Terminal

 

Eren les 06:09 i encengué el terminal per tal de fer una pregunta a la Intel·ligència artificial: pot morir una persona per excés de soroll?

Sabia, de bestreta, que els recursos energètics per tal d'obtenir la resposta en aquella pantalla negra on el cursor parpellejava, serien tan excessius com l'avorriment de tant de soroll espuri, que nit rere nit, havia de suportar.

El coixí entre les cames, el cap sota el coixí, tic, tac, tic, tac, panxa per avall, celles cap amunt, costelles i costat de la dreta al matalàs, volta de 180° de cap als peus i peus al cap; volaven el segons engronsant-se de pestanya a pestanya al frenètic ritme del bom, bom, bom, bom. No hi havia el tremolor dels blavons en una platja que rep el sol.

Imaginava convertir-se en un humil rosegador, una rata de camp o, potser un talp que, neguitós, hagués desfet el cablejat elèctric i així haver fos la boirosa lluminària matutina, el soroll que lentament enverinava les pròpies neurones amb aquell maquinisme quasi metal·lúrgic del bom, bom, bom, un i altre cop.

Imaginava les formes de convertir-se en un llamp i, en un mil·lisegon estridulós de cigala, causar la pau auditiva desitjada.

I per què no, proposar per a l'any vinent una macrodisco submergida a la piscina. De matinada, tots sota l'aigua; el so sota l'aigua viatja més ràpid que sobre l'aire. Encapsularem el cablejat i cap problema amb el factor elèctric. Ja visualitzava tota la gama de colors a l'aigua, una hiperexplosió sensorial.  Per descomptat amb neoprè i ulleres de bus. I una discomòbil amb auriculars 🎧? Això seria la canya! Potser escriuríem un record Guinness a la història de la població...

A qualsevol cosa li diuen música. I pensava si hagués estat The Art of Noise, Lamb, Orbital, 808 State, Aphex Twin, Brian Eno, Plastic Art Noise i un llarg etc. Noooooo! 

Una taula de mescles, un ordinador de la poma podrida amb obsolescència programada i Sir DJ. de l'any.

Les 07:15, la darrera ranera amb un cel tot obert. Amb les dues mans es tapà les orelles. Sense cap esperança, un nou dia per als somnis, ben despert, és clar.