Envellir a Aín, sota un cel ras.
Sense preses, observant les teulades desprovistes de pluja tot i haver arreplegat els freds darrers. Els fumerals quiets en aquest capvespre, incipients geranis als balcons. Canten els gafarrons, saltironegen per les teules de molsa fosques. Una mica més amunt planegen els avions. Ningú em porta bones noves teues, però les somie. Ahir, assegut als bancs ombrívols de la plaça, feia fred al capvespre; avui cerquem el sol que ens crema. Estar ben lluny teu i, alhora, per aquest tobogan de paraules propera. Això m'importa, aquesta íntima presència al cor. Creixen els espàrrecs per més que els cullen ara sí, demà també. No manar del temps que s'esllavissa dels llavis però nodreix.
Envellir a Aín, però a més, sobre el blau record d'aquell bes jovenívol.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada