És un cicle que roda; roda i no s'atura com el sol que ara em toca i soscava més enllà de la carn en meditació sagrada.
Veig un món que en pensar-te s'allunya; veig un món que aleshores fuig del desficaci vergonyós d'aquests que manen i s'ho creuen amb constants humiliacions cap als semblants.
Ballar aquest amor en la pantalla obscura i negra del telèfon, un cop, i si cal, un altre més. I esperar la veu, un innocent amb cor de seda que als vents el pronuncie.
Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir
Pots baixar-te els meus poemaris, picant sobre les imatges de la dreta, però abans hauràs de canviar a la fi de la pàgina del teu mòbil a "Visualització la versió per a web".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada