Fa vent, un fort vent gelat que fa cruixir les pedres. I tremolen els arbres, les branques dels quals, abillades o nues, obren records de la carn teua que mira.
Jo observe qui observa, i això és aprenentatge i disciplina d'un camí per menar-me a la demolició d'aquest jo.
Rumie com alguns presenten llibres, altres cerquen estratègies per foragitar invisibilitats, circumloquis i excuses per manifestar-se, qualssevol son vàlides.
Cada dia ho llig, me n'adone del pelegrinatge incessant, d'aquest buscar hores de llum als hiverns més ombrívols per dir "soc aquí, no vull desaparèixer com un buf, tinc un nom i us importe de l'ultramón aquest assaig d'aprenent fracassat, però al capdavall soc aquí, no m'oblideu. M'han traduït a l'anglès, italià, romanès, croat, francès i rus, que no és poca cosa". Amb petites variacions sempre els mateixos als aparadors de la cultura.
I ara me n'adone del mèrit que em fou regalat quan sota la pell, en l'alquímia profunda del cor, compartires l'existència...Sí, en aquesta caverna on esmaperdut pintava lletres vaig trobar caduca, però humana salvació.
La resta, ho saps, em fou absolutament prescindible: fum.
Fa vent, un vent cru que afaita i dessagna les galtes del meu jo, però que lenifica.
https://open.spotify.com/track/06U8if1ImoIHZTOydwu5YQ?si=Idfp03AnToWXeeNF7CoSQQ
http://www.deezer.com/track/127231933
Josep Lluís Abad i Bueno
Imprimir