El príncep mecànicament s'agafa a l'aroma de les taronges i les llança a terra, una rere l'altra.
Jo avui l'he seguit.
Vaig i vinc pels fraus d'una immensa tristesa fins situar-me plantada a la seua vora.
I em diu:
- Saps Jana, a la meua vida tot és senzill i elemental, una cíclica rutina però que estime.
Tinc
sort de poder treballar; m'aixeque i tinc el pa calent a taula, la
crema de sèsam i la melmelada de taronja amarga que jo mateix elabore.
Després
del desdejuni un grapat d'animetes creixents m'esperen. Hi ha dies
silents, d'altres més engrescadors. Tot m'és fàcil, quotidià.
Torne a casa quan el sol ja pensa en arrecerar-se i la família m'acompanya.
Tu, no mai m'abandones, em segueixes sempre. No ets una ombra, ets joia, fidelitat insubornable, amiga infrangible, pura mirada.
Quieta
al costat, observes -sense un perquè- aquest engronsar-se del vent que
acompanya els meus braços cap al calor encotillat dels fruits marcits.
Cauen al cabàs, lents, amb un soroll sord, amortit per una esponja i el capvespre, simplement, passa.
El fong blau es dispersa microscòpic dintre d'aquests pulmons que inhalen.
O bella Jana, abillada d'un vermell foc, tota senzilla, elemental. Jo sóc, també, un home amb salut d'allau i ulls de mel.
Acompassats tots dos, veloç t'incorpores a cada pas donat per tancar aquest desig que encercla cada arbre que ens mira.
Aquest amor nostre, confiat, lliure, sense contraprestacions,
sota un cel blau, elemental.
Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir
