Una llum oculta camina per la meua oïda sense cap comparació amb andròmina alguna artificial. Galopen les estacions mentre el temps es deté impossible en graduar aquesta polifònica bellesa.
La pau ha de semblar-se a aquest estat en què vibra el silenci trencat per tan màgica disciplina de la veu.
Digitar els sons dels instruments, respirar-los profundament, fregar-los en una aurora d'intimitat quan el geni desperta aquest múscul vermell que batega i realitza comunió amb la vida d'aquest món.
Comprendre Bach és admirar respectuosament tota Vida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada