divendres, 28 d’abril del 2023

Pollet

Agafe un cordell de sabata fi, elegant i el lligue al dit per no deixar d'escriure; i contra tot tempestuós oratge el dit pensa en veu baixa per a mi: podries escriure un text en què no creus?
 L'escolte i alhora conteste: - I tant que sí. Ho he fet, ho faig i ho faré. 

Saps dit, no sempre escrivim d'allò real i que vivim; també ho fem i volem sobre milotxes en l'imaginari. 

Recorde haver-li demanat a una estàtua de bronze bocins boirosos d'amor. També haver escrit d'una dona --titllada de boja-- que deixava poemes escrits als parcs nocturns. No li importava que la llegiren o el vent s'endugués els seus batecs més íntims. Creïa en aquesta tasca i destinació. Per què m'oblidà la dona dels núvols en aquell capvespre? A cops de perdre la fe dia i nit, no mai més pogué recobrar-la. 

El dit no s'atura, mentre grava els borbotons dels llavis secs: les interrogacions terrestres, la tristesa rere les comes, aqueixa por despullada als punts i final. Deslligat del dit, el cordell balanceja el vent pel qual olore i capte la Vida. Les paraules hi ballen. M'abandonaran?

Com de gran ha de ser qui estime sense cap contrapartida!

Jo tan sols soc un pollet.

dimarts, 11 d’abril del 2023

Eterna tranquil·litat


https://youtu.be/e4bptIoZFDE

El reialme de l'eternitat tranquil·la, els ulls teus.
Quins dels colors són música per a mi?

Viatge assegut des del sofà d'una memòria que enlluerna aquests passos. Ombra teua en la ment aquest record que m'assossega i promet pau per als dies propers.

Quan l'esquelet d'artrosi ens solde als objectes i perdem la voluntat mòbil, menjarem més el pa fet a casa, els aliments naturals que sempre férem, la neteja, aquest caos en l'ordre petit meu?

Repense a sovint i allunyat de barats romanticismes, com esdevindrà el tacte de les mirades... 

No fou mai nostre, ni l'adobàrem, aqueix caràcter destructiu de l'amor romàntic que tant parlen. Fou el nostre desig vital, pedra foguera, incisió en la pell dels dies, marca sòlida que enramellava les absències per carícies, pedres disposades verticals en camins per orientar-nos.

Aleshores no parlarem ja; tindran, potser, aquest pergamí de veus piròfit quan sempre et veia onejant als penya-segats dels vents.

Poques coses més m'importen que aquelles gestades per tu: la innocència d'Abril als meus braços i aquesta dona dels núvols on veure'm: el meu únic reconeixement.


dilluns, 10 d’abril del 2023

Ocult Bach


Una llum oculta camina per la meua oïda sense cap comparació amb andròmina alguna artificial. Galopen les estacions mentre el temps es deté impossible en graduar aquesta polifònica bellesa.
La pau ha de semblar-se a aquest estat en què vibra el silenci trencat per tan màgica disciplina de la veu.
Digitar els sons dels instruments, respirar-los profundament, fregar-los en una aurora d'intimitat quan el geni desperta aquest múscul vermell que batega i realitza comunió amb la vida d'aquest món.

Comprendre Bach és admirar respectuosament tota Vida.

diumenge, 9 d’abril del 2023

Sota un cel ras

Envellir a Aín, sota un cel ras.

Sense preses, observant les teulades desprovistes de pluja tot i haver arreplegat els freds darrers. Els fumerals quiets en aquest capvespre, incipients geranis als balcons. Canten els gafarrons, saltironegen per les teules de molsa fosques. Una mica més amunt planegen els avions. Ningú em porta bones noves teues, però les somie. Ahir, assegut als bancs ombrívols de la plaça, feia fred al capvespre; avui cerquem el sol que ens crema. Estar ben lluny teu i, alhora, per aquest tobogan de paraules propera. Això m'importa, aquesta íntima presència al cor. Creixen els espàrrecs per més que els cullen ara sí, demà també. No manar del temps que s'esllavissa dels llavis però nodreix.

Envellir a Aín, però a més, sobre el blau record d'aquell bes jovenívol.

divendres, 7 d’abril del 2023

Divendres Sant: bombos, timbals, tambors; trencament de l'hora i mascletades


M'agrada el silenci; és com aqueixa música que tot arrapant-se per les pedres vermelles d'arenita lluita amb el vent i es barreja amb les fulles d'ametllers per formar Realitat amb mi.

M'agrada el silenci; és com el sol quan blanda la pell aquosa de l'arc de Sant Martí per travessar-me l'olfacte amb colors.

M'agrada el silenci de les ales d'una marieta aturada al meu palmell i refiada dels meus llavis que no alçaran decibels per esclafar-la.

No li veig cap poètica rítmica, ni visual al Trencament de l'hora de cap poble o ciutat, ni a les fugisseres mascletades on s'hi pressent i mesclen suors, greix, pólvora i soroll. 

Contaminació acústica tan sols i, de facto,  maledicció per als ossets de l'orella interna, per a la còclea, per als cilis minúsculs on balla l'endolimfa i ens fa tocar de peus a terra.

Mai no em guanyaran aquestes  tradicions de pa i calbot. 

Bum, bum, bum, bum. L'única vibració acceptable, l'oculta llum roja del cor.