Lorailos, avui us parlaré de la imaginació. No és que siga un lamarckià per la llei de l'ús i desús, però és clar que aquesta s'entumeix si no li fem, voluntariosament i de tant en tant, una petita espenta.
- Gràcies per compartir, li feia cada dia en llegir els seus textos; i és clar que aquest agraïment li esperonava en fer-ne de nous.
No sabia ella ni el per què, ni el com, ni en quines situacions escrivia.
La primera lliçó fou gestada mentre falcava els tarongers i restava bocabadat amb el vol sinuós d'abelles perseguint flors tardanes.
La segona fou una mica curiosa; fou un encabotament d'un joc de paraules que, de petit, havia tingut amb el seu fill i que li havia resultat mooolt rialler.
Vinga, foc amb la granota boja!
La tercera lliçó vingué observant una flor, millor dit observant la innocència sublim d'una flor que no pot dir mai que no a qui l'observa. S'entendrí per aqueixa disponibilitat fràgil davant uns ulls estranys.
La quarta lliçó fou la més metafísica alhora que poètica; li passà quan et deixes anar pels records de petit, barrejats amb una ràbia licantropa en escoltar les bajanades de polítics. Passar-los per un xino o entre les reixetes d'un ventilador genera cabassos de mil·ligrams d'oxitocina.
- Gràcies per compartir, li deia cada dia. Ell somreia perquè havia estat motiu i causa d'aquests entreteniments sense que ho sabera.
També perquè m'havia recordat paraules dites de la mare: << fill no mai podran empresonar-te la imaginació>>.
Per moments continuava sent lliure i feliç.
Practiqueu, practiqueu lorailos!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada