Cert dia un amic que ha destil•lat milions de paraules sobre obres d'autors em trucà per tal de demanar-me opinió sobre una lectura feta on havia escrit a peu de pàgina unes notes publicades posteriorment.
Em sorprengué, car no era cosa que sovintejara; de fet no mai li havia notat aquesta necessitat.
- Acostume a dir, si fa no fa, un full tan sols, em digué com una mena de justificació.
Li comentí que el que escrivia m'havia semblat com allò que acostuma sempre a fer, no se n'havia eixit del seu guió.
Estava preocupat per l'extensió de la seua nota sobre el llibre i em digué: - Què creus pensarà l'autor?
No faces calendari, tot va bé, li vaig dir.
Acabe de llegir-lo; un llibre acordió. De ben lluny i amortida pel rebost algú ha etzibat: cria fama i gita't a dormir.
Tot resta ben clar amb aquesta franquesa tant desinhibida com desinteressada. La llum dels secrets.
Josep Lluís Abad i Bueno
Imprimir
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada