Derogant l'esdevenidor

I treuran orxata de les pedres./

I les sargantanes ballaran un fox-trot sota la pluja./

I el punt G. Pons vessarà tan sols veritats per la boca./

I dues papallones esquarteraran amb l'espiritrompa un bou de carrer./

I el creixement econòmic serà el nou mannà social./

I els ametllers despertaran amb monedes a les branques./

I acceptaran prohibir l'amor de les meduses./

I tothom sospitarà per abraçar-nos als arbres./

I folrats de patriotisme els pals de la llum es fondran./

I els discursos polítics penalitzaran els poemes./

I diran alhora negre i blanc i blanc i negre: i tothom somriurà feliç./

I la misèria per vindre ens faran creure que és riquesa./

I ens adobaran els dies amb corregudes i les nits amb pasdobles intransigents./

I allò dit filo-criminal d'antuvi transmutarà filo-humanista per la boca dels qui parlen./

I ens diran que les roses són negres i tots assentiran./

I la veritat serà una, espúria i sincronitzada./

I la buidor i negació d'abans esdevindrà més buidor i colèric control./

I engabiaran les paraules titànics cenobites./

Però sempre hi haurà un horitzó i l'aigua trobarà clavills ;/

i sempre floriran clavells de veu per enlairar l'esperança./