dimecres, 30 de juny de 2021

Flors d'aniversari, 4

Reformular-nos l'amor?
Intentar una definició? 

Això són paranys quan sabem allò que som. Cal oblidar-ho. 

Sé que he reomplit la sal que descalcifica la casa, també l'oli del setrill buit i el sabó del rentaplats. Poca cosa més, afegiré. 

Després en la partença t'he demanat la crema de cacauet i has volat per dur-me-la. 

Cal ser un ignorant jardiner per definir l'amor amb paraules, empeltats pels colors de tantes vivències.  

 Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

dimarts, 29 de juny de 2021

Flors d'aniversari, 3

Ploren les xicrandes per no veure't l'ombra. Ploren liles aqueixes flors que un dia atragueren abelles i la vida. 

És un cicle que roda; roda i no s'atura com el sol que ara em toca i soscava més enllà de la carn en meditació sagrada. 

Veig un món que en pensar-te s'allunya; veig un món que aleshores fuig del desficaci vergonyós d'aquests que manen i s'ho creuen amb constants humiliacions cap als semblants. 

Ballar aquest amor en la pantalla obscura i negra del telèfon, un cop, i si cal, un altre més. I esperar la veu, un innocent amb cor de seda que als vents el pronuncie.  

Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

Pots baixar-te els meus poemaris, picant sobre les imatges de la dreta, però abans hauràs de canviar a la fi de la pàgina del teu mòbil a "Visualització la versió per a web".

dilluns, 28 de juny de 2021

Flors d'aniversari, 2

Una lletra, una línia, una frase, de vegades, semblen un espai infinit el qual no mai arribes a copsar. 

Plou-me, si et plau; plou-me perquè el cel i la terra que sempre romanen l'un a la vora de l'altre, no siguen una distància inabastable. Com aconseguir-ho, ser pluja invisible a prop del teus somriures? 

Esbossa'm una lletra; fes-ho amb un dibuix que arrepleguen el teu aroma floral i suspés per salvar-me. 

 Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

diumenge, 27 de juny de 2021

Flors d'aniversari

                        I sí, amb la paraula construïsc la meua Vida. 

 

No demane cap reconeixement ara que bategue, ni el necessite. No pense, ni visc com fan altres, en l'avidesa d'ones, flaixos i notes, car respire i guarde la memòria dels afectes. 

Jo tan sols voldria que potser algun dia un llavis pronunciaren aquesta veu profunda d'una estima que augmenta i s'espandeix. No m'interessen valoracions, ni les modes coetànies, ni els bafs exhalats per plomes catalogades d'exquisides. 

Tremola el silenci de les fulles d'ametllers fixades en la paret de la cotxera que no mai ha acollit cap vehicle. Tu has estat la guia dels camins, el petit sol que creix i allibera la calidesa de ma vida.  

 

Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir