diumenge, 5 de febrer del 2017

Elemental


El príncep mecànicament s'agafa a l'aroma de les taronges i les llança a terra, una rere l'altra.

Jo avui l'he seguit. 

Vaig i vinc pels fraus d'una immensa tristesa fins situar-me plantada a la seua vora.

I em diu:

- Saps Jana, a la meua vida tot és senzill i elemental, una cíclica rutina però que estime.

Tinc sort de poder treballar; m'aixeque i  tinc el pa calent a taula, la crema de sèsam i la melmelada de taronja amarga que jo mateix elabore.
Després del desdejuni un grapat d'animetes creixents m'esperen. Hi ha dies silents, d'altres més engrescadors. Tot m'és fàcil, quotidià.

Torne a casa quan el sol ja pensa en arrecerar-se i la família m'acompanya. 
Tu, no mai m'abandones, em segueixes sempre. No ets una ombra, ets joia, fidelitat insubornable, amiga infrangible, pura mirada.

Quieta al costat, observes -sense un perquè- aquest engronsar-se del vent que acompanya els meus braços cap al calor encotillat dels fruits marcits.

Cauen al cabàs, lents, amb un soroll sord, amortit per una esponja  i el capvespre, simplement, passa.
El fong blau es dispersa microscòpic dintre d'aquests pulmons que inhalen.

O bella Jana, abillada d'un  vermell foc, tota senzilla, elemental. Jo sóc, també, un home amb salut d'allau i ulls de mel. 

Acompassats tots dos, veloç  t'incorpores a cada pas donat per tancar aquest desig que encercla cada arbre que ens mira. 

Aquest amor nostre, confiat, lliure, sense contraprestacions,
sota un cel blau, elemental.


Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir