dilluns, 12 de març del 2012

La veritat del fingidor


L'escriptor fingeix amb paraules la realitat. I ho fa de tal manera que l'edifici que aixeca pot deixar extraviades les formigues mortals.  Així i tot no s'immuta.

Escriu:

- "És aquest un capvespre lluminós en foscors".

Què ha volgut dir? De què ens parla? Cal burxar en la imatge que dibuixen els mots, notar la seua humil dignitat.

L'escriptor és un escapista d'allò quotidià, un nadador dels somnis, inventor de parcel•les vitals.
En grans solituds esbossa hàbitats, sinuosos castells els envans dels quals manifesten la paradoxa del viure.

Escriu:

- Sura en la pols del corredor la tristesa del gris.
   Quina dansa tan bella!
   M'hauré oblidat d'estimar?

L'escriptor s'abraça a paraules, vells cadàvers d'amor no mai oblidats.

I afegeix:

- Tastar-te en la sal de la llum que menstrua: inscriure'm en l'ombra d'aquesta història tan nostra, tatuatge en la carn.

Un escriptor així, mai no et vendrà la seua petita veritat.  Aire, te l'oferirà.


- Escrit utilitzant BlogPress des del meu Ipod Itouch.

diumenge, 4 de març del 2012

Zoomorfisme del Príncep: la felicitat del nostre petit país


                                 Al nostre amic Joan Antoni Vicent, veritat Jana?

Veges Jana, està plovent i, alhora, fa sol. I a Aín, és possible la nostra petita felicitat.

Mira bella, plouen pètals rosa dels ametllers i, embolicats enmig de la tempesta, humils sobrevivim.

Quieta, jeu ací amb mi.
Rentem-nos la cara amb la molsa verge.
Tu no la menges, però és tan suau!

Mirem aquest córrer dels núvols blancs. Aturem el cruel rellotge que tot ho quantifica. Mira, seu; gita't ací, tranquil•la, al meu costat.

El vent ens parla. Els arbres cruixen, gemeguen els matolls. Ja se sent el piular dels nius.

Jana, com és que aquesta pluja no cansa?

Redola avall el fruit d'un pi i tan sols ha fet un bot a terra: com llamp l'has agafat.
Acosta-me'l amb el musell de cotó dolç.

Però no puc llançar-te'l; estic paralitzat.
Veus com dansen les nostres fades?

Llepa'm els somnis, udola al cel!  

Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir