Zoomorfisme del Príncep: la felicitat del nostre petit país

                                 Al nostre amic Joan Antoni Vicent, veritat Jana?

Veges Jana, està plovent i, alhora, fa sol. I a Aín, és possible la nostra petita felicitat.

Mira bella, plouen pètals rosa dels ametllers i, embolicats enmig de la tempesta, humils sobrevivim.

Quieta, jeu ací amb mi.
Rentem-nos la cara amb la molsa verge.
Tu no la menges, però és tan suau!

Mirem aquest córrer dels núvols blancs. Aturem el cruel rellotge que tot ho quantifica. Mira, seu; gita't ací, tranquil•la, al meu costat.

El vent ens parla. Els arbres cruixen, gemeguen els matolls. Ja se sent el piular dels nius.

Jana, com és que aquesta pluja no cansa?

Redola avall el fruit d'un pi i tan sols ha fet un bot a terra: com llamp l'has agafat.
Acosta-me'l amb el musell de cotó dolç.

Però no puc llançar-te'l; estic paralitzat.
Veus com dansen les nostres fades?

Llepa'm els somnis, udola al cel!  

Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir