dimarts, 30 de novembre del 2021

Flors d'aniversari, 49


Fa vent, un fort vent gelat que fa cruixir les pedres. I tremolen els arbres, les branques dels quals, abillades o nues, obren records de la carn teua que mira.

Jo observe qui observa, i això és aprenentatge i disciplina  d'un camí per menar-me a la demolició d'aquest jo.

Rumie com alguns presenten llibres, altres cerquen estratègies per foragitar invisibilitats, circumloquis i excuses per manifestar-se, qualssevol son vàlides. 

Cada dia ho llig, me n'adone del pelegrinatge incessant, d'aquest buscar hores de llum als hiverns més ombrívols per dir "soc aquí, no vull desaparèixer com un buf, tinc un nom i us importe de l'ultramón aquest assaig d'aprenent fracassat, però al capdavall soc aquí, no m'oblideu. M'han traduït a l'anglès, italià, romanès, croat, francès i rus, que no és poca cosa". Amb petites variacions sempre els mateixos als aparadors de la cultura.

I ara me n'adone del mèrit que  em fou regalat quan sota la pell, en l'alquímia profunda del cor, compartires l'existència...Sí, en aquesta caverna on esmaperdut pintava lletres vaig trobar caduca, però humana salvació.

La resta, ho saps, em fou absolutament prescindible: fum.

Fa vent, un vent cru que afaita i dessagna les galtes del meu jo, però que lenifica.

https://open.spotify.com/track/06U8if1ImoIHZTOydwu5YQ?si=Idfp03AnToWXeeNF7CoSQQ


http://www.deezer.com/track/127231933


Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

dilluns, 29 de novembre del 2021

Flors d'aniversari, 48


Delicada i exacta, divisible per 3 és aquesta flor d'aniversari que em fascina i tanca aquest ignot jardí de mots i lleus aquarel·les. 

T'he mostrat textures i colors, la solitud, espais silents i un temps d'heura que s'arrapa a les lletres. Escriure't ha estat un vol d'acròbata amb pors prescrites i oblidades, la llum dels mots que em construeix, l'acollida en la llar davant d'un món desconegut que, de vegades em cansa, però a tothora em sorprén. 

Ser en una mar de paraules, nadar-les per no marcir-nos, i així envellir a la vora del teu foc que no espanta. Tu, predil·lecta i senzilla cal·la blanca d'aquest jardí. 

  Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

divendres, 19 de novembre del 2021

Flors d'aniversari, 47


Un bes, preàmbul de no-res, i la mirada. Inesgotable, precís, com el cel i la llum que regala. Carn que engendra meravelles, mossegant les dents qualsevol apunt de tristesa.
No deixes que aquesta, tot ho negue. 

Insinua, ofrena amb remor de veus aquesta eternitat, mantín-la. 

Caçadora de blanques llunes seran els cossos calidoscopi de bellesa. I així, buidats, habitar-nos com fantasmes sense llar.  Un bes, l'aixopluc que ens dignifica. 

https://open.spotify.com/track/18oa7BOnHF8Y3YItQ8rV3e?si=r125VWYURfagVwoLzECwQQ

Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

dimecres, 17 de novembre del 2021

Flors d'aniversari, 46


El sol de novembre que frega l'esquena i escalfa. 
Els violins del desig en recordar-te. 
L'alè sincopat per gestionar calfreds i sorpreses. 
El temps del concert acostant-se i aquest silenci de crisàlide nua. 
Aquell film recordat, poemes en l'aire i somriures: pensarà algú aquesta bogeria? 
I tu, que no mai t'he observat embolcallada de música llevat de quan condueixes. 
I un altre cop el sol que, quilòmetre a quilòmetre, fuig i t'atrapa. 
I amb veu petita, les mans que narren així la meua alegria... 
 
Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

divendres, 5 de novembre del 2021

Flors d'aniversari, 45


Nus, tots dos, en mútua coneixença com ho fa el vent en els braços del desmai... On no s'atura el moviment, la mística connexió que no cansa, ni s'altera. Arrelat a la terra carnal que esdevé joia per als altres si es commouen. 

Obertura i futur, quietud i sorpresa, l'elegància del silenci falcat en la cintura. Ball de papallones els llavis si anomenen. Respirar-te el nom, abillar-lo. Copsar l'aroma. La pau conscient de la pell. 

Esbalaïment de nosaltres, com un magma purificador, desfets en el temps.

 Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

dimecres, 3 de novembre del 2021

Flors d'aniversari, 44

Aín, pluges novembre de 2020
Retorne al palau de la bellesa recordada i tremoles en la fluïdesa del riu que t'acull. 

No tinc imatges teues glaçades, ni el perímetre dels contorns s'aquieta. T'escapes entre els dits de la memòria, però al cor tinc falcat el batec, que no fores tan sols un artifici, una creació voluntariosa de vaga ocurrència. 

No m'importen les anàlisis poètiques del futur, tan sols la gràcia i sort d'haver-te sostingut l'alè a la porta d'aquell tren de rodalies, el somriure irrepetible. 

No hi hagué fums, ni el tacte esclatà en flors. Anys després, molts anys, ens reconegué la primavera. Retorne al palau de la bellesa recordada i el camí no és tancat. Córrer amb milotxes de paraules t'enlairarà en l'invisible, com l'aigua que la set calma, però ni ofega, ni mulla.

Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

dimarts, 2 de novembre del 2021

Flors d'aniversari, 43

Aín, al costat de la bassa

El meu somni sempre ha estat real: dir que t'estime. No mai oblidaré la serietat dels gestos teus sota els núvols, aquell esguard perdut, no directe, sense cap parpelleig, i el cor suspés en un punt de l'horitzó que ens era tan pròxim, habitable.
 
Estime el temps compartit i la música amb silencis dels mots que vaig pensar-te, però no dir. No ha estat cap delicte estimar-te, i em correspon dir-t'ho, gravar tanta certesa, especialment quan la veritat et vorejava els llavis. 

I així, cada jorn, mantenir el foc encés amb paraules d'acer contra la pedra foguera. Tardor en flames, aquest aixopluc que percudeix els polsos.

https://open.spotify.com/track/7vIDxYssCSA8C0TQ6mWqux?si=Q-9fik5JQWG-jt0F4JpSbA

  Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir