Una lletra, una línia, una frase, de vegades, semblen un espai infinit el qual no mai arribes a copsar.
Plou-me, si et plau; plou-me perquè el cel i la terra que sempre romanen l'un a la vora de l'altre, no siguen una distància inabastable. Com aconseguir-ho, ser pluja invisible a prop del teus somriures?
Esbossa'm una lletra; fes-ho amb un dibuix que arreplegue el teu aroma floral i suspés per salvar-me.
Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada