L'altre dia

Katherine Mansfield en los jardines de la Villa Isola Bella, Menton, Francia. Baker, Ida :Fotografías de Katherine Mansfield. Ref: 1/4-059881-F. Biblioteca Alexander Turnbull, Wellington, Nueva Zelanda.

https://natlib.govt.nz/records/23194392

Diari de Katherine Mansfield, a Menton (France) amb la companya de classe Ida Baker.

« Dona i dona

El que sento: no està mai insconcient, ni una fracció de segon. Si sospiro, sé que aixeca el cap. Sé que aquells ulls grossos i seriosos es claven solemnement en mi: Per què ha sospirat? Si em tombo, m'ofereix un coixí o una altra manta. Si em torno a tombar, és l'esquena. ¿Vull que em faci unes fregues? No me'n puc escapar. Tota la nit: un lleu fregadís, una petita tos, i la seua veu suau pregunta: -" Que m'has dit res? Que puc fer alguna cosa per tu?" Si no faig absolutament res, em descobreix la fatiga sota els ulls. Hi ha alguna cosa profunda i terrible en aquest desig etern d'establir contacte ».

El que us deia l'altre dia: com de complexe i difícil és estimar o deixar-se estimar! Els animals humans ens ho hauríem de fer mirar. Cada psicologia personal és un petit i miserable, de vegades, univers. 

M'agrada la literatura biogràfica (tota ella ho és); dir el contrari és com viure una mascarada, ni que siguen breus pinzellades al llarg dels textos si fem una anàlisi profunda... Que pocs se n'escapen! Ni els tossuts o que ho neguen!

A través de la traducció de Marta Pera Cucurell he gaudit de la delicada selecció d'uns textos que fotografien la intricada personalitat de Katherine: un caràcter fort, dominadora de situacions i espais, també de les persones del voltant (per a sentir-se com?), però amb una acceptació de l'existència del seu present vital, massa, i també, perennement problemàtica.

Quina haurà estat la seua autoestima? No us ho revelaré; jo m'he fet una cartografia emocional de la seua persona i escriptura.