Esborrar l'aigua, no vull esborrar-la de la mirada que em nodreix i proporcionà frescor i vida acompanyada.
Plou a la cara, els ulls naden per creure que no puc ofegar-me; hi trac l'oxigen, el separe i l'inspire. Vaig i veig més enllà de la panòplia hipòcrita i falsa dels polítics que soterren llibertats, que esborren els drets de la llum. Perduraran, com més perseguides i desagnades les paraules siguen.
Tinc un llom que ara s'ensorra, ara s'eleva; car em plou a les mans mentre oculte llavors a terra. Olore el petricor de l'esperança, les flors futures.
No esborrar mai l'aigua perquè una Venus somriu i balla; ens hi va la vida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada