Nus, tots dos, en mútua coneixença com ho fa el vent en els braços del desmai... On no s'atura el moviment, la mística connexió que no cansa, ni s'altera. Arrelat a la terra carnal que esdevé joia per als altres si es commouen.
Obertura i futur, quietud i sorpresa, l'elegància del silenci falcat en la cintura. Ball de papallones els llavis si anomenen. Respirar-te el nom, abillar-lo. Copsar l'aroma. La pau conscient de la pell.
Esbalaïment de nosaltres, com un magma purificador, desfets en el temps.
Josep Lluís Abad i Bueno
Imprimir
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada