dijous, 22 de setembre del 2011

Resolució de l'antipoema de la cultura neoliberal


Són 
rigorosament
prohibides
sense l'autorització
escrita
dels titulars
del copyright,
sota les sancions establertes
per la llei
la reproducció total o parcial
d'aquesta obra
per qualsevol dels procediments
incloent-hi la reprografia,
el tractament informàtic
i la distribució d'exemplars
mitjançant lloguer
o
préstrec públics.

Així les coses
empalem la cultura que no s'esgaege,
empalem-la amb cedres. 

Que la foguera
creme 
les vanitats
dels solipsistes
enamorats 
de fama
QUI?
i que el "coco"
no passe de llarg
en aquest país
de pirómans
tafaners
i trists iconoclastes,
d'evasors
panxacontents
i assassins
de lletres 
d'ulls blaus
on les princeses 
i d'altres animalets tendres
engronsen 
els batecs
de la
cultura.
Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

diumenge, 11 de setembre del 2011

Antropomorfisme del príncep: Desolació


A 11 de setembre som al bosc Jana i jo.

Sota la pineda ens hem aturat i sobre un caixó m'he posat a escriure una petita nota, un bocí trist mentre el sol crema ja la terra. Jana em deixa als peus pinyes i Bach ens acompanya; el braç les llança i les porta novament.

Seu, Jana!, seu -li dic- mentre les formigues em recorren la carn dels braços i em pessigollegen aquesta tristesa.
Davant de l'espectacle Jana s'ha aturat i ha perdut l'afany d'explorar.

M'he recordat de la solitud i pena d'aquell dietari del poeta César Simón.

Penjat d'un fil d'aram un xarnego immòbil; nosaltres dos som espurnes i ganivets alhora.
En aquella mirada s'hi amaga tota la desolació del món, tota.

- Escrit utilitzant BlogPress des del meu Ipod Itouch.

dissabte, 10 de setembre del 2011

Amarg


La vida és prou més complexa del que sembla. Passaran nous dies i no mai sabràs la fortalesa del que hagués pogut ser aquest amor. És molt amarg tastar el seu cadàver.

- Escrit utilitzant BlogPress des del meu Ipod Itouch.

dimarts, 6 de setembre del 2011

Professió de fe per al nou curs escolar


Visc en un desert on la vacüitat m'omple de bat a bat. No hi ha intersticis que afegisquen o furten sentit a allò que sóc.

No necessite emocions externes, ni muntanyes de paraules. Tampoc no em calen les polítiques de moda i fa massa temps que vaig renunciar dels maquinaris que fabriquen notícies.

Com el conjunt buit a l'àlgebra de Boole, així són -als meus dies viscuts- certs white collars disfressats de polítics de poca monta, creguts ells que dirigeixen la Realitat: remodelen la crisi de valors i econòmica tot exigint sang i suor al poble, la qual cosa manifesta l'ínfima categoria moral d'alguns dirigents.

Abomine la silicona estival, la pallerofa televisiva i les modes. També qui especula i malversa la senzilla vida: menjar, beure i s'atreveixen -tot desconeixent les vocals- amb el verb "estimar". M'avergonyeixen alguns programes, allò que diuen i proposen. També les veus quan normalitzen les mentides.

Sí, sí... no féu càbales! No he mort mai cap formiga. Però, ai de vosaltres macarres de la paraula! Amb un fil de llum us assecaria les cordes vocals!

 
Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir