divendres, 7 d’abril del 2023

Divendres Sant: bombos, timbals, tambors; trencament de l'hora i mascletades


M'agrada el silenci; és com aqueixa música que tot arrapant-se per les pedres vermelles d'arenita lluita amb el vent i es barreja amb les fulles d'ametllers per formar Realitat amb mi.

M'agrada el silenci; és com el sol quan blanda la pell aquosa de l'arc de Sant Martí per travessar-me l'olfacte amb colors.

M'agrada el silenci de les ales d'una marieta aturada al meu palmell i refiada dels meus llavis que no alçaran decibels per esclafar-la.

No li veig cap poètica rítmica, ni visual al Trencament de l'hora de cap poble o ciutat, ni a les fugisseres mascletades on s'hi pressent i mesclen suors, greix, pólvora i soroll. 

Contaminació acústica tan sols i, de facto,  maledicció per als ossets de l'orella interna, per a la còclea, per als cilis minúsculs on balla l'endolimfa i ens fa tocar de peus a terra.

Mai no em guanyaran aquestes  tradicions de pa i calbot. 

Bum, bum, bum, bum. L'única vibració acceptable, l'oculta llum roja del cor.