De les cendres

Tan sols gemeguen 

els Cercis siliquastrum 

nit rere dia. 

99 haikus i 1 tanka

Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

Petites necessitats, 23

Falgueres

   

                                                                                                                     Per a Guillem i Ana en aquest dia tan especial.

 

Emporta'm. 

Emporta'm amb tu, sobre pedres enceses i un sol cremant, sota la pluja si cal; bategarem nus, al caliu d'una pell tatuada per llunes i veus. 

Emporta'm, i no em deixes. 

El bosc serà casa nostra, en molsa verda i falgueres jaurem. Menjarem figues, ametlles i espàrrecs; soparem bledes, nespros, lledons. Beurem de la deu als matins i, abans del bany calorós, tastarem unes poques cireres. 

A poc a poc ens cobrirà l'aigua i, mentre s'amaguen colobres, serem observats per xaraus i pixavins. Els baladres ens faran penombres dolces. 

Als capvespres d'estiu construirem la cabana: branques seques, matolls i fullareda; per sostre la platínica escorça dels bedolls. Vindrà la tardor i seré vent que xiula i et crida amb les pluges. I dies després, pintarem a la porta paraules d'hivern: arraulits, llar, neu. 

Emporta'm amb tu; rere les golfes també ens nodriran enceses paraules, el cel. 

28-04-2020  

Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

Petites necessitats, 18

Margarides gerberes de Maria Teresa, Aín

 

No llançà cap moneda a l'aire, no; no fou qüestió d'atzar que la dibuixara. 

 

- "Digues alguna cosa -- i ell parlà--: 

- A Mart la gravetat és 0'38, és a dir, tres vegades menys que a la Terra. El sòl es vermell car està cobert per òxid de ferro.

-Ets increïble, li contestà ella". 

 

Així fou llur coneixença: les lletres foren ales de colibrí i quan el temps s'aturà, continuaren el vol; vibraren en altres llavis, es repetí la vida en altres ulls. Foren gegants en bastir aqueixa petita història. Enllà del temps i molt més, l'amor perdurà. Per la paraula. 

 

23-04-2020  

 

https://www.elpontdeleslletres.cat/2021/01/01/petites-necessitats/

 

Josep Lluís Abad i BuenoImprimir

Dietari 1988

Dietari del 28 de novembre de 1988, que després fou Cartes a la dona la lluna nova.

Ací. 

Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

Petites Postals per a Grupeco, 10

Jana

Construir la vida enmig de la melangia.

Ridiculitzar, menysprear l’altre, rebutjar‐lo o insultar‐lo en privat o públicament, en una conversa quan tots ho fan… Com de difícil és no caure en aquest parany, en aquest estat que ens fa estúpids a tots i ens transforma en salvatges i irracionals! L’ésser humà desconeix que camina perdut, ignora la seua feblesa i així fem funcionar un món que, agònicament, desfem… 

Hi ha qui perdona la vida a un altre.
Hi ha qui menysprea.
Hi ha qui es creu savi, contra tot pronòstic, contra tots els altres.
Hi ha qui assassina la llengua que la mare li ensenyà, la prostitueix.
Hi ha qui contra tot es rebel·la i genera violència de la por tan íntima en què viu.

Els humans caminem trists, desencaixats, perdut el rumb i sembla impossible cap solució. 

Sóc realista. Ho veig a Madaya, al facebook, a la premsa, en el tracte entre persones (veïns, estrangers, refugiats), en el tracte d’uns éssers vius envers els altres, en aquesta política de sainet pobre, note el bategar ofuscat, una terrible violència submergida, la marginació de l’elegància, l’oblit en la mirada neta, l’amor ignorat. Vine tu, pren entre els teus coixinets de les potetes el foc humit que en mi s’agita, que tremola en dubtes, que quasi s’apaga… 

Oh bellíssima Jana, parla’m de la vida, respira‐la amb mi. 

17/01/2016 

Tens el llibre sencer en aquest enllaç...

Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

To Dream Like Youth

Plou al carrer. Tan sols hi ha un silenci que acompanya penombres on tot es desdibuixa. Mentre, tu desconeixes aquest món que suggerit per la música em mena a sentiments aquosos. Tan a prop meu, alhora que distant. 

Ara quan et resseguisc els plecs de la carn que m'acompanya, ara enyore les primaveres futures, els abrils on --de cua d'ull-- et furtaré pell i llavis, aqueixa vida que vessa per un espai empetitit en insinuar-me amb grafies i sons.

En balada cel pinte la flor del nom que ets i on s'engronsa, blaugrana, aquest vent desig que revela la fi de l'afer carnal. Sol boirós que m'allunyes de tota oblidadissa pèrdua.  

Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

 

https://open.spotify.com/track/6WZ2kt3R8fLhWnIG7qrGbk?si=yxN4pAH3SAei_JANXTPSaA&context=spotify%3Aplaylist%3A37i9dQZF1DWYxwmBaMqxsl

 https://unsplash.com/es/fotos/clouds-during-golden-hour-hgGplX3PFBg

Excessos subjectivistes i sentimentalistes?

L'amor és una emoció i sentiment, però també una elecció amb què arromangar-se de mans, cervell  i pell. 

 

 "Perdut al país dels somnis i amb tu en la ment, albire aqueix espai secret on som u. 

Trie en cada serralada grapats de paraules que en ordenar-les dibuixen greus i aguts, melodies per als llavis dels qui ens lligen. 

Sí, no fou el nostre un amor dolcíssim i perfecte, però fou de sang i veus, la carn teua l'habitatge d'heura on m'agafava. 

Si arribara un dia en què fora un pou d'oblits, digues-me un mot, i tot seguit un altre; digues-me'ls, curts, llargs i encara més, no t'atures; mormola'm a l'oïda intervals de vent i així reconstruiré aquella geografia, les terres, els meteors del cel que foren la serralada: aquell somni sobre els teus braços i del qual no mai despertava. 

Perdut al país dels somnis, les parpelles titil·len indescriptibles, se'm tanquen de tanta intimitat". 

Del llibre Longitud 39º 54' 01:98" N Latitud 0º 20' 32,86" W, desembre 2023  

Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

El bes, XLVII Flor d'aniversari (2021).

Un bes, preàmbul de no-res, i la mirada. Inesgotable, precís, com el cel i la llum que regala. 

Carn que engendra meravelles, mossegant les dents qualsevol apunt de tristesa. No deixes que aquesta, tot ho negue. Insinua, ofrena amb remor de veus aquesta eternitat, mantín-la. 

Caçadora de blanques llunes seran els cossos calidoscopi de bellesa. I així, buidats, habitar-nos com fantasmes sense llar. 

Un bes, l'aixopluc que ens dignifica.  

 

https://open.spotify.com/track/18oa7BOnHF8Y3YItQ8rV3e?si=r125VWYURfagVwoLzECwQQ

The Kiss, Harold Budd

Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

Flors d'aniversari, XLIX

Fa vent, un fort vent gelat que fa cruixir les pedres. I tremolen els arbres, les branques dels quals, abillades o nues, obren records de la carn teua que mira. 

Jo observe qui observa, i això és aprenentatge i disciplina d'un camí per menar-me a la demolició d'aquest jo. 

Rumie com alguns presenten llibres, altres cerquen estratègies per foragitar invisibilitats, circumloquis i excuses per manifestar-se, qualssevol son vàlides. Cada dia ho llig, me n'adone del pelegrinatge incessant, d'aquest buscar hores de llum als hiverns més ombrívols per dir "soc aquí, no vull desaparèixer com un buf, tinc un nom i us importe de l'ultramón aquest assaig d'aprenent fracassat, però al capdavall soc aquí, no m'oblideu. M'han traduït a l'anglès, italià, romanès, croat, francès i rus, que no és poca cosa". 

Amb petites variacions sempre els mateixos als aparadors de la cultura. 

I ara me n'adone del mèrit que em fou regalat quan sota la pell, en l'alquímia profunda del cor, compartires l'existència... Sí, en aquesta caverna on esmaperdut pintava lletres vaig trobar caduca, però humana salvació. La resta, ho saps, em fou absolutament prescindible: fum. 

Fa vent, un vent cru que afaita i dessagna les galtes del meu jo, però que lenifica. 

 29-11-2021

 

 https://open.spotify.com/track/06U8if1ImoIHZTOydwu5YQ?si=1e8d6fa3fc154c68

Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

Recuperat llibre escrit fa 30 anys, Transparències.

Estimats amics i companys us deixe en versió digitalitzada i lliure el primer llibre que em publicaren fa 30 anys. 

Disposeu dels meus tretze llibres gratuïtament en aquest blog, per si és del vostre interés llegir-los. Amb els dos darrers recupere aqueixes edicions de paper impossibles d'accedir o retrobar-los. 

Mala distribució, tiratges curtíssims i oblits intitucionals d'èpoques on la literatura, i en major grau la poesia, no feien el pes a tot arreu.

Ens trobem en idèntica situació? Vosaltres jutjareu. Personalment ho tinc ben clar.

Que passeu un Bon Nadal, que el proper any 2025 la salut i humor no us falte. 

A reveure i gràcies per la propina!

Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

Transparències de 30 anys arrere, sura, somriu, fluctua...

Treballant amb la versió digitalitzada del llibre de 30 primaveres passades...  

 

 

 

https://www.youtube.com/watch?v=yDLBf996nog

Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

Fa 30 anys

Inicie la digitalització del meu primer poemari editat en paper per l'Ajuntament de Vila-real titulat Transparències. 

Dedicar-te a allò que estimes i t'ha regalat felicitat dia rere dia en silenci i solitud és un dels guanys de la meua curteta i senzilla vida. No aspire a moltes coses més, regalar paraules i esperar, si de cas, l'eco en algun cor, gran o petit, això sí delicat. 

En uns dies o a l'inici d'any el tindreu a les mans. 13 que poden ser baixats al meu blog Espaiclaudàtor, més el secrets. 

Visca la crítica literària del segle XXI ! 

 

Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

Criptogínia- Criptoàndria

Criptogínia,

 

Una interessant paraula combinada i assimilada per l'IEC tal com aporta Begonya Pozo.

 

Sempre m'ha interessat la criptografia des de fa molts anys arrere, quan allà pels voltants de 1997 emprava el programa PGP per encriptar els meus correus amb col·legues dintre del món linuxer i alternatiu a l'omnipresent "Güindous". 

 

Us pose un text poètic meu del llibret D'amors i d'altres constel·lacions (2002, primera edició) en fotografia. 

 

Potser també existeix la Criptoàndria de temps immemorials ençà, aqueixa manera d'ocultar el treball, la dedicació a qualsevol àrea del coneixement i saber teorètic/ pràctic per banda de col·legues masculins del gremi, siga aquest d'auditories, direcció d'empreses, literari, etc... 

 

Ens ho hauríem de fer mirar, encara que pel que fa a alguns no els caldria morir, car ja són calbs. Sí, l'humor que sempre pot salvar-nos i ens allunya de la paranoia egòtica! 

 

Que no ens falte! 

 

Us podeu baixar i llegir aquest llibre al següent enllaç:

 

https://www.elpontdeleslletres.cat/2021/04/15/damors-i-daltres-constellacions-josep-lluis-abad-i-bueno/

 

 Josep Lluís Abad i BuenoImprimir

Carrusel

Fotografia de Wioletta Plomkowska

Com explicar-te en cent paraules el cel d’ahir, mentre aliens, uns nens concorren per voreres, la nevera plena i una veïna mor silenciosament. Com pintar de colors la veu si els llavis són percussors d’una grisa esperança?

 

Cara a cara, allò essencial teu, quan observes aquest món i per les mans ofrenes pau, serenor i la fi arriba en un vals amb la mirada.

 

Camí de casa, creues el carrer i uns àngels --rere teu-- baten ales per somriure’t. Un carrusel em recorre l’esquena, no ho veus. En obrir la porta --pels becaires d’uns acords--, de nou, em sé teu.

 

Carousel, de Chris Standring

https://open.spotify.com/intl-es/track/3cpbNYt7dn6w9FkMzGIF4f?si=e5c132da2a1a414b

https://www.youtube.com/watch?v=ugOZG0dOb2M

https://unsplash.com/es/fotos/una-mujer-camina-por-un-callejon-estrecho-mDl188bzWxU

Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

Trenclacosques

Alguna melodia passeja pel meu cap recordant els anys 80 del segle passat. 

Però quan ella truca tot es glaça, imatges, llum, els arbres esdevenen immòbils muts, també els ocells. El cor batega, fanals intermitents, els núvols aturats, la pols en suspensió no aterra... 

Hi ha sang esfèrica, una deu inacabable. I les paraules suren vida incerta, limitada, imperfecta maragda, però vida. Així fem un niu, branca i palla gutural, silenci i veu, un vol el pensament; i tu, acostan-te, esclat d'una alegria --dius--, que no m'entens, que faig tentines, que visc perdut, dispers. 

Aleshores m'arrape a les parets, a versos perpendiculars pintats amb punys de sal, hemistiquis d'un sol en el bressol de veu perquè equilibres aquests meus dies, la poesia.  

 

Inner Island, Tao Lounge.

https://open.spotify.com/intl-es/track/0VnKWpQPwUK4hqKJGAnRIY?si=5772d044e6764045

https://www.youtube.com/watch?v=bGBTZ2-yc90

Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

Immortal

Et menge en el pensament que la boca mana. 

Quina manera tens de nodrir alhora que pregunte com la fam forada el món! No sé ni què, ni com puc evitar-ho. Aquestes quantitats de béns malaguanyats, la felicitat escorxada, quina és i de qui la permissivitat perquè tot se'n vaja en orris? Per això pronuncie engrunes de sons per rescabalar, ni que siga, un petit bocí de tendresa. 

Acumule veus dutes pels vents alhora que passege; guarde allò escrit a les tauletes dels bars, com també grave als ulls tots els rètols que recorren els carrers de tresors lluminosos. 

Viure en perenne eucaristia de paraules i fets, car així veure't fulgor i enrenou, creure més enllà de la carn: haver dibuixat en els mots el regal de ma Vida. 

 

Tides, Men I Trust

https://www.youtube.com/watch?v=id9abvUtS5s

 Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

Tancar un paisatge al poema

Tancar un paisatge al poema 

14-10-2024

La tardor  pinta els arbres/
al costat d'on Jana prenia banys/
a la deu de la Caritat./
No hi ha ningú,/
el bosc, ocells i jo./
Em desvie pel barranc de l'Horteta/
per cercar unes herbes./
Menge unes poques mores/
--Jana, tu ja no ho fas,/
ni tampoc cuinem melmelada--/
i m'endinse pel camí,/
barranc amunt.../
Soroll d'avions i el frec/
de tiges i romers/
a les cames i avant-braços./
Tot és agradable,/
místic, silenciós./
M'agafe als rocs per tal de no caure./
Ara quan el cel es segellat de gris,/
te m'acostes al record/
sempre estiuenc que tinc, Jana:/
els banys a la fresca deu,/
les flors engronsant-se a la vora,/
la teua boca oberta als meus esquits d'aigua./

estiu 2010

 

Sempre uns passos per davant./
Ja no llance pinyes/
perquè ningú me les duu,/
ja no fas un bot al mur de pinassa/
com una estàtua egípcia i bella./
Tampoc puc donar-te un tros de caqui,/
per tastar a la llengua el sol./
Però en la tardor/
que aquest matí trepitge/
creixes com un foc /
més enllà de 78 postals /
i et perpetues.

 

27-08-2018

Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

Símplement 21 línies

Que no restarem en aquest planeta per vestir sants, és una realitat que la biologia ha fet bé i ens ha igualat com a éssers vius. Ara bé, la forma de transcórrer aquest viatge és on podem tastar i deglutir les diferències en el gènere humá. 

Sí, ha mort un company de lletres, el poeta Ramon Guillem amb qui vaig compartir tres moments de la vida tan sols. Havia pogut visitar-lo en el més absolut silenci a través d'alguns dels seus llibres, no molts, i arreplegats a biblioteques públiques. No es regala poesia, majoritàriament es compra. Recorde que una vegada em trucà per telèfon per demanar-me un número d'una companya poeta. Com que la conversa era absolutament accidental, mentre el cercava em preguntà si jo encara escrivia: -"Ramón --li vaig contestar- igual com cada dia respire". I això fou tot... li vaig vocalitzar les xifres i punt final. 

Sí, ha mort Ramon Guillem, igual que ho farem tots els qui s'acosten a aquesta anecdòtica finestra, però m'ha sobtat una mica i amb tristesa les 21 línies tan sols que el periòdic Las Provincias li ha dedicat, 21 línies amb format per a mòbil, no pàgina web amb portàtil o ordinador de sobretaula. I si ho complique un xic més, diria que calcades d'algun altre indret. En 13 dies, ací pau i allà glòria malauradament. I dic 13, pel simbolisme fetitxista de la xifra.: "Viure per a veure". L'assumpte no és per a llançar coets, tot tratant-se d'un poeta que ha guanyat premis a la València cap i casal i rodalies. D'una pobresa superlativa, si veiem també el que he fullejat per altres indrets virtuals i mitjans de comunicació. Fa coratge, molt de coratge! 

Vaja, que hom passa la vida escrivint i tot i no voler ni carrers, ni reconeixements socials, esdevens una fulla caiguda i duta anònimament pels vents de tardor, la qual cosa evidencia la minsa importància que aquest món del segle 21 projecta sobre poetes i poesia. Cal veure també, si analitzem pecuniàriament la dot dels premis, amb altres registres com novel·la, assaig o teatre. Tot dit. 

I passa el contrari amb l'altre lletraferit, l'Estellés del centenari, a qui les competents autoritats que ens governen --caps de xirlot-- li ha volgut denegar el pa i la sal. La resposta popular ha estat la contrària, la qual cosa manifesta la conducta humana i el per què de les seues actuacions. No res lectors, que tindrem excesos i mancances com així ha estat sempre, però la poesia continuarà en el racó d'allò social prescindible per a una majoria dels mortals i zombis del planeta. I així ens anirà. 

La poesia, aqueixa corda tan senzilla com primària i llançada a un fosc pou, però que massa a sovint salva vides de l'ofec. No cal que experimenteu la hipòxia i estimeu la llengua amb què viviu i compreneu el món.

 

Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

Reedició digital de Crisàlide d'esperança

Bé amics, tal com us vaig dir us presente  el llibre editat per Germania l'any 1995 digitalitzat i a l'abast de qualsevol que vulga llegir-lo.

Han passat 29 anys que són quasi una vida. Marc Granell poeta i Francesc Calafat crític literari, foren els directors d'aquella col·lecció.

De fet, la meua amiga i poeta Marisol Gonzàlez Felip, em recordava per correu ahir:

" Recorde haver-te vist versos de Crisàlide d'esperança escrits a llapis per tu. Andreu era xicotet. Alguns me'ls mostrares quan jo encara estava a l'institut de la Vall. La resta de fulls a llapis els recorde en algun apartament de la platja de Nules. Primers anys dels noranta del segle passat.

El tornaré a llegir de nou, ara en suport digital. Açò ni tan sols existia en aquell temps dels teus fulls escrits a llapis sobre la taula del menjador que tenia un tapet. Tenies llibres i diccionaris a sobre. Érem a muntó jóvens."

 

Així és, i gràcies hem de donar per respirar encara i haver crescut com a persones i millorat com a aprenents de poetes. 

Aprofite per felicitar el meu fill avui.  I salut a vosaltres, lectors, per tal de gaudir dels meus inicis...

Us el podeu baixar en aquest enllaç o a la dreta d'aquesta pàgina web.

Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

La Pau

Fotografia de Middle East Eye

Trenque les lletres amb què escric,/
per tal de veure --tant se val--/
un bri de vida, però no./

Agafe les paraules construïdes,
les barrege amb aigua, sosa i sabó,
però aquesta misèria cruenta
de runes, pedres i sang ens apunta
els milers de cadàvers a l'horitzó.

Intente una mínima lògica,
aqueixa humanitat soterrada
al moll de l’os, somriures, cels, flors,
però emanen pena, llàgrimes, horror.

Fins a quan encimbellarem

aquests venedors de la pàtria erma,  traïda i malversada?

Demanem consciències núvol,
exigim aigües netes
i terres de llum prenyades amb futurs.
Plantem llavors i així
les suors obriran horitzons novells.
No seran aquests de sal, tràgics,
de foc, engrunes d'un món decadent
on alguns volen que, perennes, visquem.

Volem per nous paisatges no regalats,
lluitem pels ocells i la calidesa,
(lluitem) per la terra i l'esperança que genera.
La pau, sí, oblidada per negocis i traficants,
pau venuda i comprada,
per espesos canalles de sang quallada.  

Pau, quin mot tan net i clau de l'existència.

Poc més cal ambicionar units tots,
que ella és tot i no-res,
un batec, un riu i brúixola
que, per tot arreu, vessa Vida.

Com, si no, aixecar-nos d'aquest viure
miserable a què ens someten i ens tenalla.
 
Així, determinats i atrevits,
contra vents i tempestes alçarem
una vegada més, i una altra, i
si calen moltes més, unes mans ferides
però no vençudes, uns cors nous.

. Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir