I sí, amb la paraula construïsc la meua Vida.
No demane cap reconeixement ara que bategue, ni el necessite. No pense, ni visc com altres, en l'avidesa d'ones, flaixos i notes, car respire i guarde la memòria dels afectes.
Jo tan sols voldria que potser algun dia un llavis pronunciaren aquesta veu profunda d'una estima que augmenta i s'espandeix. No m'interessen valoracions, ni les modes coetànies, ni els bafs exhalats per plomes catalogades d'exquisides.
Tremola el silenci de les fulles d'ametllers fixades en la paret de la cotxera que no mai ha acollit cap vehicle. Tu has estat la guia dels camins, el petit sol que creix i allibera la calidesa de ma vida.
Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada