El ventilador
Després de la conjugació del verb voler, del poema entremaliat de la granota i de la finesa de l'adverbi No haurem d'introduir, això sí, moooolt lentament, uns petits graus de complexitat. Així doncs, estimats lorailos i lorailes de la Vila anem per feina.
Sempre m'he preguntat per què un aparell tan fantàstic com aquest, el ventilador, és capaç de projectar un ventijol que graduat per unes tecles pots accelerar el cabal d'aire i la intensitat; la qual cosa et fa que la canícula siga mooolt més suportable.
Penseu en els dies passats de l'estiu que ja s'acaba.
Però és clar que l'únic que fan les pales d'aquesta andròmina és capturar el que hi ha al darrere seu.
Què ocorre quan un individu tan sols és pura façana, és a dir, no té res al darrere? Obtenim un ésser buit, un personatge invisible, devaluat perquè no aporta res.
I de la nostra societat en què vivim, fonamentada en aquella patriòtica frase de "polvo, sudor y hierro, el Sid cabalga"?
Sí, apreciats Lorailos, estem parlant del Sid, no pas del Sip que és una altra cosa. Parlem d'aquell heroi que en l'escola franquista tots volíem emular (érem innocents i bons xiquets); que conste que no s'adoctrinava aleshores, el que passava a les escoles era simplement "ENSEÑAR"). Parlem de l'anomenat Rodrigo Díaz de Vivar el Sid cabalga!!!!
Què podem fer d'una societat fonamentada en polvo sudor y hierro o dit en paraules més properes a nosaltres "Dios, patria y Rey"?
Vinga a la feina Lorailos:
Feu una redacció de 10 línies per tal de veure si és possible construir una analogia entre el Sid i el nostre ventilador. Si alguna paraula no enteneu el significat, busqueu-la sempre al diccionari.
Vinga a la redacció; eppp, i sense faltes d'ortografia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada