Com pots dir no-res?
Sempre cerque excuses, grafies blanques sobre aqueixa negra pantalla dels ulls si em mira.
Podré inventar un poema, practicar la dansa amb l'emoció passatgera i somorta quan és vençuda als meus palmells i el cor gripa?
Sempre dic, hauria tan sols de pensar la veu, colorar cada experiència...
Fora del blau i amb tantes paraules que em penetren puc escoltar el seu silenci, tranquil, cordial, com una brisa en modular un desmai.
Van i venen les branques acaronades, tocant el moment, aqueix bocí de temps la pau del qual t' explícita Realitat.
Ets present per calmar malvolences. El viatge que acompanya i desperta aqueixa rosa d'uns llavis que t'anomenen.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada