Llegint La vida de la vida de Katherine Mansfield, una selecció dels diaris i cartes al seu marit Murry, Virginia Wolf i altres persones, ens podem adonar de com de complexes i difícils poden arribar a ser les relacions humanes. Això sí, sincera i directa ho és almenys en adreçar-se a Murry, l'estimat a distància i, tant a sovint, separat de Katherine.
Ella vol viure per l'escriptura, obsedida per ser considerada i reconeguda com una brillant escriptora, la gelosia i comparació amb altres autors/ores del seu temps amb més èxit i notables als mitjans literaris i socials i una personalitat forta i feble alhora segons amb qui estigués al seu davant (esdevindrà cert allò que sempre desitgem i volem allò que no tenim, mentre som cecs al que tenim al davant?).
Una realitat no aliena als temps actuals i concrets que podem analitzar i observar amb un xic de perspicàcia.
A la fi cal mirar-se a l'interior i no aqueixes estructures i organitzacions on quasi sempre els mateixos individus acaparen crítica, mitjans de comunicació, viatges, presentacions, conferències i altres garlandes.
Ser fidel al teu projecte, estimar la llengua que t'ha fet ser qui ets, respirar al bosc dels companys escriptors, cercar-ne el millor d'ells, no menysprear o amagar altres ben distints a la nostra veu, creure en allò que dius, vius i escrius: no pot ser més senzill tastar la felicitat.
Anar fent camí, estimada Jana...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada