l'escriptura, obsedida per ser considerada i reconeguda com una brillant escriptora, la gelosia i comparació amb altres autors/ores del seu temps amb més èxit i notables als mitjans literaris i socials i una personalitat forta i feble alhora segons amb qui estigués al seu davant (esdevindrà cert allò que sempre desitgem i volem allò que no tenim, mentre som cecs al que tenim al davant?).

Una realitat no aliena als temps actuals i concrets que podem analitzar i observar amb un xic de perspicàcia.

A la fi cal mirar-se a l'interior i no aqueixes estructures i organitzacions on quasi sempre els mateixos individus acaparen crítica, mitjans de comunicació, viatges, presentacions, conferències i altres garlandes.

Ser fidel al teu projecte, estimar la llengua que t'ha fet ser qui ets, respirar al bosc dels companys escriptors, cercar-ne el millor d'ells, no menysprear o amagar altres ben distints a la nostra veu, creure en allò que dius, vius i escrius: no pot ser més senzill tastar la felicitat.

Anar fent camí, estimada Jana...

dimarts, 4 de juliol de 2023

Derogant l'esdevenidor




I treuran orxata de les pedres./
I les sargantanes ballaran un fox-trot sota la pluja./
I el punt G. Pons vessarà tan sols veritats per la boca./
I dues papallones esquarteraran amb l'espiritrompa un bou de carrer./
I el creixement econòmic serà el nou mannà social./
I els ametllers despertaran amb monedes a les branques./
I acceptaran prohibir l'amor de les meduses./
I tothom sospitarà per abraçar-nos als arbres./
I folrats de patriotisme els pals de la llum es fondran./
I els discursos polítics penalitzaran els poemes./
I diran alhora negre i blanc i blanc i negre: i tothom somriurà feliç./
I la misèria per vindre ens faran creure que és riquesa./
I ens adobaran els dies amb corregudes i les nits amb pasdobles intransigents./
I allò dit filo-criminal d'antuvi transmutarà filo-humanista per la boca dels qui parlen./
I ens diran que les roses són negres i tots assentiran./
I la veritat serà una, espúria i sincronitzada./
I la buidor i negació d'abans esdevindrà més buidor i colèric control./
I engabiaran les paraules titànics cenobites./
Però sempre hi haurà un horitzó i l'aigua trobarà clavills ;/
i sempre floriran clavells de veu per enlairar l'esperança./




dimecres, 28 de juny de 2023

Paraules condicionades



De la mateixa forma que existeix l'aire condicionat, hi ha paraules que bullen; per ús, abús i fricció agafen graus i depèn del múscul que les sostinga provoquen incendis, focs amb les destruccions consecutives. 

Això li ha passat a la Presidenta del PP a Extremadura on els seus correligionaris dretans li han mostrat la cartilla: desdir-se per formar part d'un ramat. 

On dies arrere les mucoses bucals tenien unes estructures hidratades i relaxades, ara manifesten irritacions, ferides i fermentacions internes que no auguren sons, ni moviments naturals per articular paraules com "respecte", "principis morals" "llibertat" i un llarg etcètera.

Ja sabem i és conegut per tots que en fregar i acostar-se al Poder real i de facto, les paraules poden ser condicionades segons pelegrins o espuris interessos.
I en això camina la dreta enfurismada i bandolera en aquest país, en fer un asalt a certes conquestes i guanys que democratitzen la vida dels ciutadans. 

Condicionar les paraules i passar del blanc al gris o negre per sostenir una maquiavèl·lica consigna: podem emprar qualsevol eina, paraula i/o argumentació per aconseguir el Poder de fer o desfer allò que ens feia més humans, autèntics, respectables i generosos amb els qui amb nosaltres conviuen.

I si no estan d'acord amb aquest entremés de grafies humils, tan sols han de girar la mirada a passats no molt remots per adonar-se de quantes injustícies i barbaritats hem arribat a cometre els humans en nom de les legalitats vigents.

Per les seues obres els coneixerem. Alerta doncs!

dijous, 22 de juny de 2023

Fet a casa

6:45 a.m.i la dona dels núvols ja revola pels baixos de la casa. Sent els petits colps de forquetes i culleres als plats que cauen a l'aigüera, la pressió de l'aigua en passar per les canonades i la campaneta de la torradora. 

Ha posat al forn, bròquil i floricol, carlotes, pebreres roges que es couen lentament. Ha agafat l'olla de ferro colat pintada de groc i que ultrapassa els 12 anys i ha vessat els 400 grams de fesols amb unes fulles de llorer. El xup-xup és una cançó d'amor, senzilla, natural, com aquesta vida diària i, també, literària. 

Es beu el got de quefir d'aigua preparat anit i s'endú el iogurt amb mores i gerds naturals i un tros de coca dolça. 

Jana encara dormita al compàs del cor que respira. 

Ha posat el pollastre al forn amb pebrera tallada, cebes i salsa harissa. De l'altra banda de la taula, observe amb silenci, prenc nota dels moviments delicats i cante el regal del viure. Un bes quasi furtat amb olor a sanguina resta a les galtes, mentre escolte instruccions per tenir cura dels aliments que es cuinen. 

Marxa al treball i es perd entre els núvols, ella, paraula en què temps enrere vaig creure, visc, escric i m'identifique. 

Lentament es desemperexeix la casa i les mans de papallona l'endrecen. Abril arribarà prompte i el sol signarà aquest passeig matiner entre cançons i els seus somriures de 6 llunes. A les 15:05 taula parada per a la dona dels núvols; ha vingut de l'altre treball i com un molinet de vent no s'atura. 

El pa cuit amb massa mare ha eixit esponjós i una bandera per a les dents; celebrem tots el rituals d'aquest dia. 

La nostra Jana de quasi 15 anys ha fet el darrer passeig d'avui. El capvespre plovisqueja.

En tornar a casa, la dona dels núvols ja ha sopat i mig prepara el dinar de demà. M'ha mirat i escriu allò que he de comprar. Faré  una coca dolça amb dàtils, gingebre, ametlla, xocolata, moniato torrat i avena. 

- Vols gelat d'ametlla? 

- Ja has sopat? - li dic. 

I m'ho confirma amb els ulls. Mentre bat la llet de coco, barreja l'ametlla mòlta i una mica de nata. No ha esperat la meua resposta.  Mire el banquet de la cuina; un paisatge després d'un tornado que m'espera. A taula tens el sopar, diu: una carxofa al vapor amb oli i sal, un sandvitx de tofu, ceba caramelitzada, cogombre, tomata, rúcula i formatge feta. 

Recorde la seua àvia Maria quan anys arrere ens les preparava. Primer sopa Jana, una mica més tard qui us escriu. I mentrimentres encara fa un sofregit i el forn cou més verdures.


Acabe el darrer mos i agafe una galeta feta amb avena, coco triturat, ratlladura de corfa de sanguina i gingebre. Tot açò és amagat sobre negra xocolata i una petita llavor d'anacard. Li he enviat fotografia a Susanna, que balla cada vespre amb les paraules,  però no les ha tastades. Ho farà.

A les temples un eco em diu: què menjareu, si viviu 20 anys més? Serà un càtering artificial i desllavasat? 

Mentre escure i endrece la cuina, ella fa temps que vagareja pels núvols. Us escric tot açò a les 23:00 hores, perquè mai no s'oblide. Per ella he comprés molts tipus d'amor: també el que escric i dic i, dia rere dia, sent per la meua llengua. 

 

https://open.spotify.com/track/1Xqp1JDTZkXQuEVABEzGip?si=f14568f7af4644c0

(Moon Sujin, Fade Away).

Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

dimarts, 13 de juny de 2023

dijous, 8 de juny de 2023

Finestra


Esborrar l'aigua, no vull esborrar-la de la mirada que em nodreix i  proporcionà frescor i vida acompanyada.

Plou a la cara, els ulls naden per creure que no puc ofegar-me; hi trac l'oxigen, el separe i l'inspire. Vaig i veig més enllà de la panòplia hipòcrita i falsa dels polítics que soterren llibertats, que esborren els drets de la llum. Perduraran, com més perseguides i desagnades les paraules siguen.
Tinc un llom que ara s'ensorra, ara s'eleva; car em plou a les mans mentre oculte llavors a terra. Olore el petricor de l'esperança, les flors futures.

No esborrar mai l'aigua perquè una Venus somriu i balla; ens hi va la vida.

dimecres, 24 de maig de 2023

Els Carlos dels altres


Sí, els Carlos dels altres però no els meus, no sé si m'entendran en llegir aquestes quatre ratlles perquè semblen tenir una ment que no s'estima "lo seu" malgrat tota la propaganda que perboquen i són estrangers a la seua pròpia terra.

No crec que tinguen llengua i si tenen aqueix múscul que articula paraules i xiula i bufa, la tenen com abduïda no sé per qui o què, ja que no la cultiven o la consideren estranya i aliena.

Em pregunte cada dia si hom pot estimar una realitat, objecte o persona si reiteradament l'evita, l'empetiteix o, arribat el cas, la diferencia, la ignora o menysprea davant d'altres per fer-se de notar.  Una actitud per ser analitzada psicològicament parlant.

Això fan els Carlos dels altres que volen presidir aquest país o territori amb una història, costums i llengua que els ultrapassa davant dels curts projectes i una miopia i ignorància de despatx que avança al galop.

Fora de nosaltres --diuen-- tot és mesquí i equivocat; el mal prové, niua, creix i es desenvolupa amb els qui ara detecten el poder, diuen ortodoxament i religiosa.

Què en faran, de fet, què fan, allà on organitzen la vida de certs ciutadans? Poden vostès jutjar! Miren a Madrizzz i una mica més amunt.

Impostos. Quins impostos, per a què carregar d'impostos als ciutadans? Anem a rebaixar-los. Però millorarem Sanitat, Educació ben asèptica (com si aquests ocells no tingueren ideologia i foren màquines neutres i estadística pura i aplicada). Sí, millorarem Serveis, Polítiques d'aigua i territori, Turisme consumidor,  i un llarg etc...   

Sembla que als capvespres passejaran per les platges de blavons i agafaran els diners que apareguen sota les pedres.

Els Think Tank neoconservadors d'on llepen aigua i es nodreixen no tenen ideologia. Més aviat són entitats d'individus asexuats i angelicals que prediquen la bondat i l'amor a l'Univers.

No ho crec, lectors. 

Sí, els Carlos dels altres poden existir en aquesta societat; de fet ho fan i tenen dret a fer-ho; però si analitzem minuciosament els seus discursos ens adonarem què és realment el que s'estimen, com consideren als altres i diferents; també ens adonarem d'allò que volen prohibir i de la societat que volen construir i amb qui ho volen fer.

Siguem lliures sí, però reflexionem també sobre quin món estem fent i construint i quin voldríem esborrar: un de més tancat i individualista o un altre de més obert, integrador i solidari. Enriquir-nos amb el respecte mutu i la diferència o viure malcarats, creient-nos especials i superiors? 

Vosaltres teniu la veu i paraula amics i desconeguts lectors. 

Mentre visca escriuré en la meua llengua que comunica, estima i em fa sentir arrelat als meus.

No sé si vosaltres, Carlos, m'entendreu!



dilluns, 22 de maig de 2023

ÚLTIMA SETMANA DE CAMPANYA ELECTORAL MUNICIPAL I AUTONÒMICA 2023


1/ Eliminarem totes les durícies, ulls de poll, pell deshidratada i ungles romes i encarnades dels peus.

2/ Caminarem amb caps cots per tal de no aixafar formigues, caparres, o caragols.

3/ En eixir al carrer, tothom bufarà als núvols per tal d'espantar tempestes, gotes fredes, Danes, calamarsades i algun ETARRA VOLADOR.

4/ Iniciarem l'estalvi en vidrioles d'antiga argila (amb martell al costat) per tal de programar futures vacances pel territori  dels Pithecantropus espanyols.

5/ Evitarem passejar pels pobles desprovistos d'ampolles d'aigua amb vinagre a les cantonades; això per si ens agafa pixera en moments puntuals.

6/ Saludarem paternalment els iaios i iaies amb la cara afaitada i perfumada per tal de furtar-los un somriure i alguna cosa més.

7/ Exigirem una bandera bicolor en cada balconada per foragitar la peresa o accídia i sentir-nos units, un poble en comunió.

8/ Realitzarem col•lutoris mentolats 6 vegades al dia; serà l'única manera d'exterminar bacteris, pensaments deshonestos i podridures bucals per haver emprat en va el llenguatge amb promeses fàtues.

9/ Mantindrem separacions higièniques de col·lectivistes 'coloraos' i dels profetes polititzats per expandir la idea  d'un món feliç, asèptic, cacofònic i onomatopèic amb tan sols "Sí" i "No". Una única veu que ens enfortirà.

10/ Netejarem la casa dues voltes al dia, tres els vàters i tancarem les biblioteques particulars perquè amb la televisiò i els programes sota demanda i pagament ja en tenim prou.

11/ Cultivarem plantes i flors per dur-les als altars dels ciutadans modèlics i honorats.

12/ No escopirem la ment dels altres; simplement trinxarem els qui no seguisquen una moral adequada sota la piconadora oficial dels somnis bells.

13/ Etarres, poetes, àcars, lliurepensadors, mestres i artistes seran convocats al més magnífic ostracisme. Necessitem emprenedors de la producció.

14/ Tocarem fusta passats els quinze dies abans de les eleccions, per tot just després oblidar-ho tot.



dissabte, 20 de maig de 2023

Dansen papallones

No puc aconseguir les lletres que voldria per dir-te. Ho intente, aparte branques, cudols i altres expressions per triar-ne... Però no mai les agafe i balla llur significat a tan poca distància que ni els llavis poden pronunciar-lo. 

A dalt del fullam del lledoner unes papallones dansen dibuixos de mots, els que voldria; s'han adonat d'aquesta melangia que m'impossibilita. 

Marmessores d'aquest desig passejat per avingudes, apaivaguen el panteix i s'aturen sobre l'avantbraç. Mouen les ales de delicada seda mentre els ulls tessel·lats m'ofrenen tots els grans de temps, llavors d'amor, paraules que ara t'atanse. 

S'enlairen, tot just, si lliges. 

 Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

dimecres, 3 de maig de 2023

CAPITALISME


Que tot açò s'acaba sense un control racional, xiquets!

El CAPITALISME tan sols ens proporciona mercaderies, és a dir productes que qualifica ja de bestreta com a " béns de consum". 

Béns per a qui i per a què? 

I que ningú siga tan bajoca de dir-me: home sí que t'agrada l'electricitat, un refrigerador ple de queviures, llaunes d'aliment, sabons, programes d'entreteniment, llibres, internet, etc.

Vinga va, no sigueu tan ximplets i populistes que n'estem ben farts d'aquests titelles de pa i calbot!

I tots sabem que el capitalisme, sí senyores i senyors --no cal tindre-li ni temor, ni por, ni ois a la paraula que és d'ús corrent i actual-- el capitalisme és un sistema irracional de malversar i redistribuir equivocadament els productes naturals del treball i manufacturats per l'ésser humà.

Al capdavall, hom se'n farta i s'avorreix d'escoltar les bestieses que, dia sí i dia també, profereixen algunes de les veus polítiques més ineptes, ximples i hipòcrites alhora que allunyadíssimes dels problemes reals d'una majoria de ciutadans d'arreu del planeta.

Si escolten qualsevol dels telenotícies ensinistrats del país de la pell de BOU, no parem d'escoltar que la quantitat de turistes d'aquest darrer pont de l'1 de maig ha assolit quotes extraordinàries...

Em pregunte on hauran anat a parar tots els excrements, pixarrades, productes d'higiene íntima, excedents d'alimentació mal aprofitats durant aquest pont o la darrera setmana santa.

O si parlem i fem un incís sobre el sector ceràmic --encabotat en demanar ajuts als governs de torn-- només escoltem allò que s'ha deixat de produir per l'encariment de l'energia en aquest món que a tantes boques alimenta.  

Expansió, hiperproducció d'elements a consumir fins que la vaca rebente tot i que no siga necessari: el tòtem és expandir-se, produir, invertir, guanyar...
Vaja, menjar per al moment i fam per al demà. 

Massa a sovint les neurones em "fan perla"  i  projecten futurs no gens afalagadors per a futures generacions humanes. Tan sols, sembla que se'n sortiran, els qui tinguen una bona visa i el compte corrent ple de xavalla i paper de canvi, si no de moneda virtual empaquetada.

Qüestió de temps i de tenir a mà mocadors de paper! Atents: la penúria i la pobresa ens vindrà imposada per la força, pel col·lapse del sistema que impossibilitarà la vida.

divendres, 28 d’abril de 2023

Pollet

Agafe un cordell de sabata fi, elegant i el lligue al dit per no deixar d'escriure; i contra tot tempestuós oratge el dit pensa en veu baixa per a mi: podries escriure un text en què no creus?
 L'escolte i alhora conteste: - I tant que sí. Ho he fet, ho faig i ho faré. 

Saps dit, no sempre escrivim d'allò real i que vivim; també ho fem i volem sobre milotxes en l'imaginari. 

Recorde haver-li demanat a una estàtua de bronze bocins boirosos d'amor. També haver escrit d'una dona --titllada de boja-- que deixava poemes escrits als parcs nocturns. No li importava que la llegiren o el vent s'endugués els seus batecs més íntims. Creïa en aquesta tasca i destinació. Per què m'oblidà la dona dels núvols en aquell capvespre? A cops de perdre la fe dia i nit, no mai més pogué recobrar-la. 

El dit no s'atura, mentre grava els borbotons dels llavis secs: les interrogacions terrestres, la tristesa rere les comes, aqueixa por despullada als punts i final. Deslligat del dit, el cordell balanceja el vent pel qual olore i capte la Vida. Les paraules hi ballen. M'abandonaran?

Com de gran ha de ser qui estime sense cap contrapartida!

Jo tan sols soc un pollet.

dimarts, 11 d’abril de 2023

Eterna tranquil·litat


https://youtu.be/e4bptIoZFDE

El reialme de l'eternitat tranquil·la, els ulls teus.
Quins dels colors són música per a mi?

Viatge assegut des del sofà d'una memòria que enlluerna aquests passos. Ombra teua en la ment aquest record que m'assossega i promet pau per als dies propers.

Quan l'esquelet d'artrosi ens solde als objectes i perdem la voluntat mòbil, menjarem més el pa fet a casa, els aliments naturals que sempre férem, la neteja, aquest caos en l'ordre petit meu?

Repense a sovint i allunyat de barats romanticismes, com esdevindrà el tacte de les mirades... 

No fou mai nostre, ni l'adobàrem, aqueix caràcter destructiu de l'amor romàntic que tant parlen. Fou el nostre desig vital, pedra foguera, incisió en la pell dels dies, marca sòlida que enramellava les absències per carícies, pedres disposades verticals en camins per orientar-nos.

Aleshores no parlarem ja; tindran, potser, aquest pergamí de veus piròfit quan sempre et veia onejant als penya-segats dels vents.

Poques coses més m'importen que aquelles gestades per tu: la innocència d'Abril als meus braços i aquesta dona dels núvols on veure'm: el meu únic reconeixement.


dilluns, 10 d’abril de 2023

Ocult Bach


Una llum oculta camina per la meua oïda sense cap comparació amb andròmina alguna artificial. Galopen les estacions mentre el temps es deté impossible en graduar aquesta polifònica bellesa.
La pau ha de semblar-se a aquest estat en què vibra el silenci trencat per tan màgica disciplina de la veu.
Digitar els sons dels instruments, respirar-los profundament, fregar-los en una aurora d'intimitat quan el geni desperta aquest múscul vermell que batega i realitza comunió amb la vida d'aquest món.

Comprendre Bach és admirar respectuosament tota Vida.

diumenge, 9 d’abril de 2023

Sota un cel ras

Envellir a Aín, sota un cel ras.

Sense preses, observant les teulades desprovistes de pluja tot i haver arreplegat els freds darrers. Els fumerals quiets en aquest capvespre, incipients geranis als balcons. Canten els gafarrons, saltironegen per les teules de molsa fosques. Una mica més amunt planegen els avions. Ningú em porta bones noves teues, però les somie. Ahir, assegut als bancs ombrívols de la plaça, feia fred al capvespre; avui cerquem el sol que ens crema. Estar ben lluny teu i, alhora, per aquest tobogan de paraules propera. Això m'importa, aquesta íntima presència al cor. Creixen els espàrrecs per més que els cullen ara sí, demà també. No manar del temps que s'esllavissa dels llavis però nodreix.

Envellir a Aín, però a més, sobre el blau record d'aquell bes jovenívol.

divendres, 7 d’abril de 2023

Divendres Sant: bombos, timbals, tambors; trencament de l'hora i mascletades


M'agrada el silenci; és com aqueixa música que tot arrapant-se per les pedres vermelles d'arenita lluita amb el vent i es barreja amb les fulles d'ametllers per formar Realitat amb mi.

M'agrada el silenci; és com el sol quan blanda la pell aquosa de l'arc de Sant Martí per travessar-me l'olfacte amb colors.

M'agrada el silenci de les ales d'una marieta aturada al meu palmell i refiada dels meus llavis que no alçaran decibels per esclafar-la.

No li veig cap poètica rítmica, ni visual al Trencament de l'hora de cap poble o ciutat, ni a les fugisseres mascletades on s'hi pressent i mesclen suors, greix, pólvora i soroll. 

Contaminació acústica tan sols i, de facto,  maledicció per als ossets de l'orella interna, per a la còclea, per als cilis minúsculs on balla l'endolimfa i ens fa tocar de peus a terra.

Mai no em guanyaran aquestes  tradicions de pa i calbot. 

Bum, bum, bum, bum. L'única vibració acceptable, l'oculta llum roja del cor.

dilluns, 27 de març de 2023

Amor bidireccional


https://open.spotify.com/track/5aukPqtcTB8OFIZzxPcukH?si=YiMOr-G-R7W9i3zNs4RV-g

Observe com observes un film francès que ens observa i reté rere una persiana amb leds per recrear aquest amor bidireccional.

Uns llavis se separen sota la penombra en blanc i negre del sistema de circuits, mentre a la cambra sura un silenci que ens uneix les mans.

No li treus l'ull a aqueixa papallona que ens envolta amb foc. Cremem tot i el ritme lent del capvespre que s'apaga.  No el bes, no el contacte imantat dels ulls. I la pantalla que, pacientment, acompanya aquesta psicodèlia.

Suspesos en l'aire, com pols, m'enraones dubtes de cristall que la gravetat tard o d'hora atraparà:

- Creus tu que les paraules nodreixen? I continues:  les paraules conformen allò que som?  Paga aquesta solitud d'escriure quan s'han evaporat els lectors?

Avança el film francès mentre anote  la calidesa del llavis en parlar. Repense aquella decisió que, temps arrere, prenguí. No em penedisc. T'escric en aquest reialme  que segresta i encisa. Sota l'aigua esllavissada en les imatges del film francès respire els batecs des de l'inici dels temps.

dissabte, 25 de març de 2023

Ce nuage

Marjals d'Almerara

https://open.spotify.com/track/1odEvZWqCpTU3jTd2FNSpD?si=ZOeeDWIsSZWr0VFsiUAcNA

Viatge amb tu sense cap moviment físic. Ací, a la vora d'aquest sol que ens escalfa els somnis de la migdiada. Viatge amb tan sols observar-te, núvol festiu que serva cada batec d'il·lusions perennes contra l'oblit.

No mai s'acaba aquesta carretera de lletres no ensinistrades, lliures elles que sense singlot voleien com ales de papallona. 

Iridiscent el joc d'un benestar que voldria per a tothom, també per a tu lector de pantalla fràgil i ulls de mel.

Tasta la llum, encarna-la als teus llavis, comparteix-la en aquest espai expandit que no mai fineix. Viatge d'amor interestel·lar en pronunciar aquest núvol, ona a ona, allunyant-se en un ball més enllà de la cal·ligrafia...

Hi haurà, potser, algú més que en escoltar-lo se n'adonarà?

Aquest núvol no meu, núvol que del cor estant insufla, testimonia, declara joia.

dissabte, 11 de març de 2023

La bossa de Nadal i altres creences

Quan jo era petit el meu pare viatjava per tot el país de la pell de bou. Tenia un càrrec de certa responsabilitat en la macro-empresa en què treballava. 

Tenia el costum --sent el fill major de casa com era-- d'acompanyar la mare i fer de tot tipus d'encàrrecs amb els meus 5 anys. Pepe, vés a ca la tia Rosa i porta una barra de gel per al frigorífic; Pepe vés a ca Tere la carnissera i dus-me fetgets de vedella, uns talls de pernil i formatge. 

Passaren alguns anys i amb una bicicleta color magrana regalada lligava un caixó al darrere i anava a l'altra banda del poble a per altres queviures, sabons i estris per a la casa. 

Recorde que em pujava a un tamboret per tal de mirar pels cristalls de la porta del carrer el terra argilós, els camins fets per l'aigua si plovia i esperar el pare que no arribava més aviat de les vuit del vespre. 

A Nadal, recorde que arribaven caixes amb regals: torrons, llaunes d'almívar, ampolles de vi, neules, polvorons i algun pernil. Un capvespre arribà un senyor amb un maletí que l'obrí davant el pare; jo falcat a la seua vora no mai havia vist mai tants paperets de colors i tan ben enquadrats en aquell elegant rectangle. Mon pare, educadament, el va fer fora de casa. Aquella escena se'm quedà gravada al meu petit paradís interior. 

Nadal era una mena de joia quan arribaven els regals, la festa, però sobretot el pare i tota la família plegats a casa. 

Conec ara un jove que en acostar-se Nadal rep una caixa plena de fruits secs --caducats alguns-- alguna ametlla caramelitzada, papes i poca cosa més. Un empresari potent, diu és el seu cap, per no acotar el terme d'avar. 

Jo perd creences amb el pas dels dies.

L'altre dia escoltava el president de la CEV i Vicepresident de la CEOE espanyola un valencià anomenat Salvador Navarro. Per què he d'escoltar a la ràdio les imbecil·litats que lliurava per la boca, rumiava dintre meu. 

Aquest senyor comentava que és passat això de parlar de capitalistes / obrers, d'opressors i oprimits etc. I que a la nostra Comunitat (deia ell) cal tenir un president que unisca les persones en parlar, que utilitze un llenguatge no excloent i així desenvolupar un entorn agradable. Pensava tot seguit amb el jove de la bossa de Nadal amb fruits secs caducats i poca cosa més, que treballa 240 hores al mes per tal de guanyar-se els 1100 euros i escaig. Pensava què li semblaria al senyor (per guardar la compostura semàntica) Navarro canviar-se de sou i treball durant un mes amb aquest jove. 

Simplement per tastar la quotidianitat del treballador. 

La veritat i les creences lentament se'm desdibuixen dia rere dia i una ràbia grisa i boirosa em rosega les genives.

El món és guiat, a sovint, per pocavergonyes amb fesomies de granit. Existeix l'explotació, l'abús en el treball i les relacions avui en dia, sí, a 11 de març de 2023. Cauen els envans de moltes de les meues creences, però si visc és encara per la Paraula. 

https://open.spotify.com/track/2MrSssi6J1QKcIOkNG8Z7Y?si=iybSyP6BTXuo7NKhq7h8cw


Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir